Evolució de l’art grec: Període Arcaic (776 a.C (JJOO)- 490 a.C): Formació de les polis.Aparició de l’Aristocràcia.Origen de la literatura grega: Homer amb la Ilíada i l’Odissea. Economia: Sector agrícola i comerç.Origen de la filosofia: Presocràtics.Apareixen les tipologies arquitectòniques.Apareix l’escultura.No hi cap obra arcaica.Període Clàssic (490 a.C -323 a.C):Etapa compresa entre la fi de les Gueres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran.Moment de màxima esplendor.Expansió Esparta/ Atenes = Guerra Peleponès (Guanyada per Esparta).Període de Pericles.Invasió Grècia.La construcció de la Acròpolis.Unificació de les polis gregues.Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies); Aristófanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i Aristòtil. Medicina: Hipòcrates. Art: Consolidació dels ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti.Període Hel·lenístic (323 a.C- 31 a.C):Etapa compresa entre la fragmentació de l’Imperi Macedònic (després de la mort de Alexandre el Gran) i la derrota definitiva de Grècia (conquesta romana). Amb la mort de Filip, l’imperi es va dividir en varis regnes. Difusió de la cultura grega i diversificació (4 regnes hel·lenístics).Creació d’escoles hel·lenístiques. Biblioteca d’Alexandria. Desenvolupament de les matemàtiques: Euclides i Arquímedes.Filosofia: Predomini d’Aristótil (mestre d’Alexandre el Gran) i nous moviments: Epicur i Zenon. Literatura: Teòcrit, Calimac i Menandre. Canvi cultural, nova manera de veure el món. Característiquesgenerals de l’art grec: Antropocentrisme: és un art fet a la mida de l’home, l’ésser humà serà el punt de referència de l’art, els edificis grecs van ser construïts a escala humana. Com deia Protàgores:”l’home és la mesura de totes les coses”. Rebuig al colossalisme dels grans imperis.Art racional: És un art sotmès a la raó, s’identifica bellesa amb raó, “és bonic allò que és vertader” (Plató). Construcció de molt petites dimensions, segueix els trets característics d’un temple grec.Construccions arquitravades: amb elements verticals (suports) i horitzontals (cobertura). És estàtica. Es defineix per l’alçat de l’edifici.El material per excel·lència de l'arquitectura grega és el marbre, que s'usa a partir del segle V. Abans s'usava la pedra.Es recerca l'harmonia visual que s'aconsegueix a partir de refinaments òptics.Ús dels ordres arquitectònics, que tenen una doble funció:Al·legòrica: l'ordre està dotat de gènere (Dòric; masculí (més robust)/Jònic: neutre/ Corinti: femení (més esbelt))Constructiva: l'ordre és el conjunt de la columna i l'entaulament. Es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell i per la disposició de les parts de l'entaulament.Pilars fonamentals de l’art grec: home, natura, bellesa, harmonia i raó.Característiques generals de l’arquitectura:Tipologies: Temple: construcció religiosa més destacada amb estructura de planta rectangular dividida en tres espais: Pronanos: entrada que dona accés al lloc sagrat del temple. Naos o cel·la: espai sagrat a l’interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat.Opistòdom: una cambra o nau posteiror adossada a l’altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se solia guardar el tresor del temple.Reben noms diferents segons les seves dimensions: Segons l’alçat: Dístil: amb dues columnes.Tetràstil: de quatre.Hexàstil: de sis.Octàstil: de vuit.Decàstil: de deu. Segons la planta: Mónopter: si té una sola filera de columnes.Dípter: si n’hi ha dues.Pseudoperíter: si les columnes estan adossades al mur.Amfipròstil: quan només té columnes a les dues façanes del temple.Pròstil: quan només n’hi ha en un dels pòrtics.Àpter in antis: quan les columnes estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic.Thólos: temples de planta circular.Teatre: arquitectura civil. Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya. Aquest desnivell servia per disposar-hi les grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l’escena i el prosceni, on es feia la representació teatral; l’orquestra, un espai central circular situat entre les grades i el prosceni.Estoa: arquitectura civil. Eren unes galeries comercial (Àgora).Estadis: arquitectura civil. Es feien competicions atlètiques. Palestres: arquitectura civil. Es practicaven exercicis de lluita i gimnàstics. Materials: marbre i pedra.Arquitectura arquitravada: Combinació de línies verticals i horitzontals. És defineix per l’alçat de l’edifici = Trilític. S’estructura per: la plataforma, la columna, l’entaulament i la coberta.

Característiques generals de l’escultura grega: Recerca de la perfecció tècnica i el Ideal de bellesa: Aconseguir la representació de la realitat i la bellesa.Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta (al inici, anomenada xòana), or i ivori.Forma: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars/ adherida a un pla alt (+50%), mig (50%) o baix (-50%)) i l’escultura exempta o d’embalum rodó (reflex de l’evolució del cànon de bellesa hel·lenístic, basat en diferents conceptes com ara la proporció, l’equilibri, la simetria, l’expressivitat, el volum i el dinamisme).Tipologia: Dempeus, Sedent, Jacent, Eqüestre, Grup, Orant.Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana).Policromia: Les escultures originals estaven policromades.Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, guerrers...) Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres)

Etapes:Tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes històriques de la civilització grega. Arcaica (S.VII-VI aC): Representacions de figures humanes masculines, anomenades Koúroi o curos, i femenines, anomenades Kórai o core.Les figures femenines representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents i les figures masculines representen atletes nus o herois. Presenten rigidesa, frontalitat i simetria (eix central divideix l’estàtua en dos meitats), braços enganxats al cos, mans tancades, trets facials arcaics (ulls en forma d’ametlla amb mirada fixa i grans i somriure amb els llavis tancats), escultura simbòlica no realista, poc expressives, formes antromòrfiques, influencia egípcia, estatisme (absència de dinamisme, peus fixats al terra), esquematisme i geometria (realització de les formes del cos de forma esquemàtica i amb ús d’elements geomètrics)L’ús de l’element geomètric es fa especialment patent en la realització de la cabellera i el tors de les figures i alguns i algun detall del rostre.Clàssica (V-IV aC): Recerca del model ideal de bellesa humana. Major naturalisme en la representació de les formes. Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior. Dinamisme contingut: “Contrapposto” (paraula italiana que defineix la posició més natural i equilibrada d’una figura en repòs). Ús de canons per assolir: equilibri, proporció i bellesa.Expressió serena, continguda i equilibrada. Temes representats: Atletes, Deus i Herois. Funció: Essencialment la contemplació estètica. Ús de la corba praxiteliana (lleugera arcusació de l’escultura en forma de “S” invertida). Cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.Harmonia i proporció de les formes anatòmiques pròpies del classicisme (aplicació del cànon de Policlet). Període dividit en: primer classicisme o protoclassicisme, classicisme sublim, segon classicisme o classicisme tardà.Hel.lenística (IV- I aC):Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges mostraran una gran expressivitat mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos).Les representacions continuaran sent naturalistes , però s’abandonarà l’idealisme en favor d’un major realisme. S’abordarà la representació de nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort , i la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat.Atenes perd protagonisme com a centre cultural i artístic, i apareixen nous centres o escoles com Pèrgam, Alexandria o Rodes, on es desenvoluparà una important producció artística.