4. ESCULTURA NEOCLÀSSICAClassicisme Còpia models escultòrics clàssics - Bellesa ideal: cànons, harmonia i proporcionsTractament homogeni de les superfícies-Artistes: Canova a Itàlia i Thorvaldsen a DinamarcaEROS I PSIQUE d’Antonio Canova (1787-93)- Escultura exempta, mármol tema mitológico - • Va influir clarament en artistes espanyols de l’època com Damià Campeny i Antoni Solà.Unifacial- Composició dinàmica (diagonals creuades en aspa) però equilibrada i reposada. - Composició oberta (diagonals) però centrípeta - Llum clara fruit d’un modelat fi i polit TEMA: mitològic. El mite d’Eros i Psique, tal com el narra l’escriptor llatí Apuleu a L’ase d’or.La intensitat del moment escollit per Canova fa que un simple gest es converteixi en imatge icònica de l’amor.Segons el propi Canova, aquesta obra representa el moment en que Eros, déu de l'Amor, acudeix a despertar a Psique de l'etern somni en el qual havia quedat sumida després de la inhalació dels vapors d'una poció tancada en un gerro que li havia lliurat Proserpina, deessa de l'Infern. En obrir el càntir, un núvol la va embolicar i va caure profundament adormida, no despertant fins a ser besada pel seu enamorat.• Recerca d’un ideal de bellesa. FUNCIÓ: decorativa. Decorar el saló de Lord Cawdor (John Campbell).5.INTURA NEOCLÀSSICAFort caràcter moralitzant.+ Exaltació de les virtuts cíviques: sacrifici, Predomina la línea sobre el colorPreferència pels colors primaris Llums fredes i àmplies + Composicions equilibradesgeomètriques Y proporcionadesEL JURAMENT DELS HORACIS DE J.L. DAVID. - 1784 -óleo sobre tela + neoclasico con tema literario Equilibri compositiu Organització de l’escena en 3 parts (arcs clàssics). Grups de figures integrats a les arcade Claredat expositiva del tema Perspectiva lineal (rajoles) Punt de fuga + Profunditat (plànols) + Línia recta: homes. Actitudagressiva i activa (braços, cames). Part heroica vs Línia corba: dones. Actitud sentimental (braços i cossos laxos). Part tràgicaEs simétrica y equilibrada hay volumen. columnas toscanas arco medio punto romaTEMA L’obra s’inspira en la tragèdia literària Horace del dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada al seu torn en el llibre Ab urbe condita (Història de Roma) de Titus Livius.NTERPRETACIÓ I SIGNIFICAT PROPAGAFNDA ENCÀRREC I RECEPCIÓ L’obra va ser encarregada pel senyor d’Angivillier per al rei Lluís XVI de França i va ser presentada al Saló de Paris de 1785. Va ser rebuda amb gran entusiasme pel públic del moment. EL ROMANTICISME:un moviment cultural i artístic que neix a Alemanya i Gran Bretanya a finals del XVIII principis del XIX, com a reacció revolucionària al racionalisme de la Il·lustració i del Neoclassicisme, identificat amb l’Imperi Napoleònic 1808-1814: Guerra del Francés. Constitució de Cadis l’any 1812. Arribada de FerranVII l’any 1813, un cop acabada la Guerra del Francès. Retorn de les polítiques absolutistes per part del rei Ferran VII. Abolició de la Constitució l’any 1814 •1814-15: Congrés de Viena i període de la Restauració Absolutista.1820-48: Onades revolucionàries liberals burgeses.1870-71: Unificacions d’Itàlia i Alemania • s. XIX: Revolució Industrial + desenvolupament del moviment obrer i les ideologies socialistesLiteratura vinculada amb el Romanticisme: Lord Byron, Victor Hugo, Goethe, etc. Música vinculada amb el moviment romàntic: Beethoven, Chopin, Wagner, etc.Contraposició al Neoclàssic + Predilecció per l’irracional, l’imaginari + Exaltació de l’individualisme i la llibertat + Exaltació sentimentsValoració de l’Edat MitjanLA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE (1830) óleo sobre tela estilo romántico tema alegórico y histórico Esquema compositiu: pirámide ascensional - Vèrtex: puny de la dona que sosté la bandera de França Base: dos cossos morts Línies compositives: vertical central i diagonals + dinamismo + Predomini del color sobre el dibuix. Pinzellades lliures, ràpides pastoses + Dos focus lumínics: Lateral: il·lumina les figures Esclat de llum al cos mort de l’Esquerra i la Lliberta Fons: paisatge urbà i núbol de fum molt il·luminat.Pinzellades lliures, pirámide ascendent, línies corbes, escorços, diagonals, gestualitat i vitalisme dels personatges en lluita, clarobscurs i contrast lumínic.TEMAEs d’una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l’any 1830 a París. Funció propagandística (liberalisme, lluita per la llibertat, romanticisme) i commemorativa (revolució de 1830)El quadre no el va encarregar ningú sinó que el pintor el va fer per iniciativa pròpia.Lluis Felip d’Orleans el va comprar però va considerar que era un tema massa incendiari i el va guardar. No exposar a cap saló oficial 1861.REALISME PICTÒRIC: Revolucions liberals burgeses, 1820, 1830 i 1848. Consolidació de sistemes liberals a Europa.sentiment nacionalista les unificacions d’Itàlia i Alemanya
