SERENATES I DIVERTIMENTS. es un tipus de musica lleuguera, d'ambient entreteniment, amb alternança de moviments. destinat a la noblesa, exercuit o festes publiques.. les serenates eren obres que s'interprten a l'aire lliure, a la posta del sol, enfront de residencies d'algu al que es vol honrar. eren per a veus o per a instruments. la forma mes habitual de l serenata son 5 moviments i existeixen 3 tipus de formacions 1.per a xicotet conjunt de corda i vent.. 2. epr a grup de vent, semblant a un sextet..3. per a gran conjunt de corda i vent, on es podia arribar a 10 moviments..el divertimento te la funcio d'entretenir, de musica de fons, encara que de un nivell mes alt. es diferencia de la serenata en que es tocava un instrument per a veu de dos. te 5 moviments.

POEMA SINFONIC. durant 48-1857 F.Ustz va compondre 12 poemes sinfonics, en elks quals mantenen una conexio amb un programa de caracter extramusical, es a dir, no estan modelats sobre les formes habituals de la sinfoia o obretura. els poemes consten d'un sol moviment..un dels mes coneguts es Els preludis basat en un poema de Lammartin on s'aprecia el procediment de transformacio tematica: dos dels deus temes deriva del motiu de 3 notes en que comença l'obra, i on es realitzaran transformacions.. la resta dels poemes son diferents, amb l'us de cromatismes, una orquestacio avançada al seu temps per a explorar les possibilitats de la sonoritat orquesral d'una nova forma..el poema sinfonic consistex en una obra sinfonica en un sol movviment, dividda en seccions, que desenvolupa un programa literari, extet d'un poema, una novel·la o un drama, tambe dóbres de tipus filofofic. altre autor destacat es Richard Strauss amb ores com aixi  va parlar Zarathustra, El Quixot i bTill Eulespiegel. entre els compositors nacionalistes va tindre gran desenvolupament; exemples son Una noche en el monte pelado, de Missorgski, Sheherezade, de Rimski-Korsakou o El Mondava del texec Smétana.

CARACTERISTIQUES DEL CLASICISME. la musica clssica es objectiva, continguda en les emocions, cortesana, elegant, una mica superficial, pero no pobra..formes: estructura formal clarai desapareixen formes com la Suite, la Tocata i la fuga.. formes noves:-sonata, procedent de l'antiga Suite, aplicado al Trio, Quartet, a la sinfonia i a la sonata per a un sol instruent.-s'incorpora l'antiga obertura introductoria de les operes a la musica sinfonica intrumental.-el concerto grosso dona lloc al concert d'un instrument solista acompanyat d'orquesta en la forma sonata de tres moviments.. melodia: claredat i simplicitat. frases melodiques regulars i quadrades, que sobrin i es tanquen amb cadencies.. l'ambit melodic deriva de l'acompanyamen harmonic vertical.. estil es homofonic o vertical, desapareixent el baix continu i les formes contrapuntistiques.. harmonia transparent i sense cromatismes..lamusica instrumental es mes important que la vocal. es configura l'orquesta moderna.. es presta atencio al color del instrumebnt i es cerca l'individualitat en l'orquesta..l'ambit instrumental es reduit, no es busquen extrems.. es comença a desenvolupar el piano..dinamica: atenvio als contrapunts expressius, amb el fort i el piano i l'us de crecendo i disminuendo.. ritme es senzill i regular.. opera: trionfa la forma de Gluck.. l'opera comica i la bufa rivalitzen amb l'opera seria.. l'opera com a Missa o la Cantata s'amollen al nou estil..musica de cambra:s'usa la forma sonata per a les composicions cambristiques..la classificacio de les obres es fa amb numeros i no amb noms.elsnumeros es posen despres de la paraula opus. els numeros de les obres es posen els catalogadors.. s'inplanten arreu bels concerts publics d'oruqesta.. esprodueix gran consumicio musical i musica editada.

DIFERENCIES ENTRE SCHUBERT ISCHUMANN. Schubert va comppondre aproximadamnet uns 600 lied. va ser qui va desenvolupar el genere heretat de la tradicio beethoviana. es considera que no vaser molt bo triant als seus poetes.. schubert fa cas omis a la disposiucio estrofica i organitza el poema en 3 parts. cadascuna comença amb la mateixa frase i la mateixa musca. un altre tret d'aquests lieds wa l'onomatopeia.. el continuador de schubert es schumann que va escriur 250 lieds. schumann es mes curat amb la poesia i amb la independencia musica que schubert, sobretot en el piano al qual dota de major independencia, sovint compartint discurs amb la veu, schumann recorre mes patro ritmic de principi a fi. els recursos favorits de schumann son el cromatisme, els acords lterats i les armonies sobre nota pedal.