7. La crítica a la ciència. Esperit quantificatiu. Eficiència i guany.
La ciència des del renaixement es converteix com un mitjà de dominació i de conquesta del món, és com si els homes només volguessin la conquista de la naturalesa per dur-la a terme millor. En la societat precapitalista i capitalista, tenen menys valor les coses juntament amb la natura i arriba al seu equivalent numèric. Les matemàtiques, el càlcul de l’univers i la lògica van cobrant valor poc a poc.
8. L’alienació. Diferent plantejament entre Marx i Horkheimer.
Marx tenia una sèrie de diferències respecte al pensament de Korkheimer:
- En primer lloc, les causes de l’alienació es situen en l’aparició de la propietat privada, més ben dit quan en l’existència de la classe explotada i l’explotadora, però en Horkheimer diu que la causalitat la trobem vinculada a una lògica de domini.
- En segon lloc, diu que els burgesos i els proletaris són els responsables dels processos d’alienació (tot dient que son personatges). Horkeimer diu que són dinàmiques socials i estructures socials que s’han de canviar com una praxi o estructuralment.
- En tercer lloc parlant del domini de la naturalesa, Marx diu que el progrés de la humanitat suposa el domini de la naturalesa i accepta el creixement de les forces productives sense qüestionar res en relació a la naturalesa.
- En quart lloc creu en l’alliberament de l’home en l’explotació tot creient-se en la generació d’un socialisme positiu. Horkheimer però tenia unes altres idees.
- En cinquè i últim lloc, Marx dona importància a la praxi revolucionària pel proletariat. Horkheimer en la teoria crítcia alliberadora afirma que ja és una forma vàlida de praxi.
9. El darrer Horkheimer. Llibertat i esperança .
Horkheimer en els seus últims pensaments els interpreta com una involució conservadora, ja que no s’examina com una conseqüència de les seves propostes anteriors. El que es pot trobar és una desil·lusió pel marxisme pràctic, un allunyament de temàtiques shopenhauerianes, una accentuació del valor de la llibertat en que només es supera amb un perspectiva en que s’agafen esperances del món existent.
10. Crítica al marxisme pràctic.
El marxisme pràctic, després de que Korheimer considerés un fracàs el socialisme so
11. Crítica a la globalització
Primer de tot direm que la globalització és una eina que s’usa per alinear a les persones i fer-les pensar d’una manera determinada, això destrueix l’individualisme i defineix una manera de fer les coses que acaba amb la nostra originalitat, per això la industria cultural és tan important, perquè ens permet recordar com som i les coses que ens fan únics.
12. Per què critica Adorno la pèrdua d’individualitat?
Primerament Adorno, un dels temes a destacar de la seva producció individual, és el rebuig de les seves mentalitats “sistemàtiques”, en que vol abolir tots els individus juntament amb les seves diferències i la creativitat. La “micrològica” (anomenada per Benjamin i Adorno) busca una escriptura excèntrica i fragmentària.
Adorno dóna molta rellevància a la individualitat. Bàsicament el que aconsegueix Adorno, és que pensem que te una mentalitat no molt equilibrada. Precisament Adorno deia que els bojos només s’atreveixen a dir la veritat.
L'alineació és un gran problema per l’individualisme ja que si això implica acceptar la violència i la discriminació, és dolent, posant com a exemple Auschwitz.