- Psicologia cognitiva: 1.estudi dels processos intel·lectuals, des dels més fins als més complexos.(percepció, atenció, memòria, llenguatge i raonament)
2.orientació o línia determinada que s'utilitzaper estudiar altres aspectes de la conducta humana; en aquest sentit podem parlar d'una psicologia social cognitiva o una teràpia cognitiva o una teoria de l'aprenentatge cognitiu.
ha influït decisivament en la lingüística, la teoria de la informació i la informàtica. també te certs punts de contacte amb l'epistemologia.
Metàfora de l'ordinador
Emocions i pensaments irracionals: Ellis afirma q els problemes emocionals que tenim les persones provenen d'una sèrie de creences irracionals o esquemes amb els quals orientem la nostra vida i determinem la nostra conducta. 
Cosmovisió: colla de teories que les persones creuen del tot i que no estan disposades a qüestionar que puguin ser falses, són indiscutibles (són les responsables de les perturbacions emocionals i conflictes psíquics)
Pensaments irracionals: redicalització, generalització, catastrofisme, distorsió de la realitat,exageració, poc cinetífic, idealització exagerada, molt exigent i obsessiu.
Model ABC: un fet (A) és interpretat per una persona, i a partir del fet desenvolupa una sèrie de creences (B) que poden ser lògiques i racionals (rB) o bé al contrari (iB). a partir d'aquestes creences, es desenvolupen unes conseqüències (C) que poden ser emocionals (Ce) o/i conductuals (Cc). per tant, les conseqüències d'una conducta no són degudes als fets o a les circumstàncies, sinó a les creences i interpretacions de les persones.
Conseqüències d'aquest pensament: tremendisme, poca tolerància a la frustració i condemna.
Teràpies cognitives: combinació de tècniques conductistes per modificar la conducta i aspectes cognitius. preten canviar conductes i alhora els pensments i els judicis dels pacients. aquestes teràpies són breus i estructurades i exigeixen un alt grau de col·laboració entre el terapeuta i el pacient. el terapeuta funciona com una mena de guia o entrenador.
Teràpia emocional d'Ellis: começa amb el diagnòstic del transtorn; es fa ús d'entrevistes que es graven en caset, serveixen pq el terapeuta vegi quin mecanisme ABC funciona en el pacient. Tb s'utilitza l'autodiagnòstic (omplir un formulari de el qual el pacient analitza els seus sentiments). També s'utilitza:
- el debat: discussió racional entre el pacient i el terapeuta q té com a finalitat qüestionr la validesa científica de les seves creences irracionals.
- feines per fer a casa: proposar al pacient una sèrie d'exercicis per dur a terme a la vida quotidiana entre sessió i sessió terapèutica. la finalitat és refrçar allò que s'ha aprés o decobert a les sessions.
- exercicis emotius: activitats que intenten intervenir bàsicament en els aspectes emocionals que s'amaguen darrere de les idees irracionals.
- assaig cognitiu: imaginar-se una situació molt negativa pel pacient i les conseqüències s'aquesta. després se li demana al pacient q imagini de manera intensa els sentiments o conseqüències emocionals. després se li demana que substitueixi els sentiments negatius per uns altres que siguin adequats. el pacient ha de dialogar amb si mateix i presentar-se una idea racional enfront de la irracional q el domina.
- entrenament en habilitats específiques com comunicació, assertivitat i resolució de problemes: sèrie d'exercicis q serveixen per adquirir habilitats socials.
- assaig de conductes i role playing: representar situacions possibles i confictives de la vida real. ajuda a descobrir els pensaments q experimenta el pacient i tb li proporciona eines per trobar conductes alternatives i no angoixants.