Consciència: Conjunt de func. Del sist. nerviós que ens permet el reconeix. Propi i de l’entorn. La regula el Sist. Reticular Activador Ascendent (SRAA).
SRAA : Constituït x 1 grup de neurones sit. En la part sup del tronc encefàlic on es genera l’impuls nerviós.
FUNCIONS CONSCIÈNCIA :
Els estats de vigília o nivells de consciència són :
Alerta (estat vigília) Somnolència (respon ordres verbals) Estupor (respon estímuls dolorosos) Coma (no respon, inconscient).
El contingut de la consciència inclou les funcions cognitives (Coneixem. I pensament) i afectives localitzades al còrtex cerebral. S’activa pel SRAA.
ALTERACIONS DE LA CONSCIÈNCIA.
Són causades x trastorns en el tronc cerebral o bé al còrtex cereb.
ESCALA DE GLASGOW.
Serveix x valorar nivells de consciència en TCE.
Valora : 1 Resposta ocular, 2 Resp. Verbal, 3 Resp. Motora.
PROTOCOL ACTUACIÓ GLASGOW.
Valorarem estat consciència.
1-A Comprob. Permeab. Via aèria (mirar, escoltar, sentir)
2-B Comprob. Ventilació. Sospita compromís resp. (no diu frases senceres, cianosi,sorolls anormals resp. Irregularitat respiratòria, FResp alta o molt baixa)
3-C Sospita comprom. Hemodinàmica (diaforesi, pal·lidesa, ompliment capil·lar retardat, Bradi o Taquicàrdia).
4-D Valorar nivell de consciència (AVDN)
5- Valorar mida pupil·les (iso o anisocòria, midriasi o miosi). Valorar signes de focalitat (desviació de la comissura facial, dific. X moure les extremitats o de la parla).
6- Recollir info sobre la causa, durada i forma en que s’ha produït l’alteració de la consciència.
LIPOTÍMIA.
Pèrdua transitòria de consciència a causa d’una anòxia cerebral.
TIPUS DE SÍNCOPE:
. X arítmies : Cor fora valors normals – Taqui o bradicàrdia (- 60 o + 100 bpm).
. Vasovagal : Pèrdua brusca i transit. Estat de consciència. Activació del Sist. Parasimpàtic i es prod 1 vasodilatació – Hipotensió severa. Signes – Pal·lidesa, color cendra, sudoració, piloerecció.
. Hipotensió Postural : Quan el p/c es posa dret de cop – Trasvassam de la sang cap a les venes de les EEII, pèrdua vol sang que arriba al cervell.
. Tussígen : Pers. Tos duradora – Augment pressió – Dismin. Vol que arriba al cervell.
. Postmiccional : Homes. Aixecar-se a miccionar – Pressió sang intraabdominal – Falta pressió cervell.
. Síncope x lesions anatòmiques: Estenosi aòrtica durant esforç. Subaòrtica desp. Esforç o mal funcionament d’una vàlvula del cor – Provoca insuf. Irrigació al teixit cerebral.
. Síncope hipovolèmic : Pèrdua important de líquids. Dism. Vol. Sanguini – Insuf. Irrigació cerebral. Es deixarà al p/c estirat, en dec supí amb cames aixecades.
COMA.
Pèrdua de consciència prolongada amb manca de resp. Als estímuls, perd. Mòbil. Volunt. Conservant les func. Resp. I cardíaques.
Mort cerebral : es caracteritza x 1 pèrdua absoluta i irreversible de l’activ. Encefàlica.
Es presenta quan s’alteren les estructures del SNC. Les causes més freq. Són :
Coma x 1 ACV,TCE,Tòxic (etílic, barbitúric), per Co, alteracions metabòliques (coma hepàtic, diabètic i urèmic), en tots ells, la lesió es prod x 1 falta d’irrigació del teixit cerebral. Signes i símptomes – Inconscient.
. PAUTA D’ACTUACIÓ :
Afluixar roba que oprimeixi via respiratòria. Asseg. Permeab. Via aèria. Controlar periòdicament els signes vitals (Consciència, resp, i circ.) Posar la víctima en PLS (sempre que no sigui un traumàtic). Tapar-lo amb 1 manta x evitar hipotèrmia.
. CEFALEES.
Sensació de dolor localitzat al cap que es pot presentar com a símptoma en 1 gran diversitat de malalties del SN
. CEFALEES PRIMÀRIES – No x danys estructurals (migranya, cefalea tensional, d’esforç).
. CEFALEES SECUNDÀRIES – Danys estruct (lesió dins cervell o 1 altra estructura del cap).
. CEFALEA : Post-traumàtica, x patologia vascular, secund. X abús de subst. O retirada de subst., x alter. d’estructures cranials no neurològiques (ulls, coll, sinus, boca).
. MIGRANYA.
Trastorn que es caracteritza x l’aparició de crisis respectives de mal de cap, d’una intens i freq i durada molt variables. El dolor es localitza en 1 únic costat del cap. Ho desencadena l’estrès.
. CARACTERÍSTIQUES.
Episodis de cefalees recurrents de 4 a 72 hores.
Pot ser unilateral, qualitat pulsàtil , intensa moderada a severa agreujada x les activ físiques quotidianes
Pot anar acomp. De nàusea i/o vòmit
Foto o sonofòbia
. CONVULSIONS.
Trastorn nerviós que consist. En contraccions musculars involuntàries, de present. Sobtada, que provoquen moviments espasmòdics anormals.
Poden ser : de contracció (rigidesa + o – permanent)
De contracció-relaxació : Moviments que sacsegen el cos
Són degudes a descàr. Anòmales d’imp nerv en les neurones motores de l’escorça cerebral. Segons la localit i l’àrea cerebral afectada poden presentar-se en 1 sol grup musc (1 cama) o en + d’1, o en tota la musculatura.
. CAUSES : TCE,AVC, Infeccions SNC(meningitis ...) edema cerebral, isquèmia cerebral, tumors intracranial, lesions tòxiques a causa de l’alcohol.
. PAUTA D’ACTUACIÓ: Dependrà de la causa que el provoqui, per ex. En convulsions febrils.
Assegurar VA, evitar que el nen es doni cops, Fer baixar febre (bany), després crisi – PLS.
. EPILÈPSIA.
Malaltia caract. X l’aparició d’atacs sobtats de convulsions musc, pèrdua de consciència, alteracions sensorials, i altres alt. Neurològiques.
Epilèpsies en crisi generalitzades.
Pèrdua de consciència i alteració general, que afecta tot l’organisme
Fase 1 : Pèrdua consciència i cau a terra
Fase 2 : Fase de contracció o rigidesa.