composició VI

fitxa tecnica: Autor: Wasily Kandinsky (1866 – 1944) Cronologia:1911 Estil: Art abstracte Tècnica i suport:Oli sobre tela Dimensions: 1,59 x 2,5  Localització. Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf. CONTEXT HISTÒRIC: Els avenços de la industrialització (Segona Revolució Industrial)  van portar nous invents (cotxes, ràdio, telèfon...) que es traduïren en una societat eufòrica que en plena Belle Époque no es feia ressò de les injustícies de les explotacions que estaven portant a terme els imperis colonials. Això va portar a que es generessin tensions entre les potències europees, que buscaven el domini colonial. Aquesta competènciaacabaria desencadenant en la Primera Guerra Mundial. Al període previ al conflicte es denomina com “pau armada” i és on els països es prepararen per l’assalt, ja que eren coneixedors de l’inevitable. BIOGRAF. Wassily Kandinsky, más conocido simplemente como ‘Kandinsky’, nació en Rusia el 5 de diciembre de 1866. Sus padres se separaron cuando él era muy joven y eso le afectó muchísimo, así que su tía decidió criarlo en su casa. Cada noche su tía le contaba cuentos y leyendas de la antigüedad y de su ciudad, Moscú. Esos cuentos le inspiraron y le hicieron interesarse mucho por su ciudad y por su cultura.  Desde muy joven siempre llevaba con él una pequeña libreta donde dibujaba y escribía todo lo que se le ocurría, además empezó a sentirse muy atraído por los colores de la naturaleza.

és una pintura abstracta, on aparentment no hi ha cap relació ni semblant amb la realitat exterior. El conjunt de línies i colors independents formen un revolt d’elements que mostren un violent moviment a la part esquerra del quadre i una sensació de tranquil·litat a la banda dreta. Al centre hi ha dues línies negres que travessen el quadre de dalt a baix. Dels elements plàstics de l’obra criden molt l’atenció el predomini del color (total) i l’ús d’aquest en tons vius i contrastats. El domini de les tonalitats groguenques es barallen amb els blaus, vermells i verds. La línia, negra, és l’altra protagonista del quadre. Destaca pels seus traços forts i segurs, que marquen formes mig reals i mig abstractes. El predomini és de línies rectes, tant verticals i diagonals, tot i que també n’hi ha de corbes, sobretot a la banda esquerra del quadre. Aquest ús del color, escampat en taques vives com si es tractés de notes musicals, i de la línia, doten al quadre d’un ritme i moviment molt elevats: l’ull no pot parar quiet i va d’un costat a l’altre.En quant a la composició resta clara la divisió del quadre en tres parts, esmentat fa un moment: al costat dret trobem un entramat de línies esmolades que expressen, juntament amb els colors, un moviment violent. Al centre hi ha les dues línies que travessen el quadre verticalment i la gran forma blava. A la banda esquerra és on observem la tranquil·litat que proporcionen la suavitat de les formes tractades i per l’ús d’una gamma cromàtica més harmònica.Podem dir que el pintor expressa la seva sensació al escoltar música (per exemple de Wagner), traduïdes en colors i línies que vindrien a ser les diferents notes. Estil: L’art abstracte és un estil sorgit al voltant de 1910 i va ser una de lesmanifestacions més significatives de l’esperit del segle XX. L’art abstracte deixa de considerar la representació figurativa, tendint a substituir-la per un llenguatge visual independent i dotat del seu propi significat. És construeix en base al fauvisme (color), l’expressionisme (abstracció lírica), o bé el cubisme (estructuració) Significat: No es pot cercar cap element iconogràfic en l’obra de Kandinski ja que,intencionadament, l’autor va eliminar tot element figuratiu. Per tant, l’obra és per a la pura contemplació de l’espectador, per tal d’incidir i impactar en la seva sensibilitat. Es diu que la pintura de Kandinski no va a la vista sinó a l’ànima.Tot i així, hi ha hagut gent que ha interpretat el quadre com una lluita de cavallers al costat d’un turó coronat per un castell.

