El progres cientific ha desplaçat la polemica classica entre materialistes, dualistes i espiritualistes a un terreny nou: el del problema ment-crvell. El descobriment dels complexos circuits neuronals implicats en moltes conductes humanes com la percepció, el llenguatge o les emocions ha dut molts filosofs a pensar que els fenomens mentals son el resultat d'un conjunt de processos fisiologics que tenen lloc a l'interior del nostre cervell. Des de posicions properes al materialisme, com es el cas de l'emergentisme, o bé proximes al dualisme, com en el cas de l teoria de Popper dels tres mons, es defensa que ment i cervell son coses relacionades pero diferents. Entre els trets propis dels estats mentals n'hi ha dos que val la pena remarcar especialment. El primer es la sujectivitat i ens recorda que tot acte mental es una vivencia intima, personal i intransferible. El segon tret distintiu del mon mental es la intencionalitat. A difeencia dels processos fisics, els fenomens mentals es refereixen sempre a alguna cosa tenen un significat. Segons Popper, els fenomens fisics pertanyen a un nivell de realitat que anomena món 1, mentre que els fenomens mentals, que sorgeixen a partir del 1, constitueixen un ambit diferenciat anomenat mon 2. Encara hi hauria un mon 3, format per les construccions culturals humanes i, per tant, sorgit del mon 2. Els tres nivells interracciones entre ells i s'influeixen mutuament. Quan ens preguntavem si la ment i el cervell son o no la mateixa cosa donvem per descomptat que ens referim sempre a essers humans, es a dir, a essers dotats d'un cos material i, potser tambe, d'una ment espiritual. Aquest va ser almenys el projecte del matematic Alan M.Turing el qual, cap al 1950, va idear un test per comprovar si el funcionament de la ment humana es distingible del d'una maquina.

-Animals racionals

Si algu ens demanes una dfinicio d'esser huma, de ben segur que la primera que ens ve al cap es aquella "d'animal racional". Aquesta definicio la va posar en circulacio Aristotil, fa més de dos mil anys i el cert es que despres de tant de temps i de molts esforços per millorar-la encara es mante. L'esser huma seria, aixi, l'esser intel·ligent, el qui pot escapar de les subjeccions del medi i elevar-se per completar el mon i mirar de comprendre'l. La religio, l'art, la filosofia i la ciencia serien les seves produccions mes caracteristiques. La imaginacio i la rao logica, els instruments que les fan possibles. De tot aixo es despren que ser racional es pensar, i pensar es com parlar en veu baixa. L'esser que pensa es l'esser que parla i aquest sembla ser un tret especificament huma. Segons Freud, la consciencia no es sino la punnta de l'iceberg de la nostra personalitat, la part que aflora a l'exterior i sobre la qual tenim control. Per sota d'ella resta amagat l'inconscient, contituit per una amalgena d'impulsos irracionals -de tiipus vital i erotic els uns, i agressius i destructius, els altres-. Els instints, cecs i amorals, explicarien la majoria d'activitats antisocials i violentes de les persones. La pressió ferotge que la censuraexerceix contra aquests impulsos seria responsable dels conflictes psiquics i de molts conductes patologics. En sintesi, les idees freudiana desfan l'equacio psiquisme = racionalitat, que durant segles pocs van gosar discutin. Els somnis, els lapsus o les manifestacions patologiques ja no son perceebuts com anomalies inexplicables, sino com a simptomes del combat aferrissat que mantenen la rao i els instints.