Contingut
La Crònica de Jaume I narra els fets més importants de la vida d'aquest rei des del seu naixement a Montpeller (1207) fins a la seva mort (1276), amb alguns antecedents de la vida d'Alfons I i de Pere el Catòlic, pare del rei. Conté prosificacions de cançons de gesta, barrejades amb vivències i records del mateix monarca. La Crònica es pot dividir en quatre parts:
1) Engendrament miraculós del rei, la batalla de Muret (1213), en què mor Pere el Catòlic, pare del rei, l'estada de Jaume I al castell de Montsó, presoner dels enemics francesos que van vèncer el seu pare, les lluites internes d'Aragó durant la minoria d'edat del rei i el casament amb Elionor, filla del rei de Castella, quan Jaume té 13 anys.
2) Les conquestes de Mallorca i de València.
3) Les desavinences amb Alfons, rei de Castella, les campanyes militars contra els sarraïns de València i la revolta de la noblesa aragonesa.
4) Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills, sobretot amb el primogènit, el futur Pere II, i contactes amb el rei Alfons X de Castella, gendre del rei Jaume.
Característiques
a) Verisme: la figura central de la crònica és el rei, la qual cosa la converteix en les confessions o memòries d'un home d'estat; això vol dir que els fets que narra són verídics, tot i que dissimula aquells en què la situació no era favorable als interessos de la corona catalanoaragonesa. Per exemple, parla contínuament de les seves conquestes a Mallorca i a València, perquè son fets gloriosos per a ell com a rei i per al seu poble, però no esmenta l'episodi del Tractat de Corbeil: acord signat a Corbeil (sud de França) el 1258 pels representants del rei de França, Lluís IX, i de Jaume I. En aquest tractat, el rei de França renuncia a tots els drets que pogués tenir sobre els comtats catalans. Jaume I renuncia els seus drets sobre una part del territori català (la Fenolleda i el Perapertusès) i sobre alguns comtats i vescomtats occitans, als quals tenia dret com a fill de Maria, senyora de Montpeller.
b) To heroic: tot i que els fets que narra la Crònica són històrics, sovint estan narrats amb un to d'heroisme, propi de les epopeies grecoromanes o dels poemes èpics.
c) Intimitat: en alguns passatges aquesta crònica destaca a l'hora de descriure les situacions íntimes de l'autor. El fet d'estar escrita en forma autobiogràfica permet que el rei expressi també les seves emocions (per exemple, la tendresa que li desperta una oreneta que ha fet niu a la seva tenda durant una campanya guerrera, l'angoixa i les preocupacions durant una nit d'insomni, la preocupació com a pare davant de les desavinences amb els fills...)
d) Llengua: la llengua que s'utilitza en la crònica és molt viva i sovint reproidueix els usos col·loquials. Els diàlegs apareixen en estil directe i per donar major versemblança i credibilitat, l'autor fa servir paraules i frases pròpies de la llengua dels personatges que parlen, per exemple, en francès o en àrab.