RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ:
RECONEIXEMENT: identificació d’alguna cosa que ja s’havia percebut anteriorment.
EVOCACIÓ: es produeix la recuperació d’algun element que no és present fisicament, així que cal disposar d’un cert grau de simbolització.
FUNCIONS SUPERIORS:
PENSAMENT: funció cognitiva, summament complexa, per la qual processem i ordenem idees i conceptes per generar conclusions. Hi ha dos conceptes:
RAONAMENT: procés mental mitjançant el qual s’extreuen conclusions a partir de premisses més o menys explícites, el raonament requereix disposar d’un cert nivell d’abstracció.
CREATIVITAT: capacitat de què disposa una persona per arribar a enfocaments nous, originals i fins i tot genials, als quals no poden accedir altres persones.
SOLUCIÓ DE PROBLEMES: consisteix en trobar una mesura, un recurs o una estratègia que serveixi per resoldre una situació. Dos tipus de pensament:
PENSAMENT CONVERGENT: orientat a trobar una solució convencional a un problema.
PENSAMENT DIVERGENT: resoldre els problemes per mitjà de propostes i solucions originals que no tothom té capacitat per descobrir.
LLENGUATGE: codi simbòlic i estructurat de signes orals i escrits dotats d’un significat comprensible per a totes les persones que pertanyen a una comunitat lingüística determinada.
El llenguatge és essencial per a l’organització del pensament.
L’ESTAT D’ÀNIM:
EMOCIONS: impulsos o reaccions afectives que apareixen com a resposta automàtica davant de certs estímuls.
ESTAT D’ÀNIM: tendència de llarga durada que impregna els sentiments, pensaments i comportaments de la persona.
La qualitat de l’estat d’ànim es classifica per la seva valència, que podrà ser negativa o possitiva:
HIPERTÍMIA: excés d’activitat i exaltació, eufòria, afectivitat o irritabilitat en circumstàncies que raonablement no haurien de motivar aquest tipus de comportaments.
EUTÍMIA: estat d’ànim normal.
DISTÍMIA: estat depressiu que sol cursar amb baixa autoestima, tristesa, desinterès, apatia, pessimisme i tot el repertori de trastorns de valència negativa.
TRASTORN BIPOLAR: consisteix en l’oscil·lació rápida d’episodis depressius a episodis expansius o a l’inrevés.
PERSONALITAT: característiques emocionals, de pensament i conducta que una persona manifesta i que la defineixen en conjunt.
Elements:
TEMPERAMENT: element hereditari de la personalitat, immutable al llarg de tota la vida.
CARÀCTER: adquirit, i per tant modificable, inclou tot un conjunt d’hàbits i reaccions que es van aprenent al llarg de tota la vida.
ELS TRETS DE LA PERSONALITAT:
Extraversió / Introversió.
Emotivitat / Fredor.
Constància / Inconstància.
Activitat / Inactivitat.
Egocentrisme / Al·locentrisme.
Domini / Submissió.
Impulsivitat / Serenitat.
AUTOCONCEPTE: percepció que una persona té de si mateixa.
Aquesta percepció es forma a partir de les experiències pròpies i dels comentaris que rebem de les persones del nostre entorn.
AUTOESTIMA: és el valor que concedim a la imatge que tenim de nosaltres mateixos.