les llengües romàniques no deriven del llatí amb què Ciceró Horaci o Virgili van escriure les seves obres, sinó que provenen del llati vulgar.

Es tracta d'una varietat ling que s'utilitzava en l'àmbit col·loquial.

No obstant això no van arribar  a constituir mai dos sistemas lingüístics  fins lacaiguda del imperi i la fragmentació dels vincles . La desintegració del llatí vulgar va donar lloc a les llengües romàniques.

Fragmentació  de la romània : L'existència del llatí vulgar comprèn un periòde d'aproximament de 800 anys 8 200 ac i 600dc a partir d'aquest moment ja podem considerar que el llatí vulgar deixa pas a les lengües romàniques.

: 1) El substrat preromà: és a dir, les llengües que parlaven els pobles anteriors a l'arribada dels romans. Que es parlés una llengua o una altra abans del llatí influirà en la posterior llengua romànica que se'n deriva. 2) Origen social i geogràfic dels colonitzadors: dins del llatí, com succeeix en qualsevol llengua, existien diferències segons quin fos l'origen social o la procedència geogràfica dels parlants. Les zones que seran romanitzades rebran una modalitat diferent de llatí segons la procedència geogràfica i social dels colonitzadors. No serà el mateix el llatí que aprendran en les zones colonitzades per mercaders, soldats, etc ( zones costaneres ), que les zones on s'hi instal·len funcionaris, etc, ja que les classes més cultes parlaven una modalitat de llatí més acurada. 3) Cronologia de la Romanització: el llatí evoluciona amb els segles, per tant, no podia ser el mateix llatí el que parlaven al s. I d.C que al s. III d.C. Per tant, si una zona va ser romanitzada anteriorment a una altra, rebrà una modalitat de llatí menys evolucionada. 4) El grau d'intensitat de la Romanització: la Romanització serà més intensa a les zones de fàcil accés (la costa) que a les zones d'interior. Serà més intensa perquè els romans hi arriben abans i, per tant, la seva influència durarà més temps. La costa va ser més intensament romanitzada que l'interior i a les zones del Pirineu occidentals, on es parlava basc, els romans no hi van arribar. 5) El superstrat: és a dir, aportacions lingüístiques dels pobles posteriors a la romanització (en el cas del català, pobles germànics i àrabs). 6) La vida política: és a dir, els esdeveniments polítics i històrics que van tenir lloc amb posterioritat a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, que són diferents en cada territori.