DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom de l’obra: Afusellaments del 3 de maig
Nom de l’artista: Francisco de Goya (tot i que pertany cronològicament a l’estil neoclàssic o romàntic, és un autor de difícil classificació)
Cronologia: 1814
Estil: Goya
Tècnica utilitzada: Oli
Suport: Llenç
Dimensions: 2,68 x 3,47
Localització: Originalment es trobava coma decoració junt amb una altre obre d’un arc de triomf, aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII i actualment es troba en el Museo Nacional del Prado a Madrid.
Aproximació temàtica: La temàtica és un tema històric, que representen els fets que van passar a madrid el 1808. El que pretén Goya, és deixar constància a través del pinzell de les accions heroiques de la nostra patria contra el tirà d’Europa.

DIBUIX I COLOR

Obra realitzada a partir d’escorços violents. Cadaver primer pla. Goya és capaç de captar les diferents actituds dels personatges.

A nivell dibuixistic contrasta aquestes diferents actituds de les víctimes (personatges). Línia recta i ferme dels soldats, sense cap mena d’expressió (fa ús de la línia recta).
Els colors que trobem sobretot els ocres, negre, menys quantitat el vermell, el blanc és el que més destaca i després el groc. destaca el color blanc junt a la llum focal.

Pinzellada llarga i oberta, per accentuar el dramatisme.

Gran treball de la llum i ombres, que ajuden a estructurar l’obra, divideix els dos grups de personatges i dona sensació de profunditat.

COMPOSICIÓ

Dos grups diferenciats en l’obra, que expressen el seu estat d'ànim, pors... I per altre banda tenim l’escamot de soldats.
La llum focal il·lumina els personatges que seran executats. PErò hi ha un més destacat, l’home dels braços oberts, sembla que tingui una actitud desafiant, és el màrtir (figura central).

En un segon pla observem els elements paisatgístics i arquitectònics, que donen profunditat al quadre.
Goya ha fet un punt de vista que fa que l'espectador es senti com un personatge més dins del quadre, com si estigués visquen els fets en primera persona.

ESTIL

Goya

PRECEDENTS

Aquesta obra pertany a la sèrie “els desastres de la guerra”.
Per la crueltat dels fets, hi ha quadres on representen els martiris dels sants.
Fa ús del clor obscur.
És un quadre amb connotacions patriòtiques → Jurament dels Horacis (Neoclassicisme)

CONSEQÜENTS

La composició i la temàtica influencia en la obra de Manet.
I una de les obres més emblemàtiques de Picasso, on es veu també aquest rebuig a la guerra.

INTERPRETACIÓ

El 24 de Febrer de 1814, després dels 6 anys després dels fets, Goya va escriure El Regent que és el cardenal Lluís de Borbó, i s’ofereix a perpetuar amb el pinzell els fets més notables i heroics de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d’Europa (Napoleó).
El 3 de maig va fer parella amb el 2 de maig (La càrrega dels mamelucs). Aquest quadre anava al costat de l’altre. Alguns crítics diuen que anaven acompanyats també de 2 quadres desconeguts, i aquestes dues obres desaparegudes es creia que eren els aixecaments dels patriotas davant del palau rellal. I l’altre, la defensa del parc d’artilleria.

Els fets estan situats a la muntanya del príncipe Pío de Madrid, des d’on es pot contemplar el que possiblement sigui la caserna del conde Duque. També sabem que a l’escena hi apareix un frare i una dona (totes les classes socials i gèneres es van afegir a aquesta guerra). Es sap que aquella nit del 3 de maig, Francisco Gallego i Dávila va ser afusellat. L’home dels braços oberts es relaciona amb la figura de jesucrist, la seva vestimenta (groc i blanc) son els tons heràldics de la bandera vaticana, simbolitzen l'església. I el focus de llum sería de forma metafórica la llum divina que acompaña a les víctimes

FUNCIÓ

decorativa, propagandística, política...

ENCÀRREC

No hi ha cap encàrrec, perquè Goya és el que s’ofereix a pintar-la.