TEORIES SOBRE LA PERSONALITAT:  tret: forma específica de comportament, disposició relativament permanent que els individus manifesten al Ilarg del temps i de les situacions. tipus: grup de trets que es donen conjuntament en un individu i que poden ser considerats com a models de comportament en els que, més o menys, podem incloure a les persones. temperament: és la part de la nostra personalitat que ens ve heretada genèticament que, per tant, és força difícil de canviar. A partir del nostre temperament es comença a formar la personalitat. Ens proporciona un estil personal estable de reaccionar sentir o actuar. caràcter: és la part de la nostra personalitat adquirida durant el nostre creixement d'acord generalment a les normes socials. A partir del nostre temperament heretat, l’educació i l’autodomini ens aporta un conjunt d'hàbits adquirits. Es podria entendre també com la part apresa de la nostra personalitat. personalitat: conjunció de temperament, caràcter i aspiracions personals que s’expressen en els nostres actes i que representa un patró estable de conductes, pensaments i sentiments que caracteritzen una persona al llarg de la vida.

CRITERIS D’ANORMALITAT: criteri social: la conducta que es considera anormal seria aquella que, en general, la societat en a qual es viu considera com a perillosa, provocadora d'ansietat o socialment desorganitzadora. criteri biològic: els comportaments anormals es deurien a un defecte, estructural o funcional, de l'organisme. criteri estadístic: tota conducta, emoció o pensament que se separi de la normalitat estadística, és a dir, que sigui molt poc freqüent, es consideraria anormal.  criteri subjectiu i personal: l'anormalitat psicològica vindria determinada només per allò que cadascú de nosaltres classifica com a “conducta problema".