Estil: L’art abstracte és un estil sorgit al voltant de 1910 i va ser una de lesmanifestacions més significatives de l’esperit del segle XX. L’art abstracte deixa de considerar la representació figurativa, tendint a substituir-la per un llenguatge visual independent i dotat del seu propi significat. És construeix en base al fauvisme (color), l’expressionisme (abstracció lírica), o bé el cubisme (estructuració) Significat: No es pot cercar cap element iconogràfic en l’obra de Kandinski ja que,intencionadament, l’autor va eliminar tot element figuratiu. Per tant, l’obra és per a la pura contemplació de l’espectador, per tal d’incidir i impactar en la seva sensibilitat. Es diu que la pintura de Kandinski no va a la vista sinó a l’ànima.Tot i així, hi ha hagut gent que ha interpretat el quadre com una lluita de cavallers al costat d’un turó coronat per un castell Funció: Estètica. Simbòlicament obre nous camins al llenguatge pictòric. MODELS I INFLUÈNCIES:

LA PERSISTENCIA D LA MEMORIA  Autor: Salvador Dalí (1904 - 1989) Cronologia: 1931 Estil: Surrealisme Tècnica i suport: Oli sobre tela Dimensions: 24 x 33 cm Localització: MoMA (Nova York). CONTEXT període històric marcat per la crisi.  període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixismes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del passat. Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres.

BIOGRAFI:Es va formar a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid• Es va relacionar amb Luis Buñuel (director surrealista espanyol)• Donà suport al Manifest Groc (document que criticava l’art i literatura tradicionals)• S’uní a un grup surrealista a París i André Breton (escritor surrealista) el va expulsar• Fama aconseguida amb les seves actituds extravagants

ANALISI FORM: Amb un paisatge realista de fons, trobem un total de 4 rellotges disposats en diferents superfícies. Al primer terme hi trobem el dur cobert de formigues i un dels tous. El tercer és en una branca d’una soca seca i el darrer l’observem sobre una forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint). La pinzellada i el dibuix, amb predilecció per la línia, són molt precisos tot i les reduïdes dimensions del quadre. Els colors que dominen són càlids i brillants, i presenta una gamma cromàtica variada amb contrastos entre els tons càlids i els freds. La llum és brillant i nítida, presenta ombres allargades. Al fons hi ha molta llum, blanca i irreal, contrastant amb el tenebrisme del primer terme, on els objectes són il·luminats suaument. Impera un ambient crepuscular. La composició és tancada, asimètrica, i presenta un equilibri perfecte entre la zona de les roques i la zona dels rellotges tous. Les diagonals ascendents d’esquerra a dreta guien la mirada de l’espectador. Les línies rectes de l’horitzó i del “moble” contrasten amb les corbes dels rellotges tous. Els objectes es troben en major nombre a la part esquerra del quadre. La perspectiva és lineal, aconseguida a partir d’un punt de fuga central i el paisatge en segon terme.

 La línia alta de l’horitzó fa que es doni més importància a la part de sota que no pas a les roques. El dinamisme de l’obra es tradueix en un moviment lent i tranquil dels rellotges tous, com si s’estiguessin desfent a poc a poc. Això contrasta amb l’estatisme dels objectes durs. Estil: El surrealisme apareix l’any 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per André Breton, l’ideòleg del grup. L’estil es confecciona a partir de les teories psicoanalítiques de Freud, el qual donava molta importància al tema inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un esteticisme involuntari basat en l’automatisme (entre d’altres): es busca la representació del fet psíquic elemental i pur, i trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten formes allargades, espais buits, opressius...

INTERPRETACIÓ: Significat: El tema de l’obra és el pas del temps i la persistència de la memòria: perdura el dur i el pas del temps va esborrant la resta. Diem que evoca aquest etern problema del pas del temps utilitzant una escena irracional que procedeix del món oníric irracional (el rostre del centre del quadre que dorm sembla ser una aproximació del mateix Dalí). Els rellotges són els clars protagonistes de l’obra: relacionat a ells hi ha el concepte de la memòria, és a dir, la capacitat que té l’home de fer que allò que ja ha passat, encara visqui (records). Per això els rellotges són tous, ja que també, essent de forma conscient o no, tendim a deformar els records. El rellotge dur amb les formigues representaria el present, inamovible i inalterable. Funció: MODELS I INFLUÈNCIES: Dalí segueix els pintors detallistes com H. Bosch, Brueguel el vell... la pintura metafísica de G. De Chirico, la minuciositat de Vermeer; i dins la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme, Dalí es relacionà amb Magritte, Ernst i Dalvaux, els quals empraven una tècnica de reproducció gairebé fotogràfica de la realitat.

