SON I VIGÍLIA. 1. ELS RITMES CIRCADIANS I LA SEVA REGULACIÓ. Ritmes infradiaris: +24h. Ritmes circadians: 24h. Ritmes ultradiaris: -24h. Ritme circadià de son i vigília té relació estreta amb cicle dia-nit. Ritme endògen (control intern) tot i que les senyals externes (zeitgerbers) sincronitzen (+ important és llum). El nostre rellotge biològic intern és el nucli supraquiàsmatic del tàlem (ens ajuda a porduir el ritme). El nucli supraquiàsmatic rep aferències de retina (cèl·lules amb melanopsina a través del glutamat) i del nucli geniculat lateral ( envia informació zeitgerbers). Envia eferències al hipotàlem (nucli paraventricular-alliberació hormones, AreaPreOpticaVentroLateral-provoca son, AreaPreOpticaMedial-controla temperatura); tronc del encèfal (activació, atenció); epífisi (glàndula pineal- alliberació melatonina). NSQ afecta a ritmes de les funcions fisiològiques i cognitives. FACTOR APARICIÓ SON: Homeostàtics (adenosina+melatonina es van acumulant); al·lostàtics (ansietat arousal dificulta); circadians (DorsoMedialHipotàlem, durant dia, inhibeix APOVL i activa sistemes arousal tronc encefal i prosencefal a traves de neurones orexinérgiques afavorint vigilia). Mecanismes flip-flop. NSQ controla alliberació melatonina (glàndula pineal), que segueix ritme circadià. Un cop s’allibera pot fer que NSQ sigui menys sensible a zeitgerbers. També controla ritmes estacionals. És un rellotge biològic, neurones individuals NSQ mostren ritmes circadians. Existeix relació entre ritmes individuals i gens (per, cry, tau), que depenen de proteïnes (clock, cycle) i de glutamat alliberat per projeccions retina. 2.CARACTERÍSTIQUES CONDUCTUALS I ELECTROFIOLÒGIQUES SON I VIGÍLIA. Tècniques estudi son: observació, electromiograma, electro-oculograma, electroencefalograma; que pot fer registre desincronitzat (ona baixa amplitud i alta freqüència semblant a vigília i alerta) o sincronitzat (ona gran amplitud i baixa freqüència). RITMES DE SON I VIGÍLIA. Desperts ritme alfa (ona + amplitud, menys freqüència, apareix en vigilia relaxada) o ritme beta (ona – amplitud i + frequencia, tipic vigilia i alerta, ritme desincronitzat). Quan anem a dormir ritme alfa, son no paradoxal o no REM: després estadi 1 (ona comença a guanyar amplitud i frequencia, activitat zeta i 10 min), despres estadi 2 (pot trobar figures complexes k i fusos de son, completament adormits, 10-15min), despres estadi 3 (ritme molt lent i gran amplitud, ritme delta), despres estadi 4 (ritme molt lent i de gran amplitud, ritme delta, terrors nocturns). Rem o son paradoxal (activitat zeta i beta, molt adormits pero activitat cerebral semblan a vigilia, moviments oculars rapids, atonia muscular, somnis-activitat onírica, +taxa cardiaca, +temperatura cerebral, +flux sanguini).