carme

1. LA INTERVENCIo EN L'ÀMBIT EDUCATIU

A Espanya i a Catalunya l’educacio esdeve 1 servei public, implica l’acces universal, les condicions d’igualtat i garanties d continuïtat.

La diversitat a estat tractada d diferents maneres al yarg del temps.

(model d'integracio → model d’inclusio), diferència: a qui ens referim quan parlem d diversitat, qui s’a d’adaptar i com s fa l’adaptacio.

Integracio: S'enten la diversitat com ayò q defineix 1 grup d'alumnes amb caracteristiques q condicionen l'adaptacio al sistema educatiu.Cen3 educatius an d facilitar, ajuts i suports. La responsabilitat ultima d la integracio s del propi alumne.
Inclusio: Qüestiona l sistema i l’adapta a la diversitat. S'enten la diversitat com q caracteritza tots els alumnes. l sistema s’adapta per a incloure a totom . S’identifiquen les barreres d’aprenentatge, socialitzacio i participacio i s miren d reduir i eliminar.

Per tant la resposta adequada per atendre a la diversitat s l model d’inclusio, perquè enten la diversitat com a principi i no com a excepcio.

1.1 SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL. LEGISLACIÓ

Es caracteritza per un principis de caràcter inclusiu i compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials.

Inclusió educativa: Actuacions a nivell educatiu, per acollir, incorporar i donar resposta a la diversitat.

Compensació de les desigualtats: actuacions per neutralitzar les causes de desigualtats existents entre l’alumnat en accés, la permanència i el progrés educatiu, per aconseguir la igualtat efectiva d’oportunitats.

L’educació inclusiva i integradora requereix flexibilitat del sistema (autonomia del centre) per adaptar-se a cada alumne.

LOE i LOMCE es regeix per tres principis fonamentals:

1. Proporcionar una educació de qualitat en tots els nivells del sistema educatiu

2. Aconseguir que els components de la comunitat educativa col·laborin per aconseguir una educació de qualitat.

3. Comprometre's amb els objectius educatous plantejats per la unió europea.

Etapes del sistema educatiu:

Ed. infantil: previ educació bàsica

Ed. primària: educació bàsica

Ed. secundària: educació bàsica

Ed. secundària postobligatòria: Batx, FPGM, ensenyaments art i esports grau mitj.

Ed. superior: FPGS,Ensenyaments art i esport grau sup., universitat

LOGSE educació bàsica es considera comprensiva, obligatrori i comú on tots els infants i joves estudien el mateix i ho fan junts. Tenen el mateix currículum.

LOMCE ha trencat aquesta comprensivitat establint diferències en el currículum dins de l’ensenyament obligatori. A primària es fa èmfasi a la detecció i prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en l’atenció a la diversitat. A la ESO combina l’educació comuna amb l’atenció a la diversitat, els tres primers cursos és l'ensenyament de caràcter comú, i en l'últim és orientador dirigit als estudis postobligatoris i al mon laboral.

L’educació bàsica ha de proporcionar una educació completa :

Coneixements i competències bàsiques.

Desenvolupament dels valors.

Desig de seguir aprenent.

1.2 EDUCACIÓ A CATALUNYA. LEGISLACIÓ

(LEC), referma el principi d’inclusió en els centres educatius.

Assenyala dos grans objectius comuns al sistema educatiu espanyol: equitat i excel·lència.

Cal garantir el dret d’educació de qualitat a tothom i un accés amb condicions d’igualtat.

Implementa la immersió lingüística una estratègia educativa, el català mantingui la seva funció de llengua vehicular, i mantenir un ús intensiu.

1.5 MODALITATS D’ATENCIÓ ED.: MESURES I SUPORTS

Catalunya extableix com a objectiu garantit que tots els centres educatius públics siguin inclusius.

Mesures: planificació d’accions i actuacions destinades a facilitar l'accés i el progrés de l’alumne.

Suports: recursos personals, metodològics i materials, necessaris per fer efectives les mesusres.

Hi ha tres tipus de mesures per que tothom tingui una resposta ajustada a les seves capacitats i necessitats. Son acumulatives, i van de l'atenció de tot l’alumnat a l'atenció de l’alumnat amb necessitats específiques.

Mesures i suports universals: Adreçades a tot l’alumnat (org. flexible, personalització d’aprenentatges, acció tutorial…)

Mesures i suport addicionals: Actuacions que permet ajustar la resposta pedagògica de forma flexible i temporal. Intervenen docents, mestres d’educació especial d'audició i llenguatge, d’orientació educativa i tutors de l’aula d’acollida.

Dificultat d’aprenentatge - Suport escolar personalitzat (SEP) - Programa intensiu de millora (PIM) - Programes de diversificació curric (PDC).