NIT DE LLUNA Títol: Nit de lluna Autor: Cristòfol, Leandre Localització: MNAC (Barcelona) Dimensions: 71 x 40 cm Cronologia: 1935 

BIOGRAF.:va néixer a Os de Balaguer (Lleida) l’any 1908, en el si d’una família pagesa. Des ben petit va rebre les influències de l’entorn rural i tot això el va encuriosir i el va predisposar per les arts manuals.  Per aquesta motiu, l’any 1922 es va traslladar a Lleida per aprendre l’ofici de fuster, i més tard, el d’ebenista i el de tallista, coneixements que el van ajudar molt en el món artístic.La seva trajectòria artística es caracteritza per la gran diversitat d’exposicions individuals i col·lectives, tant de temàtica abstracta com figurativa, principalment realitzades a Catalunya i París, entre altres indrets. L’any 1998 va morir a Lleida i va ésser enterrat al seu poble natal.

Context històric: A Catalunya: estem a la segona república, any previ a la Guerra Civil. Època de molota tensió. Espanya estava dividida en republicans i franquistes. Internacionalment: període d'entre guerres, revolució russa, crac del 29 i pujada del feixisme. pot ser estaria més bé una mica més redactat L'autor va començar la seva formació com a fuster i ebenista i això el va fer iniciar a l'escultura amb fusta. Entra en contacte amb el surrealisme i la guerra civil farà que la seva activitat s'aturi durant uns quants anys.

Descripció: no és figuratiu. És una Escultura formada per 3 peces de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una plataforma circular pintada de blau. • Forma: exempta • Material: fusta • Tècnica: talla i assemblatge (unir diferents materials i objectes per aconseguir un efecte tridimensional) • Tipologia: no figuratiu • Composició: molt senzilla. Creada a partir dels 2 únics elements. Destaca la línea diagonal del fus i les circulars de l'ou i de la plataforma. Hi ha un efecte tridimensional i la podem mirar des de tots els punts de vista però segons l'autor, està pensada per ser vista frontalment ja que l'original està dins d’una vitrina. La composició de l'original es tancada ja que està pensada per estar a dins de la vitrina. Hi ha un contrast entra la rigidesa de la línea recta de la diagonal del fus l i la corba de l'ou, i de la plataforma formes circulars, etc. • Moviment: el poc que hi ha el donen les formes circulars i cilíndriques de l'ou i la plataforma i la diagonal del fus. 

Expressivitat: expressa el món interior de l'artista, els seus records d'infantesa. • Llum: La fusta és natural i la llum es reparteix de manera uniforme, i crea alguna ombra a la plataforma. En l'original, la fusta clara, ressalta , més il·luminada que el fons negre de la vitrina. • Policromia: la base està pintada de color blaus, la resta és fusta natural. Anàlisi estilístic • Estil: surrealisme. moviment inicialment literari que surt a partir d'uns manifests Manifest surrealista d’André Bretonque donen sortida lliure al subconscient, records, somnis). Dins del surrealisme pertany al corrent automatista, que es caracteritza per la transformació d'objectes quotidians en objectes poètics. A vegades, poden ser objectes abstractes que surten del subconscient o de l'atzar. • Antecedents: la seva formació com a fuster ja que utilitza la fusta com a element principal. També el dadaisme ( com ara de Duchamp, ) i també el surrealisme automatista de Miró concretament les seves escultures objecte. •

Influències: poemes objecte de Joan Brossa. • Altres obres de l'autor: Aureola astral (molt relacionada amb aquesta obra ja que evoca els records del seu pare. El títol complert és: L’aurèola astral i impassible està a punt de sortir) Funció i significat • Funció: estètica i decorativa. Van fer una exposició a Lleida anomenada Logicofobista. Es va presentar a aquesta exposició. També té la funció simbòlica d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de vida rurals que s’estaven perdent i la seva família. • Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna i per tan està dedicat a la seva mare. I també als seus records d'infantesa al Mas d'Os de Balaguer, en un ambient rural. Aquesta obra s'ha d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa .Per ell era un record però la gent li va donar un significat surrealista, encara que a ell això ja li va estar bé

