liteglob

1 - mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica: l’Antígona de Sòfocles Laios hereda de petit Tebes al seu pare (làbdac) -> li apropien el poder i maten Labdac. Laios marxa i so qeda Pèlops. Laios s'enamora d Crisip (fill dl rei), no li feia cas i el va violar i el princep es suicida. Pèlops expulsa Laios dl regne. Laios es casa amb Iocasta, pero ell evita unirse amb ella pq un oracle predeix q el fill portara desgracies. Ella no o sabia i l'emborratxa i el posa al llit perq l'ebarassés. Neix el fill (Èdip) i Laios l'abandona a muntanya i perfora els peus i el lligen amb una corretja. Pastor recolleix al fill i el porta al rei d Corint (Pòlib) i l'adopten. Hera esta trista pels amors de Laios amb Crisip i envia a Tebes l'Esfinx, q era causant d desgracies de Tebes, si veia algu es tirava a sobre i li feia endevinalla, si falla el mata. Laios va a Delfos amb Polifont, es troben Èdip i diu q nomes els deus i els pares el superaven. Laios diu a l'auriga q seguis el cami, atropellen Èdip, Èdip mata auriga amb una llança i Laios mor arrossegat. Nomenen Iocasta reina Tebes, l'Esfinx havia matat un dls fills i Creont ofereix ma dla reina i fer fora al monstre. Enigma: qi es l'esser duna veu q recolza sobre 4,2 i 3 potes?. Èdip passa x Tebes i veu l'Esfinx, desxifra enigmes i Esfinx es mata. Tebbes proclama rei Èdip i es casa amb iocasta. Deus veuen malament la relació i fan q caigués desgràcies a Tebes. Tebans consulten a oracle i cal expulsar al culpable, Èdip consulta a Tirèsies per saberho. Iocasta es penja i Èdip es treu els ulls. Expulsen Èdip d Tebes i Antígona l'acompanya, marxa maleint els homes fills. Tebes reina germa d Iocasta, Creont. Quan els fills son majors, es disputen Tebes (Eteocles i Polinices). Polinices reuneix exercit perq senfrontin. Germans es maten entre ells

Creont diu q enterrin Eteocles i Polinices no, pena d mort qi o faci.Antígona ho intenta pero Ismene recomana que no. Antígona ho fa però vigilants ho veuen i la porten dins una cova fins el dia d la sva mort. Hemó (promesa d'Antígona) suplica q no o faci, pero Creont es nega. Antígona s'havia suïcidat i Hemó també ho fa al seu costat. Dona de Creont i mare d'Hemó, Eurídice, s'adona i es suïcida, Creont es considera responsable d totes les morts

2- set vs tebes Tragedia escrita x Esquiu el 467 aC. Etèocles (fill èdip) no cedeix tron a Polinices, Polinices s'enfada i reuneix set guerreres x atacar Tebes (Adrast, Tideu, Amfiarau, Hipodemont, Capaneu, Partenopeu). Missatger diu a Eteocles q guerrers juren q destruiran la ciutat o moriran en l'intent. Guerrers trien a sorts la porta q atacarà cadaun. Missatger diu Etèocles q situi a defensors davant cada porta. Argos no aconsegueix prendre Tebes. Obra acaba amb lluita entre germans i es maten entre ells. Moren tots els d'Argoa menys Adrast q s'escapa. ENFRONTAMENTS: Tideu vs Melanip a Preto // Capaneu vs Polifonte a Electra // Eteoclus vs Megareu a Neista // Hipomedont vs Hiperbi a Atenea Onca // Partenopeu vs Àctor a Anfion // Amfiarau vs Lastenes a Homoloide // Polinices vs Etèocles a la setena porta. TEMES: Destí tràgic (personatges en destí tràgic marcats x malediccio familiar i inevitabilitat d guerra) Mldiccio familiar (sobre família d'Èdip. tambe porta a germans a enfrontar-se) Guerra i conflicte (assetjament contra Tebes) Lleialtat i traïció (germans). PERSONATGES: Etèocles (fill d'Èdip i rei d Tebes) Polinices (germa q reuneix sis guerrers) Donzelles tebanes (són la veu de Tebes i prega a déus la protecció) Adrast (sogre polinices i un dels guerrers) Tideu, Amfiarau, Hipomedont, Capaneu i Partenopeu (resta d guerrers Argos) Melanip, Polifonte, Megareu, Hiperbi, Àctor, Lastenes (guerrers Tebes)

