essencialment per l’herència genètica i no podem variar forma substancial

◦ambientalisme: segons els autors ambientalistes, com els conductistes, les capacitats intel·lectuals poden ser modificades amb una adequada estimulació, depenen de l’ambient en el qual s’hagiviscut.

◦interaccionisme:segonselsautorsinteraccionistes,comPiaget,lescapacitatsintel·lectualspodensermodificadesperò dinsd’unslímitsid’acordaunmarcdepossibilitatestablertgenèticament;estaninfluenciadestantperl’herènciacom perl’ambient

2.El desenvolupament de la intel·ligència segons Piaget: cada etapa de desenvolupament la ment utilitza determinades estructures, esquemes o “motlles” mentals en els quals aboquem les nostresexperiències

◦assimilació de les experiències noves d’acord als esquemes quetenim

◦acomodament dels esquemes per corregir-los i reajustar-los al mónextern

1.Estadid’intel·ligènciasensoriomotriu(desdelnaixementfinsals2anys).Lacaracterísticaprincipald’aquestaetapa és que la capacitat dels infants per entendre el món i, per tant, de pensar, és limitada. No obstant això, la intel·ligènciadelsinfantsescaracteritzaperesquemesd’acció: aprenencosesdel’entorn atravésdelesactivitats: l’exploració sensorial i la manipulacióconstant

2.Estadi d’intel·ligència preoperativa (dels 2 als 6 anys).Durant aquesta etapa els infants fan ús de sistemes de representació:representenelmónalasevamaneraiactuensobreaquestesrepresentacionscomsihicreguessin

3.Estadi operatori concret o d’operacions concretes (dels 6 anys fins als 12). En aquesta etapa els infants comencen a generar pensament lògic, ajustat a regles, són capaços d’assumir un nombre limitat de processos lògics, especialment quan se’ls ofereix material per manipular-lo iclassificar-lo

4.Estadi operatori formal o d’operacions formals (des dels 12 anys aproximadament en endavant). A partir dels dotze anys es diu que les persones entren a l’etapa del pensament operatiu formal i que a partir d’aquest moment tenen capacitat per raonar de manera lògica i generar pensamenthipotètic

3.Els tests d’intel·ligència:Una de les branques de la psicologia que es van desenvolupar des de molt aviat va ser la psicometria, és a dir la disciplina encarregada de la medició de les capacitats psíquiques i de la intel·ligència. Els primers psicometristes consideraven que la intel·ligència era un factor heretat genèticament i que, per tant, no es podia modificar essencialment amb programes específicsd’educació.

Untestd’intel·ligènciaésunaprovaqueavaluaomesura,permitjàdepreguntesotasques,lesaptitudsmentalsd’una persona comparades amb les d’altres persones a partir d’estudis estadístics que estableixen el nivell mitjà en una determinada edat i permeten establir escales de comparació amb l’edat biològica i cronològica del’individu

4.Els tests d’intel·ligència més utilitzats fins ara són elssegüents:

◦Binet-Simon: el primer test que es va fer va ser dissenyat per Alfred Binet i Theodore Simon en 1905 per tal d’identificar els estudiants que estaven intel·lectualmentdeteriorats.

◦Stanford-Binet, molt utilitzat als anys 80, a partir de les aportacions de L. Terman, de la universitat de Stanford, en el qual s’inclouen escales per a determinar el QI (Quocient Intel·lectual) delsadults.

◦Wechsler, l’escala d’intel·ligència més utilitzada avui dia, ha donat lloc a als dos tipus de tests mésconeguts:

▪WAIS:incorporavàriesmesuresdelaintel·ligència,classificadesencategoriesverbalsimanipulativesperaadults.

▪WISC (Wechsler Intelligence Scale for Children), per ainfants.

5.Característiques que han de tenir dels testspsicològics:

◦fiabilitat(handepodermesurardeformaestableelmateixfactoren unindividuen diferentsocasions)

◦validesa(estarfonamentatsencoeficientsdecorrelacióentrepuntuacionsdetestireferent desituacionsdevidareal)

◦consistència interna (els ítems d’un test han de constituir un tothomogeni)

◦estabilitat (han de donar resultats semblants en situacionssemblants)

6.Algunes crítiques que es fan als tests d’intel·ligència: no acostumen a tenir en compte factors emocionals,tenen una connotació purament academicista, atès que només serveixen per a mesurar el rendiment acadèmic però no la intel·ligència general, són etnocèntrics, perquè estan elaborats segons el patró occidentald’intel·ligència...