Desconstructivisme: Concepte desenvolupat per J. Derrida, filòsof que questiona el llenguatge filosòfic, la manerad'explicar i les seves idees. Descobreix que el que ha fet la filosofía al llarg de l'història es amagar
una sèrie de coses sobre l'èsser que no s'entenen creant una filosofía etnocentrista, no deixant-nos captar la diferència entre els èssers i no deixant-nos tenir algo de diferencia. Aquest art posa en questió l'etnocentrisme, la veritat, el centre, l'essencialisme i reivindica la idea de diferència. Es pot entendre com un desmuntatge per a muntar d'una altre manera.
Fitxa tècnica: Nom: Museu Guggenheim de BilbaoAutor: Frank O. GehryCronología: 1991 – 1997Estil: DesconstructivismeTipología: MuseuMaterial: Pedra calcàrea, vidre i
titaniLloc: Bilbao Context: Fa un tipus d'arquitectura dita postmodernitat. Posa en
questió el funcionalisme i l'organicisme. Va estudiar arquitectura a California
del Sudi urbanisme a Hardvar. Al 1962 va fundar una empresa d'arquitectura i
molt aviat va mostrar unes formes i idees contraries a lo modern. A finals dels
80 la seva arquitectura es relaciona amb les teories desconstructivistes i
desenvolupa un llenguatge propi. Les seves arquitectures prenen una gran
qualitat plàstica i expressiva i son considerades realment art. Descripció formal: Exteriorment edifici format a partir de dos tipus de volums
diferents (octogonals i formes corves covertes de titani) conectats a través de
murs que son cortines de vidre donant certa transparència al museu i molt bona
entrada de llum natural. Molt remarcada la vidreda del vestíbul principal,
sobresortida amb una gran marquesina que recolça una gran columna i el mur,
destacant molt. A l'entrada principal, passada la cristallera, has de baixar
ja que descendeix, per arribar a l'interior, donant des de l'entrada una visió
global del conjunt. L'inerior s'articula a partir del vestíbul, de 50m d'alçada.
Trobem 3 pisos de sales d'expossicions que estàn connectades a través de
pasarel·les curvilinies, ascensors avidriats i torres d'escales. La superfície
expositiva total és de 11mil m2 dividit en 19 sales expositives: 10 de planta
octogonal i les altres 9 de planta irregular. Des de l'exterior podem diferenciar
els diferents espais interiors a través dels volums. La Sala
del peix, de 30m d'ampla i 130m de llarg, és la
més espectacular. Està totalment lliure de columnes, amb peces de grans
dimensions col·locades. Casi totes les sales tenen il·luminació natural
zenital, que entra per unes clarabolles. A nivell de planimetria és molt
complex. Molt dinàmic. Entorn: Està construit en una de les rives del riu Nerbion, a 16m
sota de la cota del barri on està situat. Aquesta diferencia d'alçada fa que
quedi més ben integrat en relació dels edificis propers encara que sigui una
construcció molt alta. Aquest edifici ha fet d'eix vertebredor de la zona on
està. També gràcies a la reflexió a l'aigua del riu i el color habitual del cel
de Bilbao fa que quedi ben intergrat. S'ha convertit en una imatge característica de la
ciutat de Bilbao. Funció i significat: És un dels museus que te la Fundació Solomon R Guggenheim
pel món. La seva funció és fer exposicions, tant fixes com temporals.
Fan manifestacions artístiques de qualsevol mena. Te la seva propia col·lecció
d'obres i a part reb exposicions d'altres llocs per a exposar.Vista des del riu veiem una sèrie de formes orgàniques, però
també es diu que sembla un barco, cosa metafòrica. Model i influències: Se'l relaciona amb les teoríes desconstructivistes de Jacque
Derrida. Desenvolupa l'idea delfragment en cotra de la totalitati
explora els desequilibris de la geometria.Te
referents del desconstructivisme rus. Per a fer aquest edifici va fer ús d'un programa de simulació
per ordinador per a tenir càlculs molt més precisos, introduint així a
l'arquitectura la tecnología