Segle XIII, Ramon Llull (1232-1315) va convertir la nostra llengua en un instrument apte per a la creació literària I científica s'expressava exclusivament en llatí en els territoris d'Europa occidental. L'obra de modernizació feta per Llull va ser continuada per la conselleria Reial flu creada en el Segle XII va actuar com element unificador I coheresiu de la llengua catalana caracteristiques: oracions llargues amb predominó de la subordinació. 

Cultismes freqüents I tecnicismes administratius abundants. 

El verb de l'oració principal solia estar situat al final del conjunt oracional, a imitació de la sintaxi llatina. 

Un ús moderat dels articles, la concelleria va existir fins al Segle 1494, any en què el rei ferran II va pasar les seues funcions al consell D'aragó. 

El Segle XV va ser el período de la màxima esplendor de la nostra literatura;s'inicis la gradual castellanització de la Cort I de l'aristocràcia. Una de les causes fou el compromís de caps, gracies al qual ferran d'Antequera fou elegit successor de Martí l'Huma. Al's segles XVI, XVII, XVIII período conegut com el decadéncia es produí la guerra de les Germanies, que enfrontá l'aristocrácia terratinet amb els llauradors I els burgesos. Es va acelerar el procés de substitución lingüística ja que la aristocracia va assumir cada cegada més el castellá com a llengua própia. Siglo de oro provoca que els nostres escriptors imitaren tant les formes literáries. Diglóssia la literatura culta s'escrivia cada cegada més en castellá el Segle XIII comencá amb la Mort sense descendéncia de Carles II, l'ultim monarca espanyol de la dinastia d'áustria, I amb una guerra de sucecció. El 25 d'abril de 1707 les tropes borbóniques derroten els valencians a la batalla d'Almansa. Felip V promulgá els secrets de nova planta, que significaren l'abolició  de les nostres institucions I la prohibició d'utilitzar la nostra llengua, no va ser fins al Segle XIX que els  I els erudits de la renaixenca es preocuparen per recuperar la nostra história I la nostra llengua. 

Decadéncia  és el període de la nostra literatura (XVI-XVIII) que es caracteriza per la disminució de la utilizació de la nostra llengua con a llengua culta I per una disminució de la qualitat I la quantitat d'obres publicadas en valenciá.