Com treballar-la a les aules? 3 aspectes: - Principis fonamentals per a l’enfocament de la competència oral a l’aula: 1. Definir bé la competència oral (Concretar els coneixements i les habilitats→ CCC i Definir-los abans de cada activitat) 2. Prioritzar l’oralitat formal i en públic.3. Ensenyar-la en totes les edats. 4. Organitzar les activitats orals en seqüències didàctiques per treballar pas a pas, a través de les petites activitats focalitzades, la recepció i la producció.5. Interrelacionar el llenguatge oral, escrit, audiovisual i de TIC. 6. Situar l’èmfasi en la planificació i l’avaluació. 7. Crear contextos versemblants i un clima d’oració en un espai.

8. Doble planificació→ planificar el que han d’aprendre. Alumnes emissors i receptors.-Seqüències didàctiques de la llengua oral formal: Treballar sobre un gènere que correspongui a una situació de comunicació. Tenir un punt de partida (observació a classe de les capacitats prèvies de l’alumnat).- Avaluació formativa: Avaluar per aprendre. Fuig del concepte de corregir. L’avaluacio sempre l’associem a emocions negatives, a posar notes.. L’avaluació significant hauria de servir per aprendre. Darrere de l’avaluació hi ha sentiments i emocions i alhora una presa de decisions. Va molt lligada a l’exit o el fracas escolar. Aprendre es gratificant perquè activa el muscul de l’aprenentatge i et fa sentir millor. No es pot aprendre sense avaluar si considerem que l’aprenentatge es revisar idees que tenim, de fer, de parlar i les nostres maneres de pensar. Aprendre no és acomular sabers. Aprendre és ser conscient del que sé, del que fer i del que pensó. I a partir d’aquí buscar mesures per millorar. Els infants han de veure els seus propis errors. Corregir es detectar dificultats. No estem identificant nivells ni avaluant. COM PODEM FER PER QUÈ ELS INFANTS S’ADONIN DELS SEUS ERRORS? Els hem d’ajudar donant eines com: - Donant a coneixer els criteris d’avaluació, fent us de la co-avaluació que va be quan no veuen els seus errors. Aixi fem que els infants siguin independents. L’autonomia és un aspecte clau per aprendre. La nota és una certificació del que hem après, el repte és aprendre. Hem d’aconseguir que els infants reconeguin les seves limitacions i que adquireixin un minim de coneixements. Canviar l’avaluació és canviar tot, és canviar la visio. Per tant, quan parlem de didáctica de la llengua oral parlem d’avaluació formativa i formadora.

Les RÚBRIQUES: són els instruments més idonis per concretar els criteris d’avaluació en relació a les tasques complexes: per ojectivar l’avaluació i perquè l’alumne prengui consciencia del seu nivel, del que ha adquirit i del que li falta. AVANTATGES: - Integra criteris d’avaluació qualitatius i quantitatius. - Els criteris d’avaluació no són genèrics: estan fixats i coneguts. - Promouen la responsabilitat de l’alumnat - Permeten ser utilitzats en l’avaluació dels companys - Redueixen la subjectivitat de l’avaluació. AVALUACIÓ EFICAÇ: Què→ durant els assajos: per ajudar, focalitzar, corregir i suggerir activitats breus per objectius específics.Com→ actuació final amb comentaris immediats. Quan→ fora de classe: a casa, autoavalitzant-se i escrivint un comentari. Qui→ docent i alumnes . CARACTERISTIQUES→ avaluació amb tacte, avaluació relativa, aprendre a raonar l’avaluació.

Els quatre nivells d’una rubrica( novell, aprenent, avançat i expert) es corresponen amb les qualificacions que actualment demanen aplicar. Les notes qualificatives no aporten cap info útil. LES QUALIFICACIONS no son el resultat de fer una mitjana de les notes obtingudes en diferents tasques (avaluacio continuada) sino de la valoracio dels nivells de competencia(global)assolit( avaluacio formativa).