1.Metafísica: Per explicar la realitat no és suficient referir-se a causes materials o físiques sinó q cal apel·lar, a més, a causes metafísiques (q existeixen més enllà del món físic i material). La teoria de les idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees. Els objectes i fenòmens q ens envolten són canviants i contingents. Només són còpies o imitacions imperfectes de l'autèntica realitat. En conseqüència, la teoria postula l'existència de dos mons: el món perfecte i perenne de les idees, q constitueix l'autèntica realitat (món intel·ligible); i el món imperfecte i canviant de les coses, marcat per l'aparença (món físic/sensible). Segons Plató, quan observo el món q m'envolta, veig la temporalitat (les coses q canvien), però quan observo amb els ulls de la ment, contemplo el món intel·ligible i veig l'essència de les coses (la seva idea). Les idees són les essències de les coses (allò q fa q una cosa sigui el q és; el conjunt indivisible de qualitats fonamentals que caracteritzen una cosa). Són generals i universals. Existeixen per si mateixes (són entitats immaterials q formen un món a part del físic). Són realitats absolutes (són independents, no tenen causa). Existeixen independentment de les coses físiques, a mode d'entitats abstractes. També existeixen independentment de qui les pensa (les idees de Plató no són continguts mentals q té el subjecte, sinó q són entitats extramentals). Són eternes (sempre han existit i sempre existiran tal com són, sense patir cap modificació, per tant són immutables, no poden deixar de ser com són). Són éssers intel·ligibles (només poden ser conegudes a través de la ment quan aquesta treballa al marge dels sentits). Són principis o causes del coneixement. S'ordenen jeràrquicament: idea de Bé o Bellesa, gèneres superiors d'idees (pluralitat, canvi...), valors i virtuts, conceptes matemàtics i idees de coses materials. La teoria de les idees té dos vessants: el lògic i el metafísic. El vessant lògic identifica les idees amb els conceptes generals. (jo puc collir una pluralitat de flors, però el concepte flor és únic). I el vessant metafísic és el q constitueix la part més "platònica" de la teoria (afirma l'existència real de la flor ideal, perfecta i immutable, com una entitat que habita fora de la nostra ment). Existeix una relació entre les idees i les coses. En la presència de qualsevol cosa material hi ha sempre una dualitat: els trets particulars i canviants de la cosa (allò sensible) i allò fix q ens permet dir quina mena de cosa es (la idea). S'estableix per tant, la distinció entre la mera opinió (adreçada a l'aparença sensible) i el saber (que s'adreça a la idea).

Teoria del coneixement: El mite de la caverna és una al·legoria de la teoria de les idees i, alhora, un retrat antropològic de la condició humana. L'home encadenat simbolitza la condició humana inicial, ignorant. El món de la caverna és el món de les coses, mentre q el de fora és el món intel·ligible. I el camí de sortida representa el procés de coneixement. El coneixement és una activitat pròpia de l'ànima. Conèixer és recordar. El coneixement és una forma de record (anamnesi), un reviure d'allò q l'ànima ja havia contemplat abans de caure en el cos, doncs les ànimes de normal habiten en el món de les idees. Segons Plató, el coneixement consisteix en l'elevació de l'ànima des de la visió sensible fins a la visió intel·lectual. Inicialment partim de les sensacions, q ens permetran obtenir un coneixement de la realitat física q ens envolta.  Ara bé, el filòsof, una vegada ha trobat el camí a través de la percepció sensible, ignorarà al màxim el cos, en la mesura del possible, per alliberar l'ànima i deixar-la elevar per damunt del món dels sentits, recuperant així el coneixement de les formes perfectes, és a dir, de l'autèntic coneixement. Hi ha dos nivells de coneixement: l' opinió (doxa) i la ciència (episteme).

L'opinió és el coneixement propi del món sensible. Es basa en l'experiència i la sensibilitat. Al seu torn conté dos nivells:- Imaginació (eikasia) és la forma més baixa de la percepció sensible, s'encarrega de captar imatges a través dels sentits. – I la Creença té a veure amb les nostres conviccions sobre el món q ens envolta. Mira de buscar les raons de les coses. És elaborada a partir de l'experiència sensible quotidiana. La Ciència és el coneixement del que és permanent, de les essències. És l'autèntic saber. Es divideix en: - pensament discursiu (dianoia) és el raonament propi de la geometria i l'aritmètica. Aquest és ja una modalitat de la ciència, però es troba limitada perquè encara que treballa amb entitats ideals (els conceptes matemàtics) els matemàtics no reflexionen sobre la naturalesa d'aquestes entitats.