Crisi del cu-cut l’any 1905
CONTEXT: A Catalunya lidera la Lliga de Catalunya; Lerroux intenta captar molts seguidors anticatalanistes, anticlericalisme i antimilitarisme; i recentment ha hagut unes eleccions en que la Lliga ha triomfat(“el dinar de lavictòria”.) //// Aquests fets demostren que Catalunya va viure una dinàmica política força diferenciada de la resta del país amb els partits dinàstics en clar retrocés electoral i amb el consegüent augment de la importància del republicanisme, el catalanisme i el moviment obrer.
FETS: El setmanari publicà el 23 de novembre de 1905 un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba en 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. //// L'assalt del Cu-Cut! el 1905 donarà lloc a la Llei de Jurisdiccions (1906), segons la qual proposava posar sota la jurisdicció militar totes les ofenses contra l'Exèrcit o contra la unitat de pàtria i els seus símbols, el que significava la persecució de delictes d'opinió contra els militars. Aquesta mesura aprovada pel govern del liberal Segismundo Moret, era un pas enrere en la llibertat d'expressió i una vulneració de la divisió de poders ja que els tribunals militars podien jutjar delictes fora de la seva jurisprudència. L'amenaça d'una possible intervenció dels militars contra la premsa duraria fins el 1931 i tornaria entre 1939 i 1978.
CONSEQÜÈNCIES: Caigua de govern farà que hi hagi una inestabilitat políticapolítica, la llei de jurisdiccions i la creació de la solidaritat
catalana, seran les conseqüències de l’assalt del Cu-Cut! La creació de la solidaritat catalana serà una reacció unànime dels partits polítics catalans, que crearien Solidaritat Catalana, una candidatura única de la que quedaria al marge el Partit Radical Republicà d’Alejandro Lerroux, que va perdre la direcció de La Publicidad, de la que era director. Dins d’aquesta coalició, trobaríem a la Lliga Regionalista, la Unió Catalanista, part d’Unió Republicana, els republicans federals i, fins i tot, el Partit Carlí. La creació de Solidaritat Catalana significà la divisió del món republicà entre els partidaris de Lerroux i els de Solidaritat Catalana. ////Per a les eleccions de 1907 presentaren una candidatura conjunta i un programa comú (Programa del Tívoli), que defensava derogar la Llei de jurisdiccions i dotar a Catalunya d’institucions d’autogovern. Alejandro Lerroux va ser
expulsat de La Publicidad, des d’on havia donat suport als militars, i crearia el seu propi diari: El Progreso. Els lerrouxistes, fins i tot, van cometre un atemptat al barri barceloní d’Hostafrancs contra Francesc Cambó (Lliga
Regionalista) i Nicolás Salmerón (Unió Republicana). ///L’èxit de Solidaritat Catalana a les eleccions de 1907 va ser aclaparador en aconseguir 41 dels 44 escons delsdiputats de Catalunya. Ara bé, després d’aquest èxits sorgiren les diferències entre els diferents membres de la coalició sobre l’autonomia de Catalunya i altres reivindicacions. Aquestes discrepàncies es materialitzaren en el projecte de reforma de l’administració local impulsat pel conservador Antonio Maura, que la Lliga Regionalista volia negociar com un primer pas cap a la descentralització de l’Estat, però que els epublicans no veien amb bons ulls. Un altre desacord va ser quan la Lliga Regionalista es va oposar a un projecte de l’Ajuntament de Barcelona consistent en la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa dins de les escoles municipals de Barcelona tot defensant els interessos de l’Església. Aquesta divisió s’accentuaria l’any 1909, quan la Lliga Regionalista no va criticar la repressió contra la revolta per part del govern i els republicans sí que ho feren, el que posaria punt i final
a Solidaritat Catalana.