Tipus de cant gregorià: Antifonal:dos cors de monjosalternaven el cant. Responsorial: Cor i solista alternaven el cant. Directa: No hi ha alternança.
Sil·làbic: A cada nota li correspon generalment una síl·laba. Pneumàtic: 2-3 notes per cada síl·laba. Melismàtic: moltes notes per una sílaba del text.
ORGANUM: És la primitiva i rudimentaria forma polifònica. Consisteix en afegir una veu paral·lela al cant gregorià. Aquesta veu ha de estar a distancia de 4a o de 5a per sota de la principal. DISCANTUS: Sorgeix al segle XI. Les dues veus, ja no es mouen de forma paral·lela sinó en moviment contrari.
La musica profana: És a partir del segle XII quan la lírica profana floreix, sorgint moltes cançons.
La música profana de l'Edat Mitjana es practica utilitzant llengües vulgars. Es desenvolupa de manera paral·lela a la religiosa. ELS TROBADORS: Van ser poetes-músics que normalment pertenyien a la noblesa Utilitzaven la llengua provençal i el tema era el amor platònic. JOGLARS: Eren musics ambulants que tocaven i cantaven. Eren de clase baixa, ho feien en laçes del poble.
CORDÒFONS: Llaüt: es ticava amb els dits, origen arab. L'Viela: Era un prototip del violí modern. Organistrum: (zampoña) intrument de tres cordescque es toca girant una maneta. L'arpa: 2 mans VENT: Platerspiel:Una mena de gaita amb forma de banya Gralla: Especie d'oboè molt usat en les desfilades i actes rellevants. Cornamusa: Semblant a les gaites actuals. PERCUSSIÓ: Pandero: compost per un arc de fusta i una o dues membranes tenses. Tejoletes: Castanyoles fetes amb trossos de teula. Drabuka: TAmbor amb forma de copa i una membrana tensa a la part superior.