LA PSICOTERAPIA:

• Psico→ ment  // terapia→ mètode de curació

• En psicologia la terapia es un tractament dut a terme per un professional que fa servir mitjans psicològics per ajudar a resoldre problemes humans.

• La terapia es una relació entre terapeuta i client que te com a finalitat la modificació de la conducta o de la personalitat. 

• Les teràpies es poden classificar en aquests models; 

• PSICODINÀMIQUES→ TERAPIA DE LA PSICOANÀLISI→ Ha anat evolucionant des de Freud 

  • 1r pas→ Hipnosi

  • 2n pas→ mètode catàrtic→ el client recorda una situació emocional conflictiva i que tornes a la seva consciencia, el fet de tornar a viure el trauma tenia un efecte curatiu. La psicoanàlisi busca les integracions reproduïdes inconscientment per tal d’integrar-les en e conscient. 

• MÈTODE D'ASSOCIACIONS LLIURES→ El client s’estira en un sofà i va dient tot allò que li ve al cap i així dóna pistes al psicoanalista sobre els conflictes del client. 

• MÈTODE INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS→ Conclusió→ es un tractament llarg 1 any o més, amb sessions setmanals d’1 hora.

HUMANÍSTIQUES→ TERAPIA HUMANÍSTICA I TERAPIA DE GESTALT

• Terapia humanista→ Centrada en el client i és un model de terapia no directiva. 

  • Representat Rogers→ La clau de la terapia centrada en el client es crear una relació que serveixi per el seu propi desenvolupament. El terapeuta ha de tenir una actitud d’autenticitat i per tant ha d’abstenir-se de jutjar les conductes del client, el teraeuta ha de tenir un alt grau d’empatia (hi ha afinitat)

• Terapia de gestalt→ el terapeuta acompanya al client, li consulta els canvis i es pot arribar a curar ell sol; té diferents regles

  • El principi de l’aquí i l'ara→ el client sigui conscient de les seves experiències en el moment de la terapia.

  • El principal del jo i el tu→ fonamenteu la comunicació directa i tots dos sou responsables d'allò que dieu. 

  • El principi del continuum de la consciencia→ centrat en el com i no en el parque.

  • Convertir preguntes en afirmacions→ el terapeuta ajuda a convertir una pregunta en afirmació.

• Aquesta terapia es pot practicar de manera individual o en grup, en grup hi ha un major enriquiment ja que s’actualitzen problemes individuals amb el grup. 

• La tècnica que utilitza ens recorda a l’estructura d’un joc, en el que el client manifesta  les seves dificultats, en prengui consciencia i les pugui solucionar.

LES TERÀPIES CONDUCTUALS:

• Les conductes de les persones son fruit de l’aprenentatge de factors hereditaris

• Té com a objectiu que el client aprengui una nova conducta, utilitza diverses tècniques;

  • La desensibilització sistemàtica→ Ensenya al client a relaxar la consciència i reconèixer en quin estat està el seu cos, tenen pautades unes frases; quan el client es relaxa el terapeuta diu unes frases, si el client no reacciona amb por es passa a la següent, i si reacciona amb por es repeteix fins que li desapareix.

  • Entrenament assertiu→ Aplicada a persones amb problemes de comunicació, centrada en el reforç positiu.

  • El modelatge→ oferir al client un model de conducta a seguir

LES TERÀPIES COGNITIVES:

• Les conductes no son només fruit d’elements mediambientals sino que depenen de les cognicions, que son idees, creences, imatges de comprensió de la realitat.

• Pressuposa que canviar de manera de pensar pot ajudar a canviar la conducta algunes tècniques son;

  • El debat→ discussió racional entre terapeuta i client en que la facilitat és qüestionar la validesa científica de les idees irracionals. 

  • Deures per casa→ series d’exercicis que el terapeuta proposa al client perquè faci a casa, la finalitat es reforçar el que ha après o descobert en les sessions.

  • Registre diari→ Apuntarem a una llibreta el seguiment de les setmanes per tenir-se un registre.

  • Assaig de conductes i jocs de rol→ Posar-se al lloc de l’altre per entendre a les persones.

LES TERAPIES SISTEMIQUES:

• No afecta a la persona com a individuo sino que ens afecta en grup així podem aportar diverses opinions

• Se centra en l’estructura familiar , a partir d’aquest treball s’intenta modificar aquelles conductes que provoquen el problema.

