Fitxa tècnica

Títol: Enterrament a Orans

Autor: Gustave Courbet

Cronologia: 1849-50

Estil: Realista

Tècnica: oli sobre tela

Tema: escena costumista

Localització: Museu d’Orsay (París)

Context històric

L’etapa del rei Lluís Felip d’Orleans, inici de la industrialització i la consolidació financer.

La revolució de l’any 1848 va enderrocar Lluís Felip i pocs mesos després Napoleó III va ser elegit president de la Segona República Francesa.

La R. Industrial va atorgar el protagonisme a dues classes socials:

-Burgesia: nova classe dominant que imposà la seva política i la seva moral.

-Classe obrera: reivindicà millors condicions de vida.

L’espiritualisme romàntic va quedar obsolet en una societat amb una burgesia enlluernada pel progres tècnic i industrial i una classe obrera aclaparada per la miseria. Els realistes es van comprometre més amb els problemas socials i polítics.

La gran desigualtat social va afavorir a la difusió de l’obra dels primers teòrics anarquistes i socialistes.

L’expansió de la ciencia va obrir la possibilitat d’un coneixement objectiu de la realitat.

L’aparició de les primeres fotografíes a partir dels anys 30 va reforçar la idea que hi havia una realitat objectiva .

Esti:

Pertany al realisme. Es caracteritza pels enquadraments casuals i per mostrar la realitat tal com és.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

És l’enterrament d’un veí d’Orans. Es un testimoni de la realitat, inspirat en l’enterrament de l’avi matern de l’autor, Jean Antoine Oudot, i mostra el ritual d’enterrament, representant l’aspecte de la mort i una imatge de la societat rural.

L’originalitat d’aquesta obra es en la manera de tractar el tema: un romàntic l’hauria idealitzat per ressaltar el dramatisme i el dolor dels protagonistes; el respecte a la iconografia cristiana obligaria a representar l’enterrament tal com hauria de ser.

És una reacció contra el sentimentalisme romàntic, que hauria representat l’enterrament com un fet dramàtic i dolorós.

És compara a “L’enterrament del comte d’Orgaz” d’El Greco (1586). La composició fúnebre es similar, però per el Greco, després de la mort l’ànima tindrà una altra vida, mentre que per Courbet no hi ha vida després de la mort.

Representa la realitat de forma tan directa que fereix la sensibilitat dels seus contemporanis. Les grans dimensions del quadre en una temàtica com aquesta i el fet de representar una realitat lletja i poc heroica van provocar gran escàndol.