LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Les cròniques són textos historiogràfics redactats durant els segles XIII i XIV que ofereixen una visió del que fou l’antiga Corona d’Aragó i del procés expansionista que encetà cap a terres del sud i de la Mediterrània en aquest període. Barregen història, política, ficció i testimonis personals, i foren creades amb una triple finalitat: històrica, d’entreteniment i de propaganda política. 1. Crònica de Jaume I o Llibre dels fets Narra, en un to autobiogràfic, la vida de Jaume I (1213-1276). Conta, seguint un ordre cronològic, el seu regnat i les seues conquestes territorials. S’adreça als lectors per explicar i justificar les seues actuacions. Característiques principals Providencialisme: mostra un profund sentiment religiós (Déu és present en les decisions del rei, el defensa i l’ajuda davant l’enemic). Llenguatge viu i senzill. Escrita en 1a persona del plural (en un nós majestàtic). Intenció didàctica i moralitzant. Medievalisme. 2. Crònica de Bernat Desclot Bernat Desclot fou un funcionari que tenia accés als arxius reials. Narra des del regant de Ramon Berenguer IV (1131) fins al regnat de Pere II el Gran (1285). El relat se centra en el regnat d’aquest últim, ja que la finalitat de l’autor fou glorificar el rei Pere II, que és presentat amb els trets propis d’un heroi dels llibres de cavalleries. Característiques principals Providencialisme: mostra un profund sentiment religiós (Déu és present en les decisions del rei, el defensa i l’ajuda davant l’enemic). Llenguatge senzill amb tics administratius. Escrita en 3a persona. Detallisme i minuciositat en la narració. Medievalisme. 3. Crònica de Ramon Muntaner És la més extensa i fou escrita per un cavaller, Ramon Muntaner, a Xirivella. Narra des del regnat de Jaume I fins al d’Alfons III (1213-1336). Característiques principals Providencialisme: mostra un profund sentiment religiós (Déu és present en les decisions del rei, el defensa i l’ajuda davant l’enemic). Llenguatge pròxim amb fórmules com ara què us diré?, per a mantenir l’atenció del públic.. Escrita en 1a, 2a i 3a persona. Estil oral i col·loquial. És la més extensa i està escrita com un llibre de memòries. Patriotisme (present en l’exalçament dels reis i de la nostra llengua). Medievalisme. 4. Crònica de Pere el Cerimoniós Està escrita en forma autobiogràfica i se centra en el seu regnat (1336-1387). El rei Pere el Cerimoniós redacta la seua obra amb la mateixa finalitat que Jaume I: justificar la seua política. Característiques principals Providencialisme: mostra un profund sentiment religiós (Déu és present en les decisions del rei, el defensa i l’ajuda davant l’enemic). Llenguatge elegant. Escrita en 1a persona del plural (en un nós majestàtic). Patriotisme. Humanisme