HÈGIRA→ imigració de mahoma i els seus seguidors de la Meca a la medina.
Mahoma el 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al.là l'havia escollit com a profeta i missatger per combarte el pagans.
Els musulmans nomes tenen un deu (Al.là), llibre sagrat → l'Alcorà→ 5 preceptes bàsics→ 1. Només hi ha un deu, Al.là, i Mahoma el seu profeta. 2. Orar, recitant fragments de l'Alcorà, cinc cops al dia, de genolls i mirant direcció a la Meca, despres de fer les ablucions que es un ritual musulmà que cal efectuar abans d'iniciar l'oració. 3. Dejunar des de l'alba fins que el sol es pon, cada dia del mes del ramadà. 4. Fer almonia als pobres. 5. Pelegrinar a la Meca un cop a la vida i visitar el santuari de la Kaaba.
La religió musulmana també estableix una sèrie de de preceptes socials. S'accepta la esclavitud, la poligàmia, i el divorci; es prohibeix veure vi i menjar porc, practicar l'usura, els jocs d'atzar i el culte idolàtric.
L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM
Mahoma va posar en pràctica una de les obligacions dels musulmans: fer la guerra santa contra els infidels per estendre el islam.
Després de la mort de Mahoma(632), els seus succesors( els califes electes) van completar la unificació d'Aràbia i conqueriren Síria, Palestina i Egipte, territoris de l'imperi bizantí, Mesopotàmia, Pèrsia, Llíbia i Armènia.
Evolució politica.
661→ es va fundar el califat dirigit per la família de Omeia. Hi ha diverses causes que poden explicar aquesta rapida expansió: La debilitat dels bizantins i els perses, l'èxit de la nova religió i el precepte de la guerra santa, la tolerància envers els costums dels pobles dominats, el fet que els musulmans pagaven menys impostos.
Etapes de la dominació islamica→ l'emirat, inicialment, la peninsula ibèrica-anomenada al-Àndalus- va quedar estructurada com un emirat dependent del califat omeia de Damasc (711-756), despres es convertí en emirat independentamb capital a Còrdova(756-929).
el califat→ l'etapa de màxima esplendor econòmica, política i cultural d'al-Àlandalus es va donar amb el califat de Còrdova(929-1031), proclamat per Abdar-Rahman III. La prosperitat del califat es basava en el cobrament de tributs als regnes cristians peninsulars, el comerç marítim i el seu poderós exèrcit.
Regnes de taifes→ Arran de la disolució del califat(1031), al-Àndalus es fragmentà en diversos regnes islàmics independents, anomenats taifes. Durant el segles XI i XII van evidenciar una clara inferioritat militar respecte als cristians del nord aixi que eren obligats a pagar tributs anuals o mensuals.
La societat→ La societatandalusina estava integrada essencialment per homes lliures, que eren petits o grans propietaris de terres, tallers i comerços. A les ciutats, hi destacava una nombrosa classe mitjana, d'origen inndígena qu es dedicava a tasques administratives, al comerç i a l'artesania.
Conqueridors d'arrel àrab eren una minoria però es van quedar les millors terres confiscades a la noblesa hispanovisigoda .
Els berbers constituÏen el grup més nombros entre el ocupants. terres i càrrecs de menys entitat.
Els hispanovisigots gent que es va convertir a l'islamisme per accedir a la propietat de la terra i pagar menys impostos.
ECONOMIA→ El camp.L'agricultura va viure una important velocitat amb la difusió de les tecniques d'irrigació i dels molins hidràulic i de vent. Artesania i el comerç→ producció artesanal cuir i el tèxtil(llana, cotó i seda), comerç sal paper ceràmica vidre xais i els cavalls. Monetització→ important procés basat en el dinar d'or, el dirham de plata i el felús de coure.
LES CIUTATS→ lo mes important era la medina, nucli enmurallat que contenia els principals mercats o residència del govern,. Les grans ciutats tenien, banys publics i zones enjardinades. carres mes importants naixien a les portes de la muralla i eren empedrats.