L’AJUDA FARMACOLÒGICA EN LA TERAPIA:

• Per tractar trastorns psicològics es fan servir teràpies amb fàrmacs per tal de modificar el funcionament del cervell. 

• Es tracta de variar els neurotransmissors i els circuits del sistema nerviós.

• També es pot recórrer a la psicocirugía→ intervenció quirúrgica en els teixits cerebrals.

• Els fàrmacs tenen efectes molt potents en el funcionament cerebral i per tant en la conducta. N'hi ha de 3 classes

  • Antisèptics→ s’aplica a trastorns mentals greus com esquizofrenia, psicosi, bipolaritat, paranoies…

  • Ansiolítics→ S’apliquen per combatre angoixa i ansietat.

  • Antidepressius→ Per ajudar a persones depressives

• Els psicofàrmacs influeixen en els neurotransmissors i altres processos psíquics del sistema nerviós, per tant han d’estar conscients sota control mèdic estricte, ja que tenen efectes secundaris greus i poden produir addicció. 

Tema 5: Fonaments de la Conducta i de l’Aprenentatge:

EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC: Pavlov

• El conductisme→ Corrent psicològic que davant d’un estímul es dona una resposta condicionada. 

• El representant es; Pavlovl→ Neix a Rusia 1884, estudia la fisiologia dels animals sobretot centrat en l’estudi del reflex incondicionat .

• Estudia la digestió dels gossos, la secreció salival té un paper important en la digestió dels gossos, va descartar que aquesta por es provoca mitjançant el contacte amb els aliments  i també amb elements externs relacionats amb els aliments. Aquest estudi es coneix amb el nom de condicionament clàssic, obté el premi nobel.

• 1890→ Davant e 30 anys exerceix com a professor de fisiologia.

EL CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL: Skinner

• Neix el 1904 a Pensilvania, se centra en l’estudi dels reflexos, afirma que amb reforços es pot obtenir una resposta condicionada, es fa mitjançant l’assaig dels seus estudis, es coneixen amb el com de condicionament instrumental.

• Els conceptes fonamentals del conductisme són;

  • CONDUCTISME CLASSIC

  • CONDUCTISME:→ Watson

  • CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL.

CONDICIONAMENT CLÀSSIC

• Pavlov afirma que l’organisme està governat per una serie de lleis i s’han de descobrir

• L’organisme no està aïllat sino que s’integra la ciencia en un entron i s’ha de reaccionar d’avant d’aquest.

• Aixo es converteix amb el nom de conducta→ si no és així no hi ha adaptació i per tant no hi ha supervivencia. 

• Aquesta adaptació es realitza mitjançant el que Pavlov anomena Reflexos Incondicionats.

• Reflexos incondicionats→ reaccions auto científiques i innates de l’organisme davant del medi. 

• A partir d’un estímul incondicionat s'obté una resposta incondicionada. El pas següent consisteix en introduir un estímul mentres que després esdevé un estímul condicionat capaç de produir una resposta condicionada.

Experiment:

• Un gos davant menjar saliva, per tant això és un acte reflex incondicionat.Va convertir aquest acte reflex incondicionat a condicional, Com? quan el gos se li donava menjar, sonava la campaneta, això seria l'estímul condicionat, i la resposta condicionada > la salivació.quan sonava la campana el gos salivava

CONCLUSIÓ:

• El condicionament clàssic intenta explicar com realitzem el procés d'aprenentatge, és a dir, com reaccionem davant de nous estímuls.

• El gos ha après que el soroll de la campana significa que hi ha menjar i comença a preparar l’aparell digestiu amb la salivació, la seva resposta és un acte reflex condicionat.

• Els éssers humans també aprenem moltes conductes amb aquest adequada acte reflex condicionat. 

• EXEMPLE→ OLOR→ MENJAR BÉ // SENTIR UNA CANÇÓ→ MOMENTS AGRADABLES

Generalització i discriminació d'estímuls:

-Son mecanismes de condicionament.

Generalització D'estímuls: Es produeix quan una resposta condicionada es fa extensiva, que tingui característiques similars a l'estímul condicionat. 

Per exemple: Si el so de la campana era més greu o agut el gos salivaba igualment.

