Institució social:  formes col·lectives d’actuar, de pensar i de sentir, proposades i imposades als individus en una societat determinada. Donen patrons de comportament social; fan que tota conducta humana sigui significativa i coherent. Representen:  el que se suposa que un ha de fer i un nexe institucional del comportament. Les IS i l’ordre social:  atorguen patrons de conducta; mitjançant els quals es modela l’acció humana. Imperatiu institucional (Berger): coacciona a actuar segons el que la societat ha definit com a l’acció correcta. Defineixen i delimiten les fronteres del nostre món. Ens orienten (prescriuen) i ens constrenyen (proscriuen). Funcions de les IS; Socialització: procés pel qual l’ésser humà interioritza durant la seva vida uns esquemes de conducta que li permeten actuar segons les normes i el medi sociocultural al qual pertany. Control social: regulació de la conducta dels membres d’un grup social mitjançant l’establiment d’uns valors ideològics i d’unes normes de comportament. Delineen lo possible i impossible, lo permès i prohibit. Caract: Les institucions estan interrelacionades:és a dir, el funcionament de la institució política repercuteix sobre el funcionament de la resta d’institucions. Ex: educativa.La societat és un sistema estructurat en el que els seus elements estan interconnectats i són interdependents.  Estableix els canals anònims de participació social: les institucions són permanents i indiferents a les variacions individuals. Els individus s’integren al sistema social i es troben amb institucions preexistents. La participació dels subjectes es realitza a través de l’acceptació d’un conjunt de rols institucionalitzats que el subjecte no ha inventat ell mateix. Les institucions actuen com agents de l’ordre social (estabilitat social):  La seva existència garantitza la continuïtat cultural de la societat i aporta als individus la sensació de seguretat de saber que la seva actuació s’ajusta a allò socialment acceptat. Tenen un poder coercitiu: obliguen als individus a circular per uns canals determinats. Tenen autoritat moral: coerció; i legitimitat:  saber el que és correcte o no. Historicitat. Efectes: Persuasió i coerció: murmuració, ridícul, oprobi, sancions econòmiques, legals i polítiques. Ordre social—caos /adaptació—desadaptació /conformitat—desviació. C3.Alternació: deixar enrere el passat, renegant d’aquests i dels seus orígens. Passat prefrabricat: en la nostra vida tenim uns fets més importants que altres. De manera conscient i inconscientment tendim a falsejar el nostre passat, podem dir que hem viscut una situació que no l’hem viscuda. Percepció selectiva: de qualsevol situació, només en percebem aquelles que més ens interessen. Dins la nostre consciència , el passat és flexible, i va canviant constantment a mesura que el nostre record reinterpreta i torna a explicar allò que ha succeït. Com és l’home dins la societat i com l’afecta.