Nouvinguts - Aula d'acollida

Estranger - Suport llinguistic i social

Alumne gitano - suport educatiu al poble gitano

Condicions de salut - Aules hospitaaries - Atenció domiciliaria - Hospitals de dia per adolescents

Coompliment de mesures judicials - Suport ed. als centres de justicia juvenil

Mesures de protecció - Suport ed als resdicencials d'ed juvenil

Mesures i suports intensius: Actuacions extraordinàries i sense límit, durant tota l’escolarització. Les duen a terme Docents, mestres d’ed. especials, mestres d’audició i llenguatge, professionals de suport educatiu. Cal elaborar un pla de suport individualitzat (PI). Els determina l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

Risc d’abandonament, situació socioeconòmica o cultural desfavorida - Unitat d’escolarització compartida (UEC) - Programes de noves oportunitats (PNO)

Altres capacitats - reducció durada etapa educativa

2. CONCRECIÓ CURRICULAR

La intencionalitat educativa es concreta per a cada una de les etapes a través del currículum. Es dóna resposta a 4 preguntes: Què ensenyar? Quan ensenyar?, Com ensenyar?, Que, quan i com avaluar?

2.1 Nivells de concreció curricular (Com s’ha de detallar?)

Hi ha diferents nivells que concreten el currículum:

Primer nivell: l’Administració central i autonomica

Segon nivell: El centre educatiu

Tercer nivell: Els equips docents

2.2 Elements bàsics del currículum

Objectius

Capacitats o competències

Continguts

Orientacions metodològiques

Criteris d’avaluació

2.3 Què ensenyar? Es respon amb 3 elements (Objectius, capacitats o competències i els continguts)

Capacitats: En l’educació infantil. Es el desenvolupament emocional, afectiu, físic, social, cognitiu.
Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma
Aprendre a pensar i comunicar
Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa
Aprendre a conviures i habitar el mon

Competències bàsiques: En l’educació obligatòria. Un cop adquirides han de permetre als alumnes incorporar-se a la societat.

C. lingüística i audiovisual
C. artistica i cultural
C. matemàtica
C. aprendre a aprendre
C. d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
C. digital
C. coneixement i interacció amb el mon fisic
C. social i ciutadania

2.5 Com ensenyar?

La concepció constructivista guía els sistema educatiu, requereix l’activitat mental de l’alumnat. S’ha vist enriquida i ampliada amb la concepció de la personalització de l’aprenentatge (segons el ritme de cada alumne). Inclou una serie de conceptes fonamentals:

Zona de desenvolupament pròxim: Distancia entre dos nivells de desenvolupament. El real (allò que sap fer sol), i el potencial (allò que només pot fer amb l'ajut d’un altre). L’acció educativa es situa en la zona de desenv. pròxim.
Mecanismes d'influència educativa: actuacions de docents que duen a terme per transformar el nivell de desenv. potencial en real.
Esquemes de coneixement: Coneixements que s’han construït per l'experiència i pot ser s’han de modificar.

L’aprenentatge significatiu: En contra de l’aprenentatge memorístic. Establir relacions substancials entre el que ja sap i allò nou que ha d’aprendre.

2.6 Condicionants de l’aprenentatge

INDIVIDUALS: Característiques de l’alumne.

Expectatives: en relació amb les capacitats i l'èxit escolar. Es basa en les experiències de l’alumne durant l’escolarització (exit escolar → expectatives altes, fracàs escolar → expectatives baixes). També estan relacionades amb la influència dels docents, familiars i companys.
Atribucions: Com s’explica l'èxit o fracàs escolar. Por ser atribuït per causes internes o externes (individuals o contextuals), controlables o incontrolables (si el subjecte pot actuar o no), variables o estables (es poden modificar o no).
Motivació: Grau d’implicació de l’alumne en l’aprenentatge i interes, inclou aspectes emocionals, conductuals, cognitius i socials.

CONTEXTUALS: Expectatives dels docents i família condicionen l’alumne

L’efecte Pigmalió: Vincula les expectatives del docent a l'èxit de l’alumne. El professorat no actua igual amb un alumne amb èxit escolar qu amb un amb fracàs escolar.
Desesperança apresa: Atribucions vinculades amb el gènere.

Concepció de les família respecte al valor a l’escola i al seu nivell de competència per ajudar a l’alumne.

2.7 AVALUACIÓ

Inicial: inici curs, coneixements previs, ajudar millorar, adonar-se dels coneixements.
Contínua: Durant el curs, millorar procés d’apren., Reflexionar procés i progrés.
Final: Final de curs, valorar resultats obtinguts, valorar assoliment d’objectius.

3.1 PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (cada centre té un pla propi)

És necessari el funcionament de la Comissió d'atenció a la diversitat (CAD)

Mesures universals, addicionals i intensives
Suport i recursos (equip professional, material i espai)
Criteris per atenció a la diversitat
Criteris pedagògics i organitzatius
Coordinació entre els professionals del centre i serveis educatius
Coordinació amb les famílies
Criteris per l'elaboració d’un PI

3.3 SERVEIS EDUCATIUS

Objectiu: donar suport als centres educatius i assessorar i donar recursos als docents.

De Zona: (en funció de la zona es desplaçarà) Equip d’Assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) de llengua (ELIC) i centres de recursos pedagògics (CRP)
Específics: (Es dedica en un tema concret) Centres de recursos educatius per a deficient auditius (CREDA), visual (CREDV) i trastorns de desenvolupament i la conducta (CRETDIC)