Models planif. Monolingüisme com a objectiu: El model de política lingüística d’estats on només hi ha una llengua oficial. Però, no és l’única llengua que s’hi parla, normalment hi ha un bilingüisme diglòssic. -Portugal: lleng ofic(galaicoportugués) / altra(antic asturlleonès)-Alemanya: lleng ofic(alemany) / lleng mino(sòrab, danès, frisó)-França: lleng ofic(francès) / lleng mino(provençal, bretó, català, èuscar, alsacià, neerlandés, cors)-Itàlia: lleng ofic(italià) / lleng mino(provençal, retoromànic, alguerés, sard, alemany, eslové, grec, albanés)-Grècia: lleng ofic(grec) / lleng mino(turc, pomac, aromanés, eslam macedoni, arbanita) La protecció de les minories lingüístiques: alguns estats europeus no reconeixen legalment cap dret a les minories lingüístiques. Però.. apliquen mesures de protecció. -Regne Unit: la llengua oficial és l’anglés però hi ha d’altres com el gal·lès i el gaèlic. La primera té una situació més esperançadora, però la segona es troba a una situació precària. A més el còrnic i manx han desaparegut.-Holanda: la llengua pròpia i oficial és el neerlandés però també existeix el frisó. Llengua minoritària és la llengua usada en un territori per persones que constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població d’aquest territori.El fet de ser minoritària no implica que els seus parlants no l’usin per a totes les seves funcions i en tots els casos.Llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi. L’autonomia lingüística: Hi ha regions que tenen capacitat per legislar i regularitzar la pròpia realitat lingüísitca. Les llengües minoritzades es poden equiparar a la llengua oficial de l’Estat. -L’estat espanyol: la llengua oficial de l’Estat és el castellà. Hi ha altres llengües, el català, gallec i basc, aquestes comparteixen oficialitat a les comunitats autònomes respectives. El federalisme lingüístic: Hi ha una diversitat lingüística regida pel principi de territorialitat on cada regió administrativa té una llengua oficial( la pròpia de la població). -Suïssa: estat plurilingüe on hi ha un equilibri de les llengües que s’hi parlen, alemany, francés i italià. -Bèlgica: ús lingüísitc per regions: *Regió de Flandes: única llengua oficial flam.*Regió de Valòria: única llengua oficial francés.*Regió de Brusel·les: bilingüisme amb flamenc i francés.*4a regió de llengua alemanya: ús oficial limitat.El bilingüisme institucional: model més ambiciós, ja que hi ha una doble oficialitat lingüística que afecta tot el territori. -Finlàndia: llengües oficials finès i suec i llengües minoritàries carelina i caponal. -Luxemburg: llengües oficials alemany, francés i Luxemburgués.