METODES DE CONEIXAMENT-Maièutic(Sòacrates i Plató):Es basen en el diàleg: -Maièutic: diàleg entre un mestre i un deixebles/ _Dialèctic: diàleg entre iguals(Sòcrates)

Empiricoracional (Aristòtil i Tomas d’Aquino): Diu que són importants els: -sentits: descobreixen la realitat sensible/-raó: descobreix la realitat intel·ligible

Racionalistes(Descartes, Spinoza, Leiubniz, Popper, Albert): la raó és la principal font de coneixement. Neixem amb idees innates(idees abans de néixer) i utilitza el dubte com amètode de treball

Empiriristes(Loke, Beker, Hume): Creuen que l’experiència és la font del coneixement, ja que l’experiència proporciona les veritats pels fets. Creu que l’èsser humà quan neix és un full en blanc.

Transcendental(Kant, Fichte): Veuen l’ésser humà com a objecte transcendental: -sentits/ -facultats intel·lectuals: enteniment, raó i judici

Fenomenològic(Husserl, Scheler): es base en l’observació dels fenòmens(coses que succeeixen davant nostre)

Analiticolinguistic(Rusel, Moore i Witt..): es basa en la anàlisis del llenguatge, per tal de trobar un llenguatge ideal, que estigui basat en la lògica

Hermenètic(Hidegger, Apel, Ricoeur, Gadmer): es basa en la interpretació de textos per descobrir la idealitat

CRITERIS DE LA VRITAT:-Correspondència entre realitat i pensament (veritat com a adequació: si el pensament que tenim correspon la realitat diguem que és cert. Hem de tenir una experiència, comprovació empírica

-Coherència lògica: aplica el criteri logicomatemàtic. Si dos anunciat són coherents diuen que són certs. Hegel: quan una proporció és coherent  tots els coneixements previs diem que és cert. Per tant la veritat que és coherent amb altres vritat és certa

-Autoritat: una vritat és certa si ens fiem de la persona que ho diu. Hans George Gadamer: -autoritat inherent: confiem amb una persona –exercicic del poder: persona que intenta imposar la realitat perquè té més poder

-Tradició: allò que ha sigut cert durant molts anys i ah de ser cert. Nietzhe critica aquest criteri

-Utilitat: és aquella vritat que su ens és útil i ens millora per investigar diguem que és cert. William James defensava allò però deia que les coses que eren útils avui potser ja no ho seran demà i llavors les coses cambien

-Evidencia: és el més bàsic, diu que tot allò que la mostra d’intuició percep coma evident serà cert: eveidències: -racionals: penso llavors existeixo(Descartes) –sensibles: existeix això pk ho veig. Descartes deia que tot allò que no podem duptar existeix.

-la veritat com aconsens: la veritat troba a partir d’un debat on es fa cuncens per obtenir un acord. Karl-Otto: diu que el debat és entre dos persones que estan disposades a desbatre

-teoria semàntica de la veritat: defineix la veritat com a correspondència respecte un llenguatge. Aldred Traski.

Teories del conixament i la veritat:-realisme hi ha una vritat objectiva que es pot captar per els sentits _idealisme . la realitat només existeix si algú la pot percebre/-racionalisme: la raó és la principal font de coneixae¡ment –empirisme: el coneixement s’origina en l’experiència dels sentits/ -dogmatisme: el coneixement es bassa en un fet indiscutible –escepticisme: cap coneixement no pot ser segur ni duptat/ -concens i criticisme: existeix una unica vritat –perspectivisme, relativisme i subjectivisme: no existeix una vritat absolta només aproximacions