-FACTORS HISTÒRICS I TECNOLÒGICS: Context, històric, context temporal, genètica tècnica.
L’estètica dels productes, el seu disseny i la seva fabricació no es poden aïllar del seu context històric ( entorn, política, religió,...) ni del seu context tecnològic ( materials i tècniques de producció ).
La història de les idees (cultura general ) engendra la història dels objectes (cultura material). De la mateixa forma, una determinada cultura material ens revela les idees i els imperatius relacionats amb una època.
1.- la societat produeix els seus objectes a partir de les seves necessitats, en funció del seu context històric i tecnològic, en funció dels recursos i la economia i amb la seva cultura i estètica.
2.- Els objectes , a la vegada, transformen la pròpia societat: generen necessitats i costums noves, engendren nous valors estètics i formals.
EXEMPLE: Cadira número 14 (feta amb tub d'acer cromat, suport voladís REVOLUCIONARI EN EL MOMENT)
-FACTORS FUNCIONALS: Forma – funció, durabilitat, adaptabilitat, intel·ligibilitat, economia de mitjans, ergonomia, ecologia i sostenibilitat.
-La dimensió funcional d’un producte és un dels factors fonamentals del seu disseny i, per tant, de la seva estètica.
-L’adequació forma/funció es verifica clarament als objectes utilitaris, modelats per l’ús o la necessitat, o en aquells que sorgeixen del càlcul matemàtic com les obres dels bons enginyers i arquitectes.
-INTEL·LIGIBILITAT:
No n’hi ha prou amb que un producte respongui a la seva funció, cal també que la faci comprensible a l’usuari, que la indiqui clarament de forma simple i lògica. La relació entre la funció real i la funció representada o manifestada visualment ha de ser coherent.
-La funció i la percepció de la funció per part de l’usuari són extremadament importants sobretot en productes nous, d’alta complexitat, o que desenvolupen tasques delicades o perilloses.
-Observant un artefacte, abans d’usar-lo, podem llegir visualment la seva funció.
-NOCIÓ D’ANALOGIA: és indisociable de la noció d’adaptació al medi. Dues formes que en principi són diferents poden estar en un mateix medi i evolucionar per arribar a solucions semblants.
-Analogia formal: La boca de la balena i el bec del flamenc filtren l’aliment de forma similar , tenen per tant una forma similar. També existeix analogia entre la natura i artefactes dissenyats per l’home.
-Analogia funcional:fa referència a aquells sistemes funcionals que són similars en el seu esquema bàsic de funcionament. EXEMPLE: L’ull humà i la màquina fotogràfica, el mecanisme d’articulació d’un braç i la pala d’una màquina excavadora, en són alguns exemples.
-NOCIÓ D’HOMOLOGIA: En la homologia existeix una semblança entre les formes. Procedeix d’una herència formal, de l’existència d’un avantpassat comú que ha deixat el seu rastre en major o menor mesura.
L’homologia pot ser formal i també verbal.