10- aportació d’Espriu Esther i Fedra. Deixa empremta en reinterpretació d mites --> Destaca Antígona, la seva visió mostra preocupacions i inquietuds de l'epoca adaptanho a realitat i català. Espriu mostra en les obres Antgona com resistència contra autoritat, lluita per la llibertat. antígona d'Espriu qüestiona lleis divines i va contra llei d'homes. Espriu aprofundeix tensions etiques i politiqes amb reflxio realitat catalana. També expora obra Esther-> autor transporta antiga historia a contemporani per abordar questions com identitat, fe i sacrifici. Amb figura d'Esther, Espriu fa narrativa complexa q porta reflexionar temes contemporanis a l'obra. Antígona es mirall esdeveniments q caracteritzen GC. Espriu aprofundeix entre llei, justicia i moral en conflicte poitic reflectin dilemes q afectaven societat. Antígona a més d resistencia, tb ressonancia en el marc d la GC. Tb explora Fedra--> tragedia amorosa i exploracio passions humanes i conflictes interns. Es metafora de desitjos incontrolables i cnsqencies. // Resum: Espriu enriqueix tradicio teatral catalana amb les reinterpretacions.Espriu fa ressonar temes amb preocupacions de l'epoca. esther: teatre d'espriu 1948. a Sinera (arenys d mar), uneix món narratiu abans d guerra (infantesa)-mó morts. Segueix txt bíblic amb matisos. prsnta dble acció (una d real a jardí de sinera) prstges: L'altíssim (cec q fa d romncer i cneix i parla dls vilatans i uneix 2 hist),

rei Assuerus: repudia reina Vasthi x dsobedient, cnsellers diuen q ha d bscar ltra reina, Mardoqueu: jueu gran q obsrva mviments palau pq amic de Secundina (portera), Aman: 1 ministre q fa prsntr a la cnvocatòria la sva prtegida Esther (ds d petita no pares) trama: aman cnvia nom Hadassa x Esther (vl dir amagar) pq n vol q s sàpiga q s jueva, es bnica i Assueros shi casa, Madoqueu sp q hi ha pla x matar rei i ho diu i rei en deute mb ell. Aman diu q jueus prjudiquen rei i shan d'elimina, Esther dmana slvació poble i la obté, rei mana matar prtidaris Aman i jueus. obra: extrordinari ús llengua, mscla llenguatge intel·lectua i popula, recursos i registres usats moltbé, té prblemes d comprensió. parla d deshumanització poder, vanitat i fmília. mb això spriu entra a Teatre nacional de Cat, es monument a paraula i llengua (cnsiderant q era postguerra) Fedra: ultim teatr spriu 1977, (36: spriu 1 cop d traductor de Villalonga i 77: nva vrsió mite Fedra).títol. una altra Fedra, si us plau obra. queixa i prvocació. Cansment reflectit a "una altra" i obra d'encàrrec (obligat) a" sislau"- núria esprets va dmna q scrivís obra x represntar Fedra. obra:dna s'enamora d fillastre Hipòlit i ell no, Fedra molesta l dnuncia a marit q el mata i quan sap vritat es suïcida, spiru el refà i n sbem final d'ella ni d'hipòlit (inspirat en hipòlit d'eurípides) motiu enmorament: acció cega i irracional dl amor. . es un metateatre (teatre dins tetre), i t 3 represntacions: mite Fedre, món dls spectadors d Sinera (prstges) i món d Gran Actriu (q farà el paper d Fedra).