TEXTOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
Principals característiques:
-Exposició objectiva dels coneixements.
-Disposició lògica i coherent dels conceptes i les idees que s’exposen.
-Ús d’un llenguatge denotatiu amb predomini de la funció referencial.
-Predomini de seqüències expositives i argumentatives.
-Abundància de termes específics de sentit unívoc o monosèmic.
Els textos científics i tècnics poden tractar de disciplines com la biologia, la física, la química, la matemàtica, la mecànica, etc. També poden presentar diversos registres: un registre alt, amb un llenguatge molt especialitzat i, per tant, dirigit exclusivament a persones especialitzades en la matèria i, un registre mitjà, amb un llenguatge més accessible a un receptor no especialitzat i, per tant, amb una intenció didàctica i divulgadora.
Gèneres discursius dels textos científics i tècnics:
Canal escrit:
-Article científic: Exposició breu d’un tema científic amb intenció informativa i didàctica. És objectiu.
Assaig: Article científic o filosòfic que tracta un tema des d’una perspectiva personal i presenta trets d’estil clarament literaris. És subjectiu.Les conjuncions de coordinació:
-Copulatives: indiquen addició positiva o negativa d’elements. (i, ni, ni...ni, que...)
-Disjuntives: marquen alternatives d’exclusió o d’equivalència. (o, o... o..., o bé, o si no, és a dir, o sigui, això és...)
-Distributives: indiquen repartiment d’accions en el temps o l’espai, físic o mental = nexes. (ara...ara..., mig...mig..., tant...com..., entre... i..., no solament..., sinó..., tant si... com si...)
-Adversatives: indiquen algun tipus d’oposició entre les parts. (però i sinònims, tanmateix...)
-Il·latives: indiquen una conseqüència. (doncs, per tant, així, de manera que...)
- Continuatives: indiquen addició d’elements, amb matisos d’insistència, intensitat o ponderació. (i encara, a més, ... i tot, i ni tan sols...)