753a.C: Monarquia-250 (7 resis,1r Ròmul)-->senat (100 savis)+assemblea (voten) 509a.C: República-500-->SPQR (senatus populus que Romanus-->senat i poble romà -unit) 27aC-476dC: Imperi-500  SOCIETAT ROMANA REP.: Patricis: diners Clients: comerciants gent que es fa rica gràcies al comerç Plebeus: pobres Esclaus: de llocs conquerits  ORGANITZACIÓ POLÍTICA REP.  2Cònsols/any: president del govern no agafar poder, no tenen temps de fer res CURSUS HONORUM Senat: crea lleis, ajuden a prendre decisions). Comicis: assemblees de departaments. Magistrats: tots els que exerceixen càrrecs en la república (ex: cònsol o edil) GUERRES PÚNIQUES: El 264 a.C. Roma va començar la seva lluita amb Cartago pel control de la Mediterrània. Cartago era aleshores la potència marítima que dominava el control del comerç al Mediterrani central i occidental. Tot el territori cartaginès passa a ser romà (Derrotats els macedonis i els egipcis, la Mediterrània passà a mans dels romans: Mare Nostrum). Tarraco FI DE LA REP.: Enfrontaments entre patricis i pleveus (social), havien perdut homes-sense pagèsos-sense menjar (agrària), costa controlar-ho tot i hi ha gent amb més poder del q toca (institucional)+guerres púniques. Cèsar acabaria autoproclamant-se com a Dictator Maximus posant fi a aquella antiga República Romana. 44a.c-27a.C: inestabilitat (no hi ha Juli Cèser, gent discuteix per república, patricis vs pleveus,...) CRISIS DE LA REP.: Hi havia corrupció, lluites i enfrontaments:Fan el primer triunvirat (3 vir-3 homes)-Forma de govern on manen 3 homes (Pompeu, Cras i J.C). El poder del Senat s’havia anat debilitant i el triumvirat es va acabar dissolent. J.C. va anul·lar als altres dos cònsols. Dictator Maximus (per sobre de tots i pot prendre decisions sense consultar, per un límit de temps)-Dictator Perpetuo (fins que mori). GUERRA GÀL·LIES:  Va ser una llarga guerra que va durar 8 anys, del 58 al 51 aC i en coneixem molts detalls gràcies al relat que en va fer el propi Juli Cèsar a Commentarii de bello Gallico. Cèsar va conquerir un territori immens amb un balanç realment esgarrifós: -800 pobles devastats i saquejats -un terç de la població masculina morta -un altre terç esclavitzat -tribut de 40 milions de sestercis(€)

COSES FETES PER J.C.: Aixampla barreres romanes, Roma va ser la cultura+poderosa, els més rics en poc temps, generós (posa espectacles i festes, duplica sou als soldats, reperteix blat)ALEA I ACTA EST-La sort està tirada-Abans de creuar el r. Rubicó. El riu Rubicó marcava el límit entre la Gàl·lia Cisalpina iItàlia i, segons la llei romana, cap governador podia travessar aquest límit amb les seves tropes si no volia ser declarat enemic públic. VENI, VIDI, VICI-Vaig arribar, us vaig veure i us vaig vèncer. Conquerir el Mar negre va ser molt fàcil.

ALEXANDRE EL GRAN: en arribar Juli Cèsar a Cadis, veient prop d’un temple l’estàtua d’Alexandre el Gran, li va fer "ràbia" no haver dut a terme encara res digne a la mateixa edat en la qual Alexandre ja havia conquerit el món. 

MATEN A J.C. :   La seva intenció era governar com un rei, però el Senat va decidir que això era un perill per la República i un grup de senadors republicans va acordar assassinar-lo els idus de març del 44 aC. A Brutus: Tu quoque fili meu? 23 punyalades.  Testament: tot x població de Roma i que governi Octavi August (té 18 anys). Durant els jocs funeraris que es van celebrar en el seu honor, va aparèixer al cel una estrella que va brillar durant 7 dies consecutius (’ànima de Juli Cèsar que havia arribat al cel.) Es va divinitzar FUNERAL DE J.C: Pira funerària prop de l’edifici del Senat.La legió i tota la societat romana hi era present. Es va encendre la pira amb torxes. Les flames les van atiar amb els objetes que els diversos assistents van començar a llançar-hi: Magistrats: cadires Flautistes i còmics: els seus vestits Legió: les seves armes Matrones: les joies i els ornaments dels seus fills BATALLA DE FILIPPOS: Romans van a Grècia el 42a.  a vèncer els grecs i guanyen. Després el bàndol de J.C i el republicà lluiten i guanyen els de J.C. S'ACABA LA REPÚBLICA, NOU TRIUMVIRAT 2N TRIUN: Marc Antoni, Octavi August, Lèpid. Marc Antoni es va oposar a Octavi August pel control del poder però enamorat bojament de Cleopatra va abandonar Roma per anar a Egipte a viure el seu amor. Amb Octavi neix l'imperi (vitalici) i es converteix en el primer emperador. 5 emperadors de la família Julioclaudina. DONES I AMANTS DE J.C.: 4 DONES I MOLTES AMANTS. Cleòpatra va convidar Juli Cèsar a fer un viatge pel riu Nil i van tenir a Cesarió. Això suposà una gran escàndol a Roma pq els egipcis no eren ben vistos.