Per ser casat , professor de portuguès i per la seva constitució feble es lliura d'anar a la II Guerra Mundial. Va ser un mediocre estudiant en la carrera de Dret ja que s'interessava més per la filosofia i la sociologia . El 1961 , va ser nomenat director del Departament d'Extensió Cultural de la Universitat de Recife . El 1963 va posar en pràctica el seu primer experiència educativa de grup , dins de la Campanya Nacional d'Alfabetització , aconseguint l'alfabetització de 300 treballadors rurals . Conseqüència del cop militar de 1964 → s'exilia a Xile , on va participar en diversos programes d'educació d'adults de l'Institut Xilè per a la Reforma Agrària .Aquí escriu Pedagogia de l' oprimit , possiblement la seva obra més important .

En la seva època als Estats Units , va militar com a professor a la Universitat de Harvard. Va col·laborar amb els grups dedicats a la reforma educativa en els àmbits rurals i urbans . El 1970 es va traslladar a Ginebra (Suïssa ) , on va treballar en els programes d'educació del Consell Mundial de les Esglésies 

Després de setze anys d'exili , el 1980 va tornar a Brasil, sent professor a la Universitat de Estadual de Campinas i a la Pontifícia Universitat Catòlica de São. El 1986 , va rebre el premi internacional « Pau i Educació » de la UNESCO .Va ser investit doctor « honoris causa » per una vintena d'universitats de tot el món i, finalment, mor el 2 maig 1997.

1.- L’educació com a pràctica de la llibertat.(1965): En aquesta obra , Paulo Freire realitza un estudi sobre la importància de l'educació en aspectes tan rellevants com la llibertat de les persones , exposant que , perquè una persona sigui realment lliure , necessita d'una educació que li permeti pensar per si mateix de forma crítica sobre el que l'envolta i tenir les seves pròpies idees sobre això .

2.- Pedagogia de l’oprimit (1968): La seva obra més rellevant , en ella analitza les causes que poden arribar a oprimir un home i com fer per donar volta aquesta situació . Té com a objectiu un pla per a l'alliberament autèntica de l'home, (opressor o oprimit) . Aquesta basada en la seva pròpia experiència com a professor d'adults analfabets. Sustenta una pedagogia on els individus aprenguin i es facin més cultes a partir de les situacions que presenta la vida quotidiana . Proposa una nova pedagogia amb una nova relació entre educador i educand i entre subjectes socials .

3.- Pedagogia de l’esperança (1992) :Pretén superar la pedagogia de l'oprimit a partir d'aspectes socials reals .

 ·EDUCACIÓ I POLÍTICA: Segons Freire : " Tot acte educatiu és un acte polític" , és a dir , L'educació, encara que  pretengui ser neutra i apolítica , sempre té una dimensió política .

·TEORIA I PRÀCTICA: La teoria sense pràctica és xerrameca i la pràctica sense teoria és activisme boig. El coneixement és producte d'una pràctica i les pràctiques no es poden entendre sense una teoria. El canvi és sempre canvi d'ambdues.

·OPRESSORS I OPRMITS:El seu principal llegat, la tasca recau únicament i exclusivament en els oprimits : alliberant a si mateixos alliberaran , al mateix temps, als opressors : "Només els oprimits poden alliberar als seus opressors , alliberant- se a si mateixos" . Perquè són els oprimits els que permeten que els opressors exerceixin opressió sobre ells i fins que l'oprimit es reveli contra l'opressor no s'arribarà a la humanització . Però això no es produirà si no hi ha consciencia crítica i aquesta s’aconsegueix només a través del mètode d’alfabetització. 

· TRANSFORMACIÓ - ADAPTACIÓ: Les persones no som éssers d'adaptació sinó de transformació, és a dir, no ens adaptem a l'entorn sinó que el transformem perquè s'adapti a nosaltres .

·EDUCACIÓ  BANCÀRIA- EDUCACIÓ DIALÒGICA I TEORIA DE L' APRENENTATGE: Es refereix a educació bancària fent una metàfora a l'educació convencional , on l'educador diposita els coneixements de forma passiva en els educands (al banc dipositem els nostres diners =professor diposita coneixement en els caps dels alumnes). Utilitzava el diàleg entre educadors i educands en el seu mètode d'alfabetització.

·CONTRA L'EDUCACIÓ GLOBALITZADORA: Freire s'oposa a la globalització , que fa que l'educació s'encamini a seguir els requisits del mercat , ple de valors egoistes i individualistes.

A més, Freire afegeix el concepte de conscientització, que fa referència al pas d’una consciencia ingènua a una consciencia crítica, necessària per a la vida en societat, com podem veure reflectit quan diu que l’educació hauria de ser una educació que intentàs el pas de la transitivitat ingènua a la transitivitat crítica.