DONA I OCELL  Autor: Joan Miró Cronologia: 1983 Estil: Surrealisme Tipologia: Escultura exempta Mides: 22 metres d’alt per 5,29 de diàmetre Material: Formigó i ceràmica Localització: Parc de l’Escorxador (Barcelona)  BIOGRAFIA Pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol, artistes més reconeguts del S.XX. Estudia Art a Barcelona, va conèixer les últimes tendències artístiques europees. Fins a 1919, la seva pintura va estar dominada per un expressionisme formal amb influències fauvistas i cubistes, centrada en els paisatges, retrats i nus. "Portrait of Joan Miro, Barcelona 1935 June 13" by Carl Van Vechten - Library of Congress, Prints and Photographs Division, Van Vechten Collection Aquest mateix any va viatjar a París i va conèixer a Picasso i altres artistes. Va quedar fortament impressionat per la vitalitat artística i els nous corrents. Afí als principis del surrealisme, va signar el Manifest (1924) i va incorporar a la seva obra elements d'aquest moviment. En 1928, el Museu d'Art Modern de Nova York va adquirir dues de les seves teles, la qual cosa va suposar un primer reconeixement internacional de la seva obra.Durant la Guerra Civil la seva pintura va reflectir la violència del conflicte armat. Anys després es va instal·lar a Mallorca (1956). Va desenvolupar un nou interès per la ceràmica i l'escultura, sempre en la línia de les seves preocupacions iconogràfiques. En les seves obres escultòriques va optar per l'ús de material reciclat i de deixalla.

conext Durant la dècada dels 80 el món va estar sacsejat per una profunda crisi econòmica i social. La Guerra Freda, per una altra banda, arribava a la seva fi (caiguda del mur de Berlín 1989), que va suposar tota una nova redistribució política de l’Europa de llavors, així com un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. Dit i fet, el 1991 es va signar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea. 

 escultura exempta de grans dimensions (22 metres) que s’aixeca sobre l’aigua d’un estany artificial. Està fabricada amb pedra artificial i revestida a trossos amb ceràmica tractada com a trencadís. Les tessel·les són de colors vius: vermell, verd, groc i blau. La llum del sol es reflexa en la lluentor de la ceràmica i tot i les seves mides, els elements superiors de l’escultura donen la sensació de lleugeresa i moviment. La composició està formada per 3 elements sobreposats: una enorme estructura vertical de formigó amb aparença fàl·lica, un tub cilíndric que es desvia lleugerament de l’eix central que el sosté, i a dalt de tot, una mitja lluna de color groc que corona l’escultura. A la part inferior trobem l’aigua, també important, on s’hi reflexa la imatge de l’obra. Estil: És surrealista, tot i que Miró en si va ser un artista amb un estil molt original i propi, la qual cosa va portar-lo a un ampli reconeixement internacional, arribant a ser un dels artistes més coneguts de l’època. El seu estil es basa en una particular iconografia, inspirada en l’art primitiu, el surrealisme i l’abstracció.

En el seu art es reflectia el desig que tenia per assolir la llibertat creativa i de fer prevaldre l’inconscient per damunt de la raó. El surrealisme, en general, apareix l’any 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per André Breton (ideòleg del grup). L’estil es confecciona a partir de les teories psicoanalítiques de Freud, el qual donava molta importància al tema inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un esteticisme involuntari basat en l’automatisme (entre d’altres): es busca la representació del fet psíquic elemental i pur, i trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten formes allargades, espais buits, opressius...

INTERPRETACIÓ: Significat: L’estructura principal, tal com esmentàvem abans, recorda clarament a un fal·lus masculí. En una banda d’aquest cilindre hi troben una incisió vertical de color negre, la qual ens fa pensar en l’òrgan sexual femení. D’aquesta manera, Miró fa una figura hermafrodita. El cilindre buit de la part superior s’ha interpretat com un nadó embolicat amb una faixa, i la forma de dalt seria o bé un ocell o bé la lluna. D’aquesta manera, Miró connecta la vida humana amb la naturalesa i els astres. Funció: Estètica i decorativa. Dona i Ocell forma part d’un període en què es van convidar a diversos artistes i arquitectes de renom a Barcelona per tal de renova urbanísticament la ciutat. Miró, concretament, va ser l’encarregat de “donar la benvinguda” als visitants fos quin fos el seu mitjà de transport: per terra, aigua o aire. MODELS I INFLUÈNCIES: En pintura, André Masson el va influenciar en l’automatisme i de Kandinsky va adquirir el gust pel color i les formes corbades. Si parlem d’escultura, la seva gran influència va ser Jean Arp, el primer artista que utilitzà les formes orgàniques en les seves obres, donant-lis una dimensió poètica i obrint-les a la lliure associació d’idees.

