Orígens i gestació: El català és una llengua derivada del llatí, que ens va arribar amb la romanització -implantació de costums, sistema de govern i cultura del poble romà al llarg de set segles- (s III a C – V d.C).

Formació: La llengua catalana es forma a partir de la pròpia transformació interna del llatí, l'aportació d'elements de substrat i superstrat. Una vegada formada, s'hi afegiran les influències d'adstrat (occità, francès, italià, castellà, anglès, etc) que continuen fins avui.

Evolució: Cap al s IX la separació del llatí i del romanç era un fet i podem dir que ja es parlava català. Els primers textos escrits en català coneguts actualment apareixen al s XII i pertanyen a l'àmbit jurídic i religiós.

Desenvolupament i consolidació: Arran d'una gran expansió territorial el català va tenir una considerable expansió com a llengua de creació i de govern a través de la Cancelleria Reial, l'organisme administratiu de la corona, i la seva prosa cancelleresca s'erigí en model d'unificació i de correcció idiomàtica i totes les institucions del nostre domini lingüístic usaven el mateix model de llengua solemne, madura i elegant.

Decadència literària: En els segles del Renaixement i el Barroc va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta, que decreix en qualitat, quantitat i originalitat, mentre que la producció popular va continuar desenvolupant-se com sempre havia fet. Les raons d'aquesta regressió són degudes a causes polítiques i socials. Malgrat tot això es mantingué com a llengua oficial de la legislació i de l’administració i com a única llengua del poble ja que el castellà era únicament llengua de cort i el poble era monolingüe en català.

Renaixença i Modernisme: Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, la llengua catalana va viure una rica Renaixença literària, l’inici de la qual se sol situar simbòlicament amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) de B.C. Aribau, i que va tenir continuïtat amb la producció poètica, teatral i narrativa de molts autors de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Aquest moviment va donar obres de nivell universal i d’un gran èxit popular.

Principis del s XX: A Catalunya, el catalanisme polític i des de la Mancomunitat van donar un gran suport institucional al català amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i de la seva Secció Filològica. La dictadura de Primo de Rivera suposà un fre a la recuperació lingüística però amb la Constitució republicana de 1931 i l’Estatut d’autonomia de 1932 es va recuperar la Generalitat i el català fou declarat llengua oficial.

Guerra i postguerra: Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura franquista, la persecució del català va ser intensa i sistemàtica, sobretot fins al 1962. Es va prohibir l’edició de llibres, diaris o revistes, l’exhibició de pel·lícules i el teatre en català. La ràdio i la televisió únicament podien ser en castellà així com la documentació administrativa i, en general, tota la nostra imatge exterior.

Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar.