Etapa de llenguatge no combinatori: En general, es considera que l’ inici de les primeres paraules es produeix quan l’ infant utilitza d’ una forma conscient un terme lingüístic de manera estable i en diferents situacions per referir-se a un element concret. ▪ L’articulació de les paraules: ► Substitució: se substitueixen els fonemes més difícils per d’altres de més fàcils. Ex: /puta/ en lloc de fruita. ► Assimilació: s’assimilen fonemes. Ex: /mine/ en lloc de vine.► Omissió: s’ometen alguns sons. Ex: /awa/ o /aba/ en lloc d’aigua. ► Reduplicació: es repeteixen síl·labes que es pronuncien amb més facilitat. Ex: /ollelles/ en lloc d’orelles.► Escurçament: la simplificació es du a terme abreujant la paraula. Ex: /met/ en lloc de xumet. ▪ El significat de les paraules: L’acomoden a la seva manera de veure el món. ► Suprageneralització: L’ infant aplica una etiqueta verbal a un conjunt de referents més ampli del que correspon Ex: /papa/ per designar el propi pare i altres homes. ► Subgeneralització: Es produeix quan l’ infant utilitza un terme per designar uns elements específics en un context determinat. Ex: /bupbup/ per referir-se al seu gos i no a cap altre.▪ La intencionalitat de les paraules: → Referencial (per designar objectes). → Expressiva (per manifestar desitjos). Etapa de llenguatge combinatori: Es divideix en tres subetapes: ► Comença a unir paraules soltes. ► Crea les primeres frases. ► Inicia el seu camí cap el llenguatge adult. FASE 1. La unió de paraules soltes (Cap als dos anys):Llenguatge telegràfic: l’última paraula és la més important. FASE 2. La construcció de les primeres fases: L’ús de morfemes i flexions ► Les terminacions del plural; participi o gerundi. ► Algunes preposicions. ► Articles. ► Verbs auxiliars. FASE 3. Cap al llenguatge adult: Dels tres als sis anys: ► Fonètica ► Ampliació dels seus punts de vista. Utilitza els temps verbals. ►  Distribució del temps. En present, passat i futur. ► Capacitat de distingir el temps real de l’irreal. El bagul del buf: És un conjunt d’activitats de respiració relacionades amb el buf a fi de millorar la qualitat i la quantitat respiratòria dels nens. El bilingüisme: Es refereix a la capacitat d’utilitzar dues llengües alternadament. La disglòssia: Defineix la coexistència desequilibrada de dues llengües, perquè una gaudeix de més prestigi social.