CREU I R Autor: Antoni Tàpies Estil: Informalisme (pintura matèrica) Cronologia: 1975 Tècnica i suport: Tècnica mixta sobre fusta Dimensions: 1,62 x 1,62 metres Localització: MACBA (Barcelona) BIOGRAFIA néixer a Barcelona el 1923.Inicia els seus tempteigs artístics durant laconvalescència d’una malaltia.Al 1940 exposa les seves obres, de marcadapersonalitat, que el destaquen en lapanoràmica artística del moment.Influït per Miró i Klee incrementa el factoriconogràfic i la temàtica màgica. Incorporaelements geometritzants i estudis de color quedesemboquen en un interès per la matèria,que es tradueix en teles de textura intensa i degrans possibilitats expressives icomunicatives...A partir dels seixanta, incorpora nous elementsiconogràfics (signes d’escriptura, elementsantropomòrfics, petjades i signes) iprocediments tècnics (noves superfícies, úsd’objectes quotidians i del vernís).Per tal d’augmentar l’alçada de l’edifici i accentuar la seva identitat, va crear aquesta escultura, a dalt de l’edifici. L’escultura representa un gran núvol d’on sobresurt una cadira, que fa referència a l’actitud meditativa, de pensament i contemplació estètica. FUNDACIÓ ANTONI TÀPIESAntoni Tàpies va crear la Fundació Antoni Tàpies el 1984 amb l’objectiu de promourel’estudi i el coneixement de l’art contemporani, posant una atenció especial a l’anàlisidel seu paper en la formació de la consciència de l’home modern.

El context que emmarca aquesta obra de Tàpies va estar clarament influenciat i determinat per la crisi del petroli (1973). Espanya estava, en aquell moment, en el període final del franquisme. Tàpies (intel·lectual) va participar activament en la lluita contra la dictadura de Franco. Tàpies està considerat el pintor català més important de la segona meitat del segle XX. Va abandonar els seus estudis de dret per tal de dedicar-se plenament a la pintura, aprenent de forma autodidacta. 

Conjunt de signes i lletres sobre un fons matèric de sorra i pintura. Al centre trobem una creu, eix compositiu del quadre, amb una gran H damunt seu. En aquesta part superior del quadre també s’hi pot apreciar una “R” i una “T” inclinada, ambdós de color negre. A la part inferior dreta de la gran creu hi ha una altra “R”, i a la part esquerra de la creu, la paraula “Gat”. Al capdamunt de tot trobem un joc de pinzellades ràpides que formen la única delimitació del quadre. Aquesta absència d’elements limitadors fan que la composició sigui oberta, i gràcies a la creu central, força equilibrada. El cromatisme de Creu i R és bastant reduït: ocre, vermell, blanc i negre. Colors propis de la matèria que tracta, terrosos. No hi ha cap focus lumínic ni cap element que ens notifiqui de perspectiva o profunditat. Tot i així, la sorra dóna relleu a l’obra i juntament amb la tela de la H es crea una certa expressivitat i un volum físic i real. El dinamisme de l’obra és contingut, i el temps de l’obra presenta una clara voluntat d’eternitat. 

INTERPRETACIÓ: Significat: Tàpies integra lletres, paraules, nombres... els quals formen un llenguatge propi i difícil d’interpretar, ja que no va deixar res escrit al respecte. Això incita a l’espectador a la reflexió i a la participació, cosa que també comporta per cada obra una gran diversitat d’interpretacions. A Creu i R, la creu s’ha identificat com un símbol que representa la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt: La unió entre dos elements diferenciats: el cel i la terra, l’esperit i la matèria, etc. La creu és el motiu principal de l’obra. Pel que fa a la R, alguns diuen que és una al·lusió a Ramón Llull, i per tant, el quadre podria ser interpretat com un homenatge a ell (la H seria d’homenatge). Es vincula també el quadre amb el món filosòfic (existencialisme). Funció: Plasmar els seus pensaments i fer reflexionar a l’espectador sobre els seus propis.