El nou estat va passar a ser una república federal amb separació de poders. El poder legislatiu (el congrés) estava format per la Cambra de Representants i el Senat. El president és el cap de l'estat i del govern i té moltes atribucions. L'actual organització dels estats units manté la mateixa estructura dels orígens amb alguns matisos.
LA REVOLTA DELS PRIVILEGIATS
A la segona meitat del segle VXIII, França era un país arruinat amb un estat en bancarrota. Les contínues guerres amb anglaterra i les grans despeses de la cort que no escatimava dinera en fastos i luxe, van originar que l'estat francès necessités apujar els impostos i crear-ne de nous. Per acabar-ho d'adobar, un seguit de males collites van arrossegar el camp francès a una crisi de subsistència i fam. el preu dels productes com el pa es va triplicar. La burgesia que ja feia temps que canalitzava el malestar de la societat francesa i clamava la fi de l'Antic Règim no estava disposada a una nova pujada d'impostos. L'única solució era cobrar-ne a l'església i als nobles que fins aleshores n'estaven exempts.
LA LLAVOR DE LA REVOLUCIÓ
Els privilegiats s'hi van oposar amb l'argument que una mesura així només podia prosperar si l'aprovaven les corts franceses anomenades Estats generals (institució d'origen medieval que convocada per el rei aprovava lleis i mpostos). Per això van obligar al rei Lluís XVI a convocar-les fet que no succeïa des de feia més d'un segle. Els privilegiats estaven convençuts que la petició de fer-los pagar impostos no progressaria ja que als Estats generals les decisions no s'aprovaven pel vot de les persones individuals sinó pels vots dels diferents braços. Aquest fet va desencadenar un dels processos revolucionaris més influents: la Revolució francesa.
ELS ESTAT GENERALS (1789)
El primer període de la Revolució francesa es coneix amb el nom d'Estats Generals i coincideix amb les sessions que van tenir a Versalles l'any 1789. LLuis XVI va presidir les reunions que havien de reformar la fiscalia francesa, però que aviat van desembocar a discussions interminables perquè el tercer estat volia el vot individual ja que eren majoria a la cambra. Els privilegiats i el rei s'hi van oposar.