Locke, un govern és legítim quan opera dins dels límits establerts pel pacte social, que busca garantir la llibertat i la defensa mútua dels drets naturals dels individus. L'autoritat del govern deriva de la voluntat del poble i de la seva capacitat per protegir aquests drets naturals mitjançant l'establiment d'un estat de dret.

Hobbes, la vida en l'estat natural és caòtica i miserable, i el sobirà, que deté tot el poder, és l'únic capaç de proporcionar seguretat mitjançant el monopoli de la violència. Segons la seva concepció, una vegada que els individus transfereixen el seu poder al govern, també renuncien a la seva llibertat personal i es submeten totalment a l'autoritat estatal.

Mentre Hobbes sosté que el dret i la legitimitat neixen amb l'aparició de l'estat, Locke argumenta que els drets naturals preexisteixen a l'estat i que aquest últim ha de servir per protegir-los, en lloc de ser la font exclusiva dels drets. Així, aquesta comparació entre Locke i Hobbes posa en relleu les diferències fonamentals entre dues concepcions del contracte social i de la naturalesa de l'autoritat política.





La concepció de Locke sobre la legitimitat del govern es basa en el consentiment dels governats i la protecció dels seus drets naturals, com la vida, la llibertat i la propietat. Segons Locke, un govern legítim és aquell que és establert pel consentiment del poble i que té com a objectiu protegir els drets individuals.

Per altra banda, Plató argumenta que la legitimitat del govern recau en una elità de filòsofs reis, que són els únics capacitats per governar en nom del bé comú. Aquesta elità governant està composta per aquells que han assolit el coneixement absolut de les Formes i, per tant, són els més aptes per dirigir la societat.

Així, mentre Locke situa la legitimitat del govern en el consentiment dels governats i la protecció dels seus drets naturals, Plató la situa en la saviesa i el coneixement dels governants. La democràcia i els drets individuals en el cas de Locke, i la governança d'una elità filosòfica en el cas de Plató.