• En la nostre vida hem creat un acte reflex condicionat entre el color vermell i el perill, 

• El procés generalització reaccion prudentment davant, un semàfor vermell o davant d’altres llums vermelles com l'ambulància o els bombers o les llums de trens.

Discriminació D'estímuls: Capacitat de distingir entre l'estímul condicionat original (llum vermell) que ens provoca l’acte reflex (perill) i els estímuls condicionats que se lo assemblem. 

Per Exemple: Revetlla > Llumetes vermelles > No perill > Passar-s’ho bé

Això és possible gràcies al procés de discriminació.

Conductivisme (watson)

• Defensa que la psicologia només pot tractar allò que es observable

• Tots els processos mentals queden al marge ja que no son observables.

• La seva funció és explicar com aprenem les diferents conductes→ la psicologia es converteix amb c’es de la conducta → pretén establir les lleis de funcionament a partir de la conducta d’un organisme. 

CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL (THORNDIKE I SKINER)

• És oposat al condicionament clàssic.

• S’aspeia de l’animal una conducta determinada i quan es produeix es presenta l'estímul (reforç), la forma d’aprenentatge de la de l’assaig - error

• El mecanisme bàsic del condicionament instrumental es el següent:

  • Hi ha una acció sobre el medi, consisteix en anar provant el que hi ha i investigar el que passa, és el mètode assaig - error.

  • Es realitza una acció (moure la palanca) es produeix una resposta (rebre el menjar) → premi o recompensa.

  • Es relaciona l’acció (moure la palanca) amb la resposta (obtenir menjar)

  • S’ha après que en moure a palanca s’obté menjar.

  • Skinner va anomenar reforç a aquesta recompensa, ja que la conducta de moure la palanca es realitzava perquè hi havia menjar.

  • ELS TIPUS DE CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL:

    Skiner observa que aquest condicionament, era molt complex. Per ell hi ha 3 tipus de condicionament instrumental:  

    • Reforç Positiu 

    • Càstig

    • Omissió de reforç

    
    

ELS PROGRAMES PARCIALS DE REFORÇ

Consisteix a administrar reforços davant períodes de temps determinats.

            Hi han dos grups:

1. Prog. Principals de rao→ El reforç es fa després d’un número de respostes correctes Ex→ per aprovar un examen (reforç) es demana un mínim de respostes correctes (resposta).

2. Prog. Parcial d’interval→ reforços relacionats amb el temps corregut, és a dir que es duu a terme cada setmana, trimestre, semestre etc. ex→ paga quqe et donen a casa per col·laborar.

L’aprenentatge per observació o modelatge: Albert Bandura.

Albert Bandura: Representant de la teoria de l’aprenentatge, coneguda amb el nom: Teoria social de l’aprenentatge

• Afirma que les persones aprenen a través de les conductes de les demés persones.

• L’esquema és el següent: aquí

 - Una persona→ Subjecte

Una persona Observa una altre persona→ Model 

• L’observació produeix un efecte de modelatge→  El subjecte imita a la persona que fa de model.

• Aquest mecanisme dura tota la vida, des de que naixem fins que morim.

Els models→  Són els pares, amics, familiars, personatges socials: actors, actrius, polítics, religiosos, etc.

• Albert Bandura observa aquest tipus d’aprenentatge no necessiti un reforç (premi o càstig) amb la qual cosa es contradiu amb els altres mecanismes d’aprenentatge.

• Distingeix entre dos moviments el procés de l’aprenentatge

1. ADQUISICIÓ DE LA CONDUCTA:

-Atenció: La persona (subjecte) es fixa en el model, és a dir, observa quines conductes té i quines característiques posseeix.

-Retenció: Procés mental en el que el subjecte recorda i memoritza allò que ha observat. en el seu cervell crea imatges que recreen la conducta. frases etc. 

2. L’execució de la conducta que també té dos processos:

- Reproducció: El subjecte executa la conducta que ha caracteritzat. I l’execució està relacionada amb la motivació. 

-Motivació: És necessària per reproduir la conducta. 

Les motivacions poden ser el reforç (premi o càstig), L’aprovació dels altres o la importància social.

• CONCLUSIONS: 

  • La gran diferencia entre la teoria social de l’aprenentatge i el conductisme clàssic és que: Bandura dona importància al pensament de la persona i a la seva capacitat de decidir si imita o no allò que ha observat.