El des.cognitiu fa referècnia a l'evolució de eles funcions i les facultats intel·lectuals de la persona. D'aquesta definició es desprèn l'associació entre la cognició i la intel·ligència, tot i que això dependrà del que s'entengui per intel·ligència. Està relacionada amb l'habilitat d'aprendre, en el sentit que una persona intel·ligent aprèn millor i més ràpidament.
La intel·ligència es pot definir com la capacitat que té una persona per memoritzar, comprendre, raonar, resoldre problemes, desenvolupar un llenguatge i/o crear. Els infants desenvolupen aquestes capacitats seguint el seu propi ritme, tot i que, igual que passa amb altres àrees de desenvolupament , les diferents adquisicions es duen a terme, en la majoria d'infants, en unes franges d'edat concretes. Teoria de les intel·ligències múltiples (Howard Gardner al 1983) 8 intel·ligències de menys o més grau. 1-Inteligencia lingüisticoverbal 2-Logicomatemàtica 3-Espacial (capacitat de visualització d'idees, volums, imatges i espais) 4-Musical 5-Corporal cinestésica (utilització del cos per expressar-se) 6- Intrapersonal (autoconeixement i autocontrol) 7- Interpersonal (habilitats socials i relaciosn) 8- Naturalista (observació, classificació d'espècies reconeixent-ne semblances i diferències).
Teories explicatives- Conductisme- La concepció del des. del conductisme parteix del principi segons el qual l'ésser humà té una conducta determinada perquè previament algú o alguna cosa externs la hi han provocat.
Condicionament clàssic (John B.Watson)- L'organisme de l'èsser humà , quan neix té tot un repertori natural d'accion si conductes com a resposta a estímuls que provenen del medi, tant intern com extern. Hi ha un multitud de possibles estímuls o senyals exteriors que no afecten la persona en la mesura que no entren en contacte amb ella; aquests possibles estímuls s'anomenen estímuls neutres, perquè li són indiferents. Però si un estímul neutre es produeix diverses vegades juntament amb altre estímul que sí que provoca una resposta natural i espontània (estímul i resposta incondicionada), aquest estímul neutre quedarà condicionat i per si sol provocara la mateixa resposta que provocava l'estímul natural associat, l'estímul neutre s'ha convertiri en un estímul condicionat. Condicionament operant- (B.Frederic Skinner) Un organisme pot tenir diferents reaccions o emetre diferents respostes davant d'una situació, aquesra reacció o resposta és reforçada positivament o negativament pel medi, tendirà a repetir-se o no repetir.se segons el tipus de reforç que l'organisme hagi rebut.
Per al neoconductisme, el desenvolupament és el procès d'acumulació d'experiències que reforçades positivament o negativament determinen la conducta d'un individu.
L'aprenentatge social (A.Bandura)- Sosté que les conductes s'aprenen sense necessitat de dur-les a terme, sinó, simplement, per mitjà de l'observació. Així, davant d'una situació determinada, l'infant actua tal com ha vist que ho fan les persones de refèrencia. Com que l'observació de models és un aspectre fonamental per a l'aprenentatge de conductes, també cal tenir en compte uns quants processos interns del subjectre, com (l'atenció als models i situacions, la memòria per retnir el que s'observa, la imitació o reproducció d'una conducta observada i la motivació que empeny a la realització de la conducta).
Teories del processament de la infromació- Postulen que el desenvolupament és eñ procès d'aprenentatge que adquireix l'individu mitjançant el fet de rebre informació (estímuls), d'emmagatzemar-la i de recuperar-la per donar respostes immediates o futures. Estímuls externs- Registre sensorial i codificació- Memòria- Recuperació de la informació. Cognitivisme (Piaget)= La psicologia cognitiva sosté que el comportament humà i l'aprenentatge s'han d'explicar a partir dels processos i les entitats mentals. La intel·ligència des d'aquesta perspectiva és la capacitat d'adaptació. I per tant són intel·ligents aquells éssers i organisme que sobreviuen malgrats els canvis que es produeixen en l'entorn. A cada estadi li corresponn una estructura mental pròpia, amb unes capacitats i unes adquisicions que el diferencien dels altres, per aconseguir a més de la maduració i creixement necessaris requereix haver assolit un grau determinat d'equilibri i organització mentals.
Estadi 1- 0 a 2 anys- (inteligencia sensoriomotriu),= Inteligencia practica, adquireixen la noció de permanencia de l'objecte
Estadi 2 -2 a 7 anys aprox- (inteligencia preoperatoria),=Inteligencia verbal o intuitiva, la funció simbolica
Estadi 3- 7 a 12 anys aprox- (Inteligencia operatoria concreta),= El infants surten de l'egocentrisme i tenen un pensament més obejctiu i un raonament més logic, poden efectuar operacions i són simples
Estadi 4 - 12 a 16 anys aprox- (inteligencia operatoria formal).= nivell teoric i abstracte al qual arriba pensament/raonament, es pot efectuar operacions formals de caràcter hipoteticodeductiu
