RAPTE DE EUROPA:
 Un dia, mentre collia flors amb les seves companyes, a la platja de Sidó o de Tir on regnava el seu pare, Zeus veié Europa i se n'enamorà perdudament. Aleshores el déu, encès d'amor per la seva bellesa, es transformà en un brau blanc i amb unes banyes que semblaven la lluna creixent, i s'hi acostà fins a ajaçar-se als seus peus. La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca s'atansà per acariciar-lo i acabà asseient-se-li al llom. Aleshores, el brau s'alçà i es llançà en direcció al mar malgrat els crits d'Europa, que se li aferra a les banyes. Es va endinsant entre les onades i s'allunya de la platja. Finalment la retornà a la platja, però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta

RAPTE DE GANIMEDES:
Un dia Ganimedes, encara adolescent, pasturava els ramats del seu pare a les muntanyes que vorejaven la ciutat de Troia. Zeus se n'enamorà,  es va transformar amb àguila i el segrestà i el va conduir a l'Olimp. La seva bellesa, ja que era considerat com el més bell dels mortals, havia enamorat el més poderós dels déus. A l'Olimp, Ganimedes era el catamita de Zeus i el servia com a coper, omplint la copa del déu i abocant-li el nèctar i l'ambrosia, reemplaçant en aquesta funció a Hebe, la divinitat de la joventut. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus, qui el rebutjava.

RAPTE DE PROSÈRPINA:

Persèfone era un donzella molt bonica, nascuda d'un dels múltiples amors de Zeus. La seva mare era Demèter, deessa de l'agricultura. Un dia que Persèfone estava collint narcisos en un prat, la terra es va obrir de sobte i en va sortir el seu oncle Hades, que la va raptar i se l'endugué al seu regne subterrani amb la pretensió de fer-la la seva esposa.Demèter es va desesperar amb la desaparició de la seva filla. Hades no havia deixat ni rastre i, per tant, ni tan sols podia saber què li havia passat ni on era. Així és que va començar a buscar Persèfone per tot arreu. Ni a les nits reposava de la seva recerca, sinó que recorria els camins il·luminant-se amb una torxa. Però, malgrat que cercà per tots els països i ciutats i preguntà a tothom, no en trobà cap pista. Finalment, al desè dia, va demanar-ho a Hèlios, el Sol, que li ho explicà tot.En saber la veritat i que, a més, Hades s'ha assegurat la complicitat deZeus, Demèter s'enutja, abandona l'Olimp i, tota trista, es dirigeix a Eleusis sota la figura d'una vella. Arribada al palau dels reis Cèleos i Metanira, hi és acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Amb la intenció de fer-lo immortal de nit el posa a foc i l'ungeix amb ambrosia, però una nit la descobreix Metanira, que fa un crit, i el nen mor abrasat. Aleshores la deessa es descobreix  la seva veritable personalitat i, instal·lada en un temple, impedeix que germinin les llavors, de manera que l'espècie humana és castigada per la fam i està a punt d'extingir-se.Zeus, adonant-se de la gravetat de la situació, envia la seva missatgera Iris a ordenar a Hades que retorni Persèfone a la seva mare. Però Hades, per no perdre la noia que estima, li dóna una magrana dels inferns, que ella, distreta, mossega. Així, com que ha tastat el menjar dels inferns, Hades aconsegueix que Persèfone quedi lligada al món dels morts i arriba a un acord amb Demèter: a partir d'ara Persèfone restarà un terç de l'any amb el seu marit sota terra, mentre que els altres do terços podrà viure amb la seva mare en el món superior. Demèter institueix els misteris d'Eleusis, retorna la fertilitat als camps i fa el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, que l'escampa per tota la terra des d'un carro tirat per dragons alats i dóna a conèixer l'agricultura. A causa d'aquest mite els atributs de Demèter són l'espiga de blat i les torxes.