fase foreixen: XI-XIII= aument de la poblacio, creixement de les ciutats, acsses al comerç i la nova classe social: burgesia, grans coronades, l'estil gotic. fase de crisi: XIV-XV males collites: fam, epidemies: pesta negre(1347-1720), desens geografic: espectecular, guerres llarges( gerra 100 anys 1339-1453), van trigar 200 anys per recuperar la xifra de la poblacio perduda.Monerquies: exit: frança: extencio de la dinestia dels capets (1328), guerra dels 100 anys (frança vs anglatera), instalacio de la a dinestia dels valois.anglaterra: guera 100 anys ( vs frança), guerra de les dues roses(1455-1485) enfrontamen entre les dos classes de york i lancaster.
espanya: 1479: casament de ferran II(arago) i isabel de castella=unio regne de castella i arago. fracas: italia: va esta dividit fins al s.XIX, nord: domini de les republices ciutats independents venecie i genova centre: dominat per l'esglesi(papa) sud: regne de napols i sicilia.alemanya( imp. germanic) divisio del poder i domini creixent de la familia dels habsburgs. poblacio, ciutats i comerç: millora l'agricultura= aument de la poblacio= creixemen ciutats= artesans en gremis= aument de cualitat= comerç que forma una nova classe social rica: la burgesia= invesions en noves construccions: gotic( religions civil i privat ) , noves nesesitats de coneixements (universitatas s XIII) i suport economic a les monerquies. fires i marcats nous, noves rutes comercials, orient ( ruta seda i espec) accident( america s.XVI). gotic: es va crea a meitats del s. XII-XV. el neixement konsidex amb el declivi de cluny i l'auge de l'ordre del cister. es va difondre des del l'illla de frança. el gotic implica un retorn a la realitat percebuda pels sentits.larquitectura del gotic: tendencia vertical i la maxima reducciopossible dels murs. elemens: volta de creueria: allegirment dels murs, l'arcbotant: suport i per projectar l'aigua de pluja lluny de l'edifici.pinacles: coronen els acobrats i l'arc apuntat o ogival: arc acabat en punta vitralls: que fan que les catedrals sinundin de llum. lo k es constroeix mes es la catadral po tembre es construeixen edificis civils i militars( castells, palaus, fortaleses, llotges etc..). es localitza mes a les ciutats k no pas el romanic, akesta tendencia es deu a l'ascens d'una burgesia juntament amb una aristocracia que s'anava refinant.

historia catalunya medieval: 870= carles el calb( rei dels francs) va nomenar a guifre el pelos compte d'urgell i de la cerdenyai mes tard de girona i barcalona, ell es considerava faundado del casal d'avis de barcalona i va amplia els seus dominis i va estimula la repoblacio dextenses zones hinabilitades. 987= hug capet ( rei de fancs ) va demana al seu vessal borrell II( comte de barcalona) la renvencio del jurament de fidelitat i ell es va negar xk els francs no van ajuda al komptes catalans. 1137= es va produir un pacte politic entre ramon berenguer IV ( compte de barcelona) i peronella ( filla del rei d'arago (ramir II el monjo )) es van unir en matrimoni i van originar la corona d'arago amb la corona va neixe un estat konfederal. 1213= es forma la batalla de muret que es francs contra catalans amb la derrota catalanoaragonesa i mort el rei devant de l'exercit. 1258= sasigna el tractat de corbeil amb jaume I el conquistedor( fill de pere el catolic) i el rei de frança Lluis IX, el kual jaume desistia difinitivament d'amplia els seus dominis a Occitània i a canvi el rei renuncia als drets que pogues tenir sobre els comptats catalans.1229-1235 = van conquerir balears amb objectiu komercial xk volien eliminar els pirates, valencia: els i va kostar mes que les balears xk valencia es mes extens i per ultim van concerir murcia. 1282= pere II el gran va voler seguir l'expencio mediterrania que va iniciar el seu pare i va ocupar sicilia.1311-1319= els almogavers que s'havien desplaçat a bizanci per lluitar contra els turcs, van estavlir als ducats d'Atenes i Neopàtria. 1410= el rei marti I l'huma mort sense desendencie ( l'unik fill legitim que tenia habia mort poc abans ). Pagesia: 90% d'europeus son pagesos, eren analfabets i autosuficiens la seva vida era dura i misarable, vivien en cases molt rudinaries tenien una habitacio amb dos espais ( estable+habitatge). El conreu era rotacio biennal i els tipus que es plantaven eren : cereals, llegums, abres fruiters etc..Utilitzaben la aixada, la falç, la dalla i la arada.els homes feien les feines mes dures i les dones ajudaven a segar i vremar i tenien kura de l'hort i el aviram.expancio agraria: El segle XI a europa Occidental es fan innovacions noves: cavalls com a animals de tir i molins de vent. entre els segles XII-XIV les tecniques produeixen un gran aument de productivitat aquest aument permet que la poblacio estigui mes ben alimentada i alguns pagesos emigren cap a noves ciutats.