6.Vicent Ferrer no tingué mai cap afany literari ni va escriure cap línea, una part dels seus sermons predicats ens ha arribat gràcies a una sèrie d'escrivents o reportadors, que acompanyen al sant i prenien mot a mot els sermons tant en llatí com en vulgar. Només es conserven 280, del quals destaquen 52 sermons predicats a València a la Quaresma de 1413. Els seus sermons constitueixen un exemple de literatura parlada.

7.Escèptic:[persona] Que segueix la doctrina filosòfica de l'escepticisme. Homilía:Explicació de la paraula de Déu que fa un sacerdot durant la missa, basada en els passatges de la Bíblia que s'hanllegit abans. Anticlericalisme:Actitud, tendència o idea que es manifesta en contra de les institucions eclesiàstiques. Oratòria:Art d'expressar-se, de parlar en públic. DogmaConjunt de les veritats fonamentals d'una doctrina religiosa, que s'han de creure per fe i no es poden posar en dubte. Franciscà:Que pertany a l'orde mendicant fundat per sant Francesc d'Assís: els primers frares franciscans són del segle XIII. Judaisme:Religió dels jueus, basada en el Talmud, que creu en un sol Déu i en l'arribada futura del seu fill. Prodigi: Persona, cosa o fet extraordinari que produeix admiració perquè té unes determinades qualitats. Dessidència: és un desacord parcial amb l'ordre establert en la societat o en algun dels seus àmbits. Amb freqüència s'utilitza aquest terme de manera col•lectiva, per definir el conjunt de persones dissidents amb una societat determinada o algun dels seus àmbits, encara que no ho facin necessàriament des del mateix punt de vista i per tant no constituïxen una força homogènia. El conjunt de persones que compartixen aquesta visió crítica se sol denominar dissidència, encara que ho facin des de diferents perspectives. Inquisició:Tribunal eclesiàstic que s'encarregava de vetllar per la puresa de la fe, investigant-ne les desviacions i castigant-lespúblicament. Escepticisme:filosofiaTendència i doctrina filosòfica que considera que la veritat no existeix o que l'ésser humà no és capaç de conèixer-laen cas que existeixi. Modisme:Expressió pròpia d'una llengua, formada per un grup de paraules, i que té un significat que no es pot deduir delsignificat de les paraules que la formen: arribar i moldre és un modisme del català. Semblança:Conjunt de característiques que fa que dues o més persones o coses siguin semblants. Miracle:Fet que no pot explicarse per les lleis de la naturalesa i que es considera produït per la intervenció de Déu o d'un éssersobrenatural: Déu va fer un miracle separant les aigües del mar Roig. Laïcisme:Doctrina que defensa la independència de la societat i de l'estat de tota influència religiosa. Canonitzar:Declarar santa, l'Església catòlica, una persona i autoritzar-ne el culte. Cadafal: Plataforma de taulons elevada que s'instal•la en un lloc públic per celebrar un acte solemne. Penitent: Persona que confessa els seus pecats al confessor i els expia. Jurat: Conjunt de ciutadans que formen un tribunal per determinar la innocència o culpabilitat d'un acusat en un judici: el jurat s'hareunit per decidir el seu veredicte. Epístola: Part de la missa catòlica en la qual es llegeix o es canta algun passatge de les cartes escrits pels apòstols. Refutar:Contradir, una persona, les raons o explicacions d'algú altre donant arguments per demostrar que no són certes. Ambivalencia:Presència simultània de dos valors diferents, de dues significacions oposades, d'emocions o sentiments contradictoris.Faula:Obra literària en prosa o en vers on s'explica una història amb contingut moral i que generalment té animals com aprotagonistes: li va explicar la faula del corb i la guineu. Crisi ideològica::és la conjuntura de canvis en una superestructura ideològica que està desfasada pel que fa a les condicions materials de les relacions de producció o estructura econòmica i social. Vida ascètica(Ascetisme):Esforç constant i sistemàtic per atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió voluntària de vicis,plaers lícits, etc., i per mitjà de l'exercici de la pregària i el recolliment interior. Clericalisme(cult clerical):Intromissió del clergat en els afers polítics. Ordre mendicant:és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal. Per tant, per tal de mantenir-se, la comunitat depèn de lacaritat. En principi, la comunitat ni els seus membres, no posseeixen cap bé: els religiosos hi renuncien per tal de consagrar-se totalment a la vocació i carisma de l'orde. Císter:és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098(Borgonya) per sant Robert de Molesme (mort el 1110) com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originaris. Els seus membres, anomenats cistercencs (censurat perJoan Coromines que proposa cistercès i cluniacès) benedictins blancs (per l'hàbit blanc) o bernadins (per sant Bernat de Claravall), posposen al seu nom les sigles O. Cist. Predicació:Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església. Profana: no mostra respecte o revèrencia cap a la religió. Dramatització:Posada en escena, muntatge semblant al qual reben les obres de teatre.