OPERES. SERIA. italià i dencargo. Esq op seria napolitana, reformes gluck (recitatius secs i ariosos), personatges (rei, cesar enperador) tema hist i mitol, BUFFA. trilogia da ponte. Person (serio-comic-semiserio), tema lucha contra condena cel i infern i amor, Don juan no sap res de ell, cada pers vocal diferencia i cites musicals. SINGSPIELD. Genre alema. En flauta mag mesage de humanitat, fraternitat sabiduria i progres. Personatges llumbi oscuritar. 

LIED.Amor pel primitiu, lo exotic. Entusiasme per poesia popular, el folklore: lo autentic. La paraula fa ref a un porma sense musica, melodies populars eren imposs de recuperar. La seua simplicitat i baix estatus es la causa del poc interes. A viena Beethiven el primer cicle de lied. {Cancó estròfica simple, caract intimista que se solia interpretar en cases privadas amb acompanyament de piano o guitarra}. SCHUBERT (600 lied no molt bo triant poetes. 2 primers lieders sobre textos de Goethe, Margarida de la rueca, en tres prts q comencen mateixa frase i musica). SCHUMANN (250. + acurat amb la poesia i amb la independ musical q Schubert, sobretot al piano. Recorre més a lharmonia i schubert mes melodic, Recursos: cromatisme, acors alterats i harmonies sibre pedal. Obj: compartir melodia del piano amb la veu.) BERLIOZ

MARXA CADAFAL: Berlioz. Elem extram. + imp la repres del nores amb una melodia recurrent en cada mov com so de la guillotina al cap, Destaca originalitat en orquestacio, gran color timbric per a det fragments q s'aprecia claram en les aparicions de la ideè fixe. Nous instr.

CLASSICISME. Objectiva (emocions, cortesana, refinada, elgant i superficial). Formes noves ( sonata, l'antiga obertura introduct d'operes, concert grosso). Melod (Claredat i simplicitat, frases regulars i quadrades) Estil (homofonic o vertical). Harm ( Transparent, no cromatismes). M instrum +* q vocal, desenvolup piano. Dinam (contrastos expressius). Ritme (senzill regular). A la mus cambra us de composc cambristiques (trio quartet serenata..)