3-MR La guerra civil i el règim posterior interrompé l’activitat literària en la nostra llengua ja que els nostres autors hagueren d’eixir fora del país o patir l’exili interior. Mercè Rodoreda, igual que altres autors es va exiliar, primer a França i, després, a Ginebra on, va reprendre la seua tasca com a novel·lista. Les seues novel·les, s’emmarquen en l’anomenada novel·la psicològica./Aquest tipus de novel·la, sorgida a principis del s. XX es caracteritzava per la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista i la utilització del discurs indirecte lliure i el monòleg interior. Aquesta tècnica es caracteritza per ser un escrit que reprodueix el flux del pensament del personatge. D’aquesta manera, es va d’un pensament a un altre, sense relació aparent i es barregen el món real i el món interior del personatge. Formalment, s’eliminen elements lingüístics com verbs, connectors o signes de puntuació./Aquestos procediments són els que fa servir Rodoreda en les seues novel·les on fa una profunda anàlisi dels pensaments i sentiments de les dones protagonistes, sobretot a través del monòleg interior. Són dones solitàries, introvertides, marcades pel dolor, el desengany i la soledat, que se senten estranyes i angoixades en la societat on viuen./En les seues obres, es recrea el món de la infantesa, que simbolitza la felicitat front al patiment que significa per a les protagonistes el món adult i es fa un reflexió sobre el pas del temps (de l’adolescència a la joventut en “Aloma”; de la joventut a la maduresa, en “La plaça del Diamant”, on es narra l’evolució psicològica de la protagonista que viu durant la república, la guerra civil i la postguerra./En la producció literària de Mercè Rodoreda, s’observa la incidència en la psicologia dels personatges perquè planteja unes relacions afectives quasi sempre insatisfactòries per a la dona. Per tot açò, podem concloure que, efectivament, la producció narrativa de Mercè Rodoreda incideix sobretot en la psicologia dels personatges.

  T2EV La producció literària d’Enric Valor consta de dues grans aportacions: Les rondalles valencianes i Cinc novel·les i alguns relats breus. A les dos, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra, provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literària molt equilibrada, que inclou les peculiaritats valencianes./Les seues rondalles estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedència oral i ens proposa, mitjançant l’escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals./Els relats breus destaquen per la riquesa de llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals./La novel.lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però és on més clarament aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. En les seues novel·les pretén fer la crònica del període històric que va viure./En elles usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector./El seu espai literari és Cassana amb la geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya, però l’espai i el temps no s’esgoten en concreció geogràfica o cronològica./Enric Valor ha sabut crear un riquíssim registre literari. També és l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana d’abans i després de la Guerra Civil.