EL SERIALISME INTEGRAL El serialisme integral representa un pas més endavant del dodecafonisme, i va ser creat per, Pierre Boulez, usant-ho per primera vegada en la seva obra "Estructures I" .: s'estableix un ordre no només per a la successió de les diferents alçades, sinó per la successió de les diferents durades i la successió de les dinàmiques. Totes aquestes sèries es repeteixen durant el transcurs d'una obra. La tècnica s'ha anomenat serialisme integral per distingir-la del serialisme limitat del dodecafonisme. Entre els compositors que van utilitzar aquest sistema destaquen Karlheinz Stockhausen, Ernst Krenek i Milton Babbitt. LA MÚSICA CONCRETA La música concreta és un gènere musical els fonaments teòrics i estètics van ser originats per Pierre Schaeffer. La música concreta està lligada a l'aparició de dispositius que van permetre la descontextualització d'un so fixant-lo en un suport amb la finalitat de tractar aquest so de manera separada i manipular-tallant-, pegant, el superposa i finalment combinant els sons resultants d'aquestes operacions d'alteració en una estructura complexa i definitiva com una partitura auditiva.LA MÚSICA ELECTRÒNICA La música electrònica és aquell tipus de música que empra per a la seva producció i interpretació d'instruments electrònics i tecnologia musical electrònica. En general, pot distingir entre el so produït utilitzant mitjans electromecànics d'aquell produït utilitzant tecnologia electrònica que també pot ser barrejada. Exemples de dispositius que produeixen so electro mecànicament són el telarmonio, l'òrgan Hammond i la guitarra elèctrica. La producció de sons purament electrònica pot aconseguir mitjançant aparells com el theremin, el sintetitzador de so i l'ordinador. LA MÚSICA ELECTROACÚSTICA La música electroacústica sorgeix com una forma de música clàssica durant la seva època moderna com a conseqüència de la incorporació de la producció de so elèctric com a part de la composició musical. Els primers desenvolupaments de la composició de música electroacústica durant el segle XX estan associats amb l'activitat de compositors que treballaven en estudis d'investigació a Europa i Estats Units. LA MÚSICA ALEATÒRIA La música aleatòria és la que està basada en elements no regulats per pautes establertes i en la que adquireix un paper preponderant la improvisació. Tals trets poden fixar-se en la creació de l'autor o en el desenvolupament de la pròpia interpretació. És freqüent, en conseqüència, la composició musical d'obres aleatòries en les que l'executant determina l'estructura final de l'obra, mitjançant la reordenació de cadascuna de les seccions de la mateixa, o fins i tot mitjançant la interpretació simultània de diverses d'elles. EL NEOCLASSICISME

Stravinsky ressuscita obres antigues donant-los un aire modern. Va inagurar així: el neoclassicisme : ·Estil musical basat en la recuperació de claredat de les formes i la contenció pròpia del classicisme.·Neix entreguerres en contra del postromanticisme.·Ús de la dissonància primer en crear atmosferes·Recrea músiques del passat a partir de tècniques de composició avantguardistes.

El màxim representant del neoclassicisme es Igor Stravinsky, va ser un compositor i director d'orquestra rus, va ser un dels músics més importants i transcendents del segle XX.