valenciano

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle xx i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella. La seua obra representa l’evolució cap al realisme dels anys seixanta . Els primers llibres ( «Ciutat a cau d’orella» , «La nit» , «Donzell amarg» ) van ser publicats en la dècada dels 50 ,però és en els 70 quan li arriba el reconeixement del públic amb « Lletres de canvi», «La clau que obri tots els panys» i «Llibre de Meravelles» ( 1971) – una crònica impressionant d’un temps de crisi - , «L’ofici de demà» , «Mural del País Valencià» ( pòstuma). L’obra poètica d’Estellés presenta diversitat de temes: l’amor , la postguerra , la fam, la mort, el sexe, la llengua , la dona ,etc. El més recurrent és la quotidianitat degut al seu treball com a periodista i fa inventari de personatges i fets ; com una crònica o documental de la realitat, des dels agradables als més sòrdids.

El seu llenguatge literari es basa en la llengua dels clàssics valencians del segle XV ( sobretot Ausiàs March) , en la llengua dels escriptors del s.XX i en la llengua col·loquial de l’Horta ( la seua comarca ). La seua particular retòrica està formada per l’adjectivació , per les imatges metafòriques , l’ús de metres regulars ( decasíl·labs alexandrins ) i el vers lliure ; en els topònims , plens de simbolisme i descripcions detallistes . Malgrat l’aparent senzillesa, transmet profunda emotivitat .

Llibre de meravelles és un text escrit durant la postguerra ( 1956- 1958) a València,encara que va ser publicat el 1971 a causa dels entrebancs editorials i de censura que va patir la literatura catalana durant la dictadura. El contingut del poemari està molt relacionat amb la realitat del moment de l’escriptura ,ja que és un testimoni literari dels anys posteriors a la guerra civil a la ciutat de València. És un text poc convencional en el context en què s’escriu perquè utilitza un to popular per a retratar un episodi fosc de la història recent, és a dir,converteix la vida quotidiana i els seus problemes i virtuts en material literari.