Temes costumistes i socials: abandonament de temes del passat (religiosos, mitològics, històrics...) + Enfocament clarament social. Vol representar fidelment la realitat. Composicions pictòriques influïdes per la fotografia: enquadraments casuals (instantània fotogràfica). IMPRESSIONISME: París com a centre artístic en substitució de Roma. Ciutat cosmopolita i epicentre de l’art. Reformes urbanístiques de Haussman. •La burgesia conservadora exerceix un fort control sobre la producció artística mitjançant els Salons oficials i l’Acadèmia. • Saló dels Refusés: trencament amb l’Acadèmia i els Salons. Recerca de noves solucions plàstiques: l’impressionisme. El color: Predomini del color sobre la línia + La llum: Objectiu: captació de la llum i els seus efectes sobre els objectes i els colors + Pinzellada • Solta (arrels: Turner) • Pastosa/gruixuda • Esbossada/Vibrant • Lliure: PerspectivA: Pintura plana i bidimensional / • Nous punts de vista • Asimetria Picats i contrapicats • Variació lliure d’espais buits i plensPRIMERES AVANTGUARDES Rivalitats colonials entre les potències europees • La Primera Guerra Mundial (1914-19)La Revolució Russa (1917 • La consolidació de l’URSS amb la dictadura stalinista • El crac borsari de 1929 i la Gran Depressió dels anys ’30 Espanya: Crisi del sistema de la Restauració • Arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930) • Adveniment de la Segona República (1931-39) • Guerra Civil (1936-39).SEGONES AVANTGUARDESL’època de les segones avantguardes coincideix amb el període posterior a la II Guerra Mundial, marcat per:Guerra Freda: enfrontament ideològic, diplomàtic i polític entre els dos blocs, capitalista (EE.UU.) i comunista (URSS) fins 1990.Procés de descolonització impulsat a partir de la Conferència de Bandung (1955Triomf de Fidel Castro a Cuba (1959)Construcció del mur de Berlin i la separació definitiva de les dues Alemanyes (1961)Guerra de Vietnam (1955-75) John F. Kennedy és assassinat a Dallas [1963] La caiguda del mur de Berlin (1989) i de l’URSS (1990-91) suposa la fi de la Guerra Freda.Des del punt de vista social: • Desenvolupament definitiu de la societat de consum i el món de la publicitat al bloc capitalista. • Desenvolupament científic i tecnològic amb fites com l’arribada de l’home a la lluna (1969). • Moviments de protesta com el “Maig del ’68”, el moviment hippie, la lluita pels drets civils (Martin Luther King als EE.UU.) o el feminisme. La dècada dels ‘90 estarà marcada per:La invasió de Kuwait per Saddam Hussein i la primera guerra del Golfo (1991) Guerra de Iugoslàvia (1991-2001)Fi del Apartheid a Sudàfrica (1992)Acords de Maastrich i creació definitiva de la Unió Europea (1992)Atemptat de les Torres Bessones a Nova York (2001)L’entrada en vigor de l’euro + Crisi econòmica del 2008ESPANYADictadura de Franco (1939-1975)Període de la Transició (1975-78). Proclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya. Govern d’Adolfo Suárez. Aprovació de la llei d'amnistia (1977), que suposa una llei de “punt final” per tots els defensors de la democràcia exiliats o empresonats durant el Franquisme. Aprovació de la Constitució espanyola de 1978 i dels Estatuts d’Autonomia.CARACTERÍSTIQUES DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTEMoviment artístic sorgit als EE.UU. de finals dècada 1940-1960 Pollock, Rothko, Action painting: L’acció de pintar es produïa d'una forma subconscient, treballant d'una forma autòmat (automatisme/gestos espontanis). POLLOCKColor field painting: Llenços grans amb amplies taques de colors dibuixant àrees quadrades o rectangulars. Ús de cromatismes intensos i dotar així l’obra d’un significat místic i espiritual ROTHKO.U, Jackson Pollock, 1950 - Óleo esmalte y pintura de aluminio sobre tela, estilo expresionista abstracto- tema: abstracto.ANÁLISIS FORMAL: Grans dimensions: aprox. 2’50 *5 m, dinamisme i expressivitat através d’entramats lineals que són producte de la improvisació i de l’atzar (automatisme, Abandonament de la idea tradicional de composició + Ús majoritari de colors primaris: groc, blau i vermell, i blanc i negre. L’obra de Pollock suposa l’alliberament espiritual de l’artista a través del procés creatiu, una mica en el sentit de l’art ritual dels indis nord-americans • U resumeix tot el llenguatge plàstic de l’autor: gran format, llibertat expressiva i l’abstracció INFORMALISME EUROPEU L'informalisme és l'expressió de l'existencialisme (dolor, angoixa... Traumes de la II GM) Caràcter intimista i poètic Pinzellada solta, ratllats, empastaments, trencaments,materials no tradicionals
CREU I R, d’Antoni Tàpies. 1975, técnica mixta sobremadera informalista y con tema abstract AF:Composició abstracta amb algun element figuratiu/ Composició abstracta amb algun element figuratiu y Sobre el fons matèric, la creu blanca que marca el centre de la composició + Motiu principal de l’obra: la creu, un símbol que es converteix en l’element definitori del seu estil. El va començar a utilitzar després de la Guerra Civil, moment en que Espanya li semblava un gran cementiri. • Significats de la creu: • Símbol de les coordenades de l’espai Connexió amb la religió i amb tota una tradició que arrenca de l’art medieval i que Tàpies recupera per donar-li un sentit contemporani Record a Ramón Llull. Segon el mateix Tàpies, a Llull li estranyava que els artistes de la seva època no pintessin creus ja que aquest era un tema essencial. L’obra de Tàpies reflecteix la seva preocupació existencialista pels problemes i grans temes de l’ésser humà: la mort, la soledat, l’amor, etc. L’existencialisme assenyala el destí tràgic de l’home però també la seva llibertat, la importància de l’individu i de la seva capacitat per enfrontar-se a la vida. L’art de Tàpies ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia existència. Vincles de la seva obra amb Jean Paul Sartre, Ionesco o Samuel Beckett POP ART Característiques: • Influència de la cultura de masses, la publicitat i els mitjans de comunicaci CARACTERÍSTIQUES GENERAL DEL POP ART Superficialitat a l’hora de tractar temes o retratar objectes • Visió irònica i crítica, tot i que no ho sembli • Art pla, no reprodueix peces complexes Tècniques: gravat serigràfic, litografies en color, pintura acrílica, tècniques d’impressió comercial, etc. Sopa Campbell, Andy Warhol - 1965 estilo pop art, tema natura morta contemporanea, materiales: acrílico y serigrafía contemporánea ANÁLISIS FORMAL: Predomini del dibuix, amb una línia negra que delimita la imatge. cert engany visual que permet visualitzar la part superior perspectiva frontal + tecnica serigrafia SOBRE TELA 1a fase: Es parteix d’una fotografia de la que s’han d'obtenir els clixés, un per a cada color i ampliats segons la mida a la que es vulgui estampar la imatge.2a fase:S’agafa la pantalla de serigrafia i es vernissa amb una emulsió fotosensible. El clixé es col·loca sobre la pantalla (una per a cada color) i se solaritza perquè la llum afecti l’emulsió i el negatiu de la imatge quedi fixat sobre seu.3a fase: Es renta la pantalla amb aigua i així les zones negres del clixé que no han quedat impressionades per la llum es dissolen i es deixa lliure a la malla de la pantalla4a fase: S’asseca la pantalla i es col·loca sobre un suport que pot ser paper o tela. Es posa pintura en un extrem, s’estén i es premsa ambuna rasqueta. El color travessa les zones lliures de la malla i esdevé la imatge en positiu. TEMA I SIGNIFICATTema: l’obra mostra una simple llauna de sopa Campbell’s, productehabitual en els supermercats nord-americans des del 1962. Objecte deconsum aliè als pressupòsits estètics i conceptuals de l’obra d’art Significat: • Fer de la representació d’un objecte quotidià una nova icona de l’artel segle XX. Qüestionament de la línia divisòria entre l’art culte i l’artcomercial. • Joc irònic sobre la societat nord-americana de consum dels EstatsUnits. • Superació dels temes dramàtics de la postguerra.El marxisme curarà els malalts, Frida Kahlo 1954- óleo sobre tela, estilo surrealista con un tema simbólicoSEGONES AVANTGUARDES A AMÈRICA LLATINA: Pintures murals amb sentit reivindicatiu de la cultura popular d’arrels indígenes (Diego Rivera) Influència ideológica del socialisme i del comunismeANÁLISIS: Malgrat la simetría, el quadre reflecteix dinamisme: diagonals de les crosses, les grans mans, águila , TRIÁNGULO. Elements perfilats amb línies negres primes. Colors intensos, contrastats i vius, reflex de les tradicions i les arts populars mexicanes. Els tres més habituals: vermell, verd i blancPinzellada solta i ràpida, a diferència de l’acurada tècnica i pinzellada precisa que caracteritza les obres de la seva primera etapa. Causa: a partir de 1951, la seva coordinació psicomotriu es va veure afectada per la dependència als fàrmacs TEMA I SIGNIFICAT • A El marxisme curarà als malalts Kalho expressa la seva fe política en el comunisme, que podrà alliberar a ella i a tota la humanitatdel sofriment S’autoretrata amb una cotilla de cuir, comuna en la seva iconografia i en la seva vida, ja que arran de l’accident que va patir de jove l’havia de fer servir. La seva figura apareix davant d’un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la Terra i la part amenaçada. En la primera, banyada per rius blaus, s’eleva el colom de la pau entre els països cmunistes —la URSS i la Xina representats al globus terraqüi. A la part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta amenaçadora de la bomba FUNCIÓ: denuncia social, compromís polític amb el partit comunista. 1Y3 cadires, Joseph Kosuth 1965