Una i tres cadires FITXA TÈCNICA: Autor: Joseph Kosuth Estil: Art conceptual Cronologia: 1965 Tècnica: Fusta (cadira) i fotografía Mides: Cadira 82 x 37,8 x 53 cm. Foto 91,5 x 61,1 cm. Text 61 x 61,3 cm. Localització: diferents ubicacions i versions, per exemple al MoMA de Nova York.CONTEXT HISTÒRIC: L’obra s’inscriu, especialment, dins el moviment de l’Art Conceptual, que es produeix cap els anys de 1960-1980. També els artistes volien expressar-se, amb aquesta desmaterialització, contra la mercantilització artística, i és conegut el gest de Manzoni (1933-1963) de enllaunar el seu fem (1961) com si fos valuós caviar i vendre’l a preu d’or. L’Art Conceptual no anava reduint i refinant la forma artística, una constant essencial de l’Art Modern, segons els crítics més apreciats (Greenberg, Fried), sinó que la negava. A l’artista no li cal crear objectes, només definir-los, negar la morfologia artística, l’expressió visual, i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat, deixant la forma per anar a l’àmbit de les idees, les paraules i, també, de la Filosofia. ANÀLISI FORMAL: Una cadira de fusta a prop d’una paret blanca es situa entre dos panells que hi pengen: en un, el de l’esquerra, hi trobem una fotografia de la mateixa cadira a mida natural; i a l’altre, el de la dreta, és un text amb la definició del diccionari de la paraula “cadira”. Això estructura l’obra en forma d’una espècie de tríptic. D’aquesta manera tenim l’objecte en sí, la seva representació visual, i la seva verbal. L’autor diu: “He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa, per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus components formals no són importants”. Estil: L’obra està dins del moviment de l’art conceptual, sorgit entre els anys 1960-1980. Es cerca una puresa inviolable, i per això és necessari que la pròpia obra d’art es dissolgués. D’aquesta manera desapareixia la seva contaminant objectivitat i emergia com a idea. Els artistes conceptuals volien expressar-se contra la mercantilització artística. L’art conceptual no redueix ni refina la forma artística, sinó que la nega: a l’artista no li cal crear objectes, només definir-los; ha de negar la morfologia artística, l’expressió visual, i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat. INTERPRETACIÓ: Text i imatge, a partir de la cadira, tot i estar expressat en llenguatges diferents, són el mateix. Té molt a veure amb l’ècfrasi, un recurs de l’Antiga Grèciaque transposa a un llenguatge, una experiència plasmada en un altre. A Una i Tres Cadires, l’autor discuteix el concepte d’art i la pràctica del mateix. Busca, amb un caràcter polèmic, noves vies expressives. Esull un objecte quotidià, industrial, i realment útil, per tal d’allunyar la creació artística de les valoracions decoratives. Resulta molt innovador. El títol fa referencia a la identitat de cadira que l’obra atorga a dos coses que en realitat no la tenen: una fotografia i un text. MODELS I INFLUÈNCIES: El propi autor reconeix com a influència els ready-made  de Duchamp. S’ha relacionat també amb el món de les idees platònic i amb la pipa de Magritte. AUTOR: Joseph Kosuth és un artista estadounidense. Nascut a Toledo (Ohio) el 1945. Estudia a Toledo i completa la seva formació a la School of Visual Arts de Nova York. Aviat es converteix en un dels més importants líders de l'art conceptual, arribant al rebuig absolut de qualsevol tipus de producció d'obres, causa del seu caràcter ornamental.