efímer. Eclecticisme, pèrdua límits. Doble codificació. Va molt vinculada a l’estetica i a l’aparició de les tecnologies que permeten ampliar l’univers de manera exponencial. Son dos elements els que marquen l’aparició de la postmodernitat a nivell social: 1. El videoclip (origen publicitari): efímer, consum ràpid, eficaç, immediat. 2. La moda: efímera, caducitat de les modes.  L’estetica passa de ser moderna, de ser un saber en sí, a post moderna, un valor de l’ús. CARACTERÍ. -critica la concepció moderna. -desaparició de linees entre arees. -renuncia a la innovació i la originalitat. -renuncia a la innovació i la originalitat. -vivència del conflicte conceptual. -desplaçament de la importància del creador  de la importància de l’observador. -s’adapta al consum estètic. Modernitat líquida: tot el que es sòlid d’esvaeix en el aire. Hipermodernitat: hiperconsum,mercatècnia del consum emocional. Sobremodernitat:present canviant; no llocs; fusió real-virtual.

CATEGORIES ESTETIQ. BELLESA. Com a forma de coneixement. Una categoria o experiència estètica. Es quelcom que tots reconeixem com a tal, que sabem que es però no podem definir-ho. Te unes caract. Determinades que donen la sensació d’agradabilitat i de plaer pels sentits, no nomes per la vista. Es abstracte i indefinible. Té un valor temporal, en recordar quelcom recordem l’experiencia estètica de bell.  La bellesa no es un criteri, el criteri és com percebem la bellesa, com a experiència estètica es fugaç però no efímera.   Una obra pot ser objectivament bella, independentment de si ens agrada o no. Objectivitat:  Son les que intenten buscar  elements propis de bellesa, avalats i reconeguts. Subjectivitat: son les que parlen de la bellesa desde la subjectivitat, l’agradibilitat o desagradibilitat personals. Consideren que la bellesa com a tal no existeix, només existeixen reaccions autònomes i lliures. Objectivosubjectivistes:allò bell és allò que sorgeix d’una necessitat anímica interior, allò que es interiorment bell, també pot ser exteriorment lleig. SUBLIM. Plaer estètic que no neix d’allò agradable, neix d’alguna emoció que ens supera, va més enllà de les possibilitats humanes. És tot allò que eleva l’ànima