UNA MADUIXA : Mon exterior m’ envien una serie de estímuls, que els estímuls son energía que pueden ser energía física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica la maduixa emet estímuls del color vermell, la seva forma, l’olor, tacte provocant percepció.
Primer filtre selectiu: L'atenció es focalitza en alguns de tots estímuls. Aquests escollits que en aquests cas es l’olor que es registren en els meus òrgans sensorials i allà es produeix la sensació és quan els òrgans sensorials registren aquests estímuls. El segon filtre fa que aquella olor afecti el meu olfacte. Transducció dels òrgans sensorials, que es la traducció d’aquesta energia en un impuls nervios. Després tenim la, transmissió cada òrgan sensorial es connectat per nervis amb el meu cervell i els nervis son els que transmeten aquests impulsos nerviosos. Per últim processament de la informació que es produeix al cervell aquesta informació dels òrgans sensorials, van al cervell, tercer filtre es el cervell ja que es el que amb la informació nerviosa que han transmet els òrgans sensorials el cervell procesa la aquesta informació i la transmet d'una neurona amb un altre. El quart filtres s’encarrega del processament en base a l'experiència, d'aprenentatge, cultura (coses que ens condicionen). Per exemple recordo el primer dia que la vaig provar que estaba dolça i molt bona. Finalment quan es produeix aquest conjunt, té lloc la percepció i construïm la percepció aquest objecte. Té molt bona pinta i te la vols menjar.
Agnòsia: És la incapacitat d'identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular, encara
que la persona tingui bé la seva capacitat intel·lectual.
Il·lusions: Una il·lusió és una deformació de l'objecte percebut, per una percepció falsa o un
error en el reconeixement. Les il·lusions són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva;
Al·lucinacions: Són percepcions sense objecte.
Teoria associacionista: considerava que la percepció era un "mosaic de sensacions".
L'Escola de la Forma (Gestalt): rebutgen la creença del sentit comú que "veiem el món tal com és" i defensen la naturalesa "holística" del procés perceptiu, resumit en l'aforisme "el tot és major que la suma de les parts".
Fases del procés percepcio
Detecció: cada sentit disposa dels seus receptors, grups de cèl·lules sensibles a un tipus específic d’energia.: Quan els sentits registren estímuls
Traducció/Transducció: part del nostre talent natural depèn de la capacitat del cos per convertir un tipus d’energia en una altra. Els receptors converteixen l’energia de 'estímul en missatges nerviosos.: quan els receptors tradueixen els estímuls i els converteixen l’energia en IMPULSOS ELÈCTRICS.
Transmissió: quan l’energia electroquímica té la suficient intensitat, desencadena impulsos nerviosos que transmeten la informació codificada sobre les característiques de l’estímul cap a diferents zones del cervell. un cop tenim la informació traduïda a impulsos elèctrics mitjançant els nervis adequats es transmeten aquests impulsos al cervell
Processament de la informació: els nostres òrgans sensorials detecten energia i la codifiquen en senyals nerviosos, però és el cervell el que organitza i interpreta. El cervell processa la informació.
Els llindars sensorials: La nostra capacitat de rebre estímuls és limitada, no podem veure la llum infraroja ni sentir els ultrasons.
Llindar absolut: És la quantitat mínima d'estímul que necessitem per "adonar-nos" d'alguna cosa
(llindar inferior) i també la quantitat màxima d'estímul que podem rebre.
Llindar diferencial: És la diferència d'intensitat de l'estímul necessària per notar un increment o una
disminució davant d'un estímul.