NIETZSCHE I EL CRISTIANISME
El cristianisme serà per a Nietzsche una religió construïda intel·lectualment a partir de la
filosofia platònica («platonisme per al poble»), sent la culminació d'aquella tasca de
debilitament i deformació de l'home modern iniciada ja per Sòcrates. És la religió dels
febles, dels malaguanyats, dels insatisfets, dels oprimits i mediocres de qualsevol tipus. Per
a Nietzsche sorgiria de l'instint de protecció d'una vida que degenera, d'una vida que
expressa una carència, d'una fisiologia malaltissa. I els valors propis d'eixa humanitat feble
i decadent els trobarà Nietzsche en eixos ideals ascètics cristians: autosacrifici, humiliació,
castedat, humilitat, compassió, submissió, esperança en el més enllà. Amb el triomf del
cristianisme en Occident s'hauria seleccionat un tipus d'ésser humà poregós, un ramat dòcil,
deprimit i fàcil de conduir per la casta sacerdotal. Per a ell el cristià és aquell cuc rebentat
per la sola d'una sabata que, mentre es retorç entre el líquid dels budells, en compte de
llançar diatribes contra la sola encara li dóna les gràcies.
Els mansos cristians són ressentits intel·ligents, que van generant a la seua ment sentiments
de culpa, remordiment i pecat fins aconseguir que oculten i s'avergonyisquen de la seua
superioritat. Són aquells que exposen la seua sensualitat deteriorada i empobrida com a
puresa de cor. Murmuren que la debilitat és mèrit; prediquen que el temor és humilitat, la
submissió obediència, la covardia paciència i el fet de no-poder-venjar-se, perdó. Però en
realitat són animals de venjança i d’odi, encara que saben disfressar-lo. Si se'ls dóna
l'oportunitat, torturen, cremen, violen i maten sense cap compassió. Si no tenen oportunitat,
covards com són, desvien la seua venjança al més enllà, i una vegada mort el fort, ja sense
voluntat de poder, el castiguen al foc etern de l’infern, on serà torturat sense cap compassió.
El ressentiment i l’odi cristià es manifestaran en els que ells denominen els tres enemics de
l’ànima: el món, el dimoni (el desig, l’instint) i